Gènere i sexualitats

DONES TREBALLADORES

Treballadora de la neteja: 242 contractes durant 8 anys a l’Hospital Clínic

Una treballadora de la neteja de l'Hopital Clínic de Barcelona ha sigut acomiadada després de treballar durant 8 anys amb 242 contractes. Després de les denúncies fetes, el Tribunal Suprem ha declarat improcedent l'extinció de la relació laboral.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

dilluns 16 de desembre de 2019| edició del dia

No és en va quan els col·lectius de dones treballadores, del 8M i feministes denuncien constantment que “la precarietat té rostre de dona”. El Tribunal Suprem ha condemnat a l’empresa a readmetre la treballadora amb una indemnització de 11.000 euros, després de la sentència aconseguida pel Col·lectiu Ronda.

Aquest col·lectiu d’advocats expliquen que, “En tant es mantingui la situació de suspensió del contracte, les parts es veuran recíprocament exonerades de les obligacions de prestar serveis i remunerar el treball sense que quedi extingida la relació laboral, que es manté en un estat d’hibernació fins a ser completament restaurada amb totes les seves característiques i mútues obligacions en el moment de l’efectiva reincorporació del treballador absent”.

Per tant, el Suprem recorda que gaudi de les vacances no implica “una suspensió del contracte amb reserva de plaça sinó que és un període de descans o una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita” tal com ho demostra el fet que l’empresa està obligada a abonar el salari corresponent d’aquestes vacances.

La readmissió és la notícia principal. No obstant, he preferit centrar-me en les condicions en les que treballava -i continuarà fent-ho- aquesta treballadora: 242 contractes, sí, en 8 anys des de l’any 2007 a l’Hospital Clínic de Barcelona com a personal de la neteja; un dels millors hospitals públics, on en diverses vegades va ser atès l’anterior rei Juan Carlos.

Aquesta situació de contractació en condicions d’extrema precarietat havia estat denunciada per la treballadora, davant el Jutjat social 11 de Barcelona i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tots dos havien desestimat el cas considerant justificat aquest tipus de contractes, de substitució amb interins. És a dir, la sentència del Tribunal Suprem alhora considera que “tampoc hi cap una altra modalitat contractual de durada determinada, com per exemple podria ser el contracte eventual, i que resulta vàlida pel supòsit de substituir treballadors que es troben de vacances o gaudint altres tipus de permisos”, segons explica el Col·lectiu Ronda.

El càlcul és sinistre: estem parlant que aquesta dona ha tingut una mitjana de 2 o 3 contractes per mes, durant 8 anys (96 mesos). És a dir, ha treballat i continuarà fent-ho “depenent de l’obtenció de contractes d’interinitat per substitució de diferent durada, des dels més curts de 2 dies, fins als més llargs, de 90”, tal com explica El Diari del Treball.

La vida laboral d’aquesta treballadora de la neteja depèn de cobrir baixes per causes tan diverses com baixes del personal, vacances, festes segons conveni, assumptes propis, malaltia familiar, o, fins i tot, algunes noces. Ella, encara que té dret a vacances pagades, mai gaudirà d’aquests altres drets i les seves condicions laborals precaritzen també la seva vida.

Després de l’anomenada feminització del treball, les dones ocupem el 48% del treball assalariat a l’Estat espanyol. Un acreixement acompanyat d’una precarietat també enormement feminitzada, que ocupa els sectors laborals menys qualificats: en activitats sanitàries i serveis socials, un 77,5 per cent són dones; o en el sector serveis com la neteja, el 66,6 per cent; i en totes aquelles tasques vinculades a la cura o empleades de la llar el 88,6 per cent.

Et pot interessar: Igualtat davant la llei, desigualtat davant la vida: feminització del treball i precarietat laboral.

Això porta a pitjors salaris i condicions d’explotació com mostren aquest tipus de contractes totalment “legals”. I fins i tot és també “legal” acomiadar a treballadores per baixes mèdiques com ha ocorregut en l’empresa H&M.

Aquesta ‘legalitat’ de l’explotació i precarietat té les seves bases en les reformes i lleis laborals, no sols del PP, sinó del “progressista” PSOE. Per això, som moltes les dones que avui diem que tenim milers de motius per a una altra vaga general de dones el 8M, convocada en els centres de treball i estudi, al costat d’un moviment de dones als carrers que no espera res dels partits d’aquest règim d’explotació i múltiples opressions.




Comentaris

Comentar