"Els sindicats i la solidaritat internacional canviaran la indústria tèxtil. Si es pot!". Així ho anunciava aquest divendres l’organitzador sindical Andrew Tillet-Sacks des de Myanmar.
Rui-Ning garment factory workers in Yangon have won reinstatement of the union president and 300 fired members. They make Zara clothes and fought for months after union members were fired en masse. Unions and international solidarity can and will change the garment industry. pic.twitter.com/VdOGB25Ffz
— Andrew Tillett-Saks (@AndrewTSaks) July 17, 2020
El maig de 2020 unes 300 treballadores de la fàbrica tèxtil Rui-Ning van ser acomiadades, poc després d’inscriure’s a un sindicat. Entre els acomiadats estava Kyaw Thu Zaw, el president del sindicat. Un cas similar es va viure a la fàbrica Huabo Times, on 100 treballadores van ser acomiadades després de formar el sindicat.
Les treballadores van escriure llavors una carta dirigida a Amancio Ortega, per a exigir la readmissió i denunciar les condicions laborals: "Quan va començar la pandèmia, molts treballadors com nosaltres van continuar fabricant la seva roba fins i tot quan la direcció de la fàbrica inicialment no ens va concedir mesures de seguretat com a màscares i distanciament social per a protegir-nos a nosaltres i a les nostres famílies de la Covid-19. Ara, la direcció ha aprofitat la crisi mundial com una oportunitat per a destruir els nostres sindicats, acomiadant als membres del sindicat en massa", van denunciar.
La resposta del grup Inditex va ser prendre distància de les decisions dels seus proveïdors, com si no tinguessin res a veure amb les condicions laborals que allí s’imposen. Amancio Ortega, l’amo del grup Inditex, té una fortuna personal de 62 mil milions d’euros i és considerat entre els 10 homes més rics del món. Però el secret darrere d’aquesta fortuna es diu explotació, treball en condicions semiesclaves i persecució dels sindicats.
Després de diversos mesos de lluita, amb concentracions permanents davant de la fàbrica i apel·lant a la solidaritat internacional, les treballadores han aconseguit la readmissió. És un primer triomf en aquesta batalla contra la indústria teler mitjançant la qual les grans marques europees aconsegueixen súper-beneficis sobre la base de la mà d’obra barata en el Golf de Bengala, l’Índia o Amèrica Llatina. Noves relacions laborals en un capitalisme globalitzat que utilitza la iinternacionalització de les cadenes de subministrament i l’explotació jerarquitzada de la mà d’obra a escala mundial, aprofitant els costos diferencials, pitjors
condicions laborals i les majors dificultats per a l’organització sindical.
