Foto Twitter COS

El col·lapse econòmic a nivell mundial que està provocant la pandèmia està sent descarregat sobre la classe treballadora per part de la patronal i les grans empreses en forma d’acomiadaments, suspensions o tancaments d’empreses. A l’Estat espanyol, els atacs a milions de treballadors i treballadores, autònoms i petits comerciants estan comptant amb una flexibilització laboral impulsada pel govern de PSOE-Unidas Podemos, que bé pot ser definida com una reforma laboral encoberta.

L’edifici legal que està aixecant el govern per a garantir els beneficis dels capitalistes i fer pagar la crisi a la classe treballadora i els sectors populars no l’està realitzant només, sinó que compta amb l’ajuda de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT. Ja en els primers dies de la crisi, els dirigents de CCOO i UGT al costat de la CEOE es van afanyar a pactar una agilitació dels ERTOs perquè les empreses poguessin suspendre a cost zero a més de 3 milions de treballadors.

Et pot interessar: Homenatge gràfic de Azagra: “No al tancament de Nissan, solidaritat amb els treballadors en vaga"

Una autèntica ganga per a la patronal, que ha pogut desfer-se dels seus treballadors sense repercussió econòmica. Aquesta era a càrrec de l’Estat, és a dir dels treballadors i treballadores, que com en 2008, serem els pagans de la factura pública en forma de noves retallades i ajustos.

CCOO i UGT plantegen un nou ERTO enfront de l’atac patronal

Des de febrer els treballadors venien denunciant que la direcció de la marca nipona no posava sobre la taula un pla de viabilitat per a les diferents plantes, emplaçant qualsevol tipus de decisió a l’aturada estiuenca, quan donarien a conèixer les dades econòmiques del primer semestre.

Amb l’arribada de la pandèmia, i trencada la cadena de producció per la falta de components provinents de la Xina, l’ofensiva de l’empresa va ser encara major, sol·licitant un ERTO sobre els 3.000 treballadors directes. Així es va signar en l’últim minut, al costat de CCOO i UGT, un acord d’ ERTO que es va fer efectiu a la fi de març.

Després de l’última trobada entre la patronal i el Comitè d’Empresa que representa a les fàbriques de Zona Franca i Montcada i Reixac va quedar clara la postura de Nissan. El seu objectiu és reactivar la producció amb una part de la plantilla per a la realització d’una comanda signada amb Mercedes, per a després tornar a enviar als treballadors a casa, com la resta dels seus companys, sense data de retorn.

El tancament de la fàbrica, si arribés a efectuar-se, afectaria les plantes satèl·lits de Montcada i Reixac i Sant Andreu, totes dues a la província de Barcelona i a 3.500 treballadors i treballadores directes i un total de 25.000 famílies d’empreses externes i subministradores.

El Comitè d’Empresa i els treballadors van catalogar això d’inacceptable i es van negar en rotund, iniciant així una vaga indefinida en la planta de Montcada des del 4 de maig. Mentre no es garanteix el seu futur ni un pla viable per als pròxims anys, l’empresa crida els treballadors a tornar els seus llocs, sense tampoc complir les condicions mínimes de control sanitari per a saldar el seu negoci amb Mercedes.

Et pot interessar: La plantilla de Nissan guanya una primera batalla

CCOO i UGT han plantejat enfront d’aquest atac patronal la negociació d’un nou ERTO que acomoda el futur dels milers de treballadors a les necessitats de la patronal. Una falsa sortida que només pot servir perquè l’empresa guanyi temps i estalviï costos -fent reserva per a les despeses del tancament i trasllat- mentre la plantilla queda a la seva casa i desorganitzada.

Davant l’amenaça de tancament: solidaritat i defensa de la font de treball

Per a poder frenar aquest atac de la patronal, la lluita i organització que han iniciat els treballadors de Nissan és el primer pas. És imprescindible que l’esquerra política i sindical envolti de solidaritat aquest conflicte. El cas de Nissan sigui tal vegada el primer a esclatar, però moltes altres grans empreses estan buscant en el Covid19 l’excusa per a realitzar ajustos de plantilla, precaritzar encara més les condicions laborals o justificar altres tancaments.

També cal exigir que els grans sindicats trenquin amb la passivitat i impulsin la solidaritat efectiva amb la lluita. A més de secundar decididament la caixa de resistència, aquest conflicte ha de ser pres per tots dos sindicats com a eix central de la seva activitat, proposant un pla de lluita conjunt.

Al seu torn, per a enfrontar les amenaces de tancament, tant frenar-ho si és real com evitar que s’usi com un nou xantatge per a rebaixar les condicions, és necessari oposar un programa que posi per davant el manteniment de la font de treball. Si Nissan, que al costat de Renault conformen el conglomerat més important de l’automòbil, no poden continuar amb els seus negocis, cal defensar la font de treball, ocupant les seves instal·lacions i evitant que s’emportin la maquinària. Aquesta és l’única mesura que pot garantir el futur de les plantes de Zona Franca o Montcada, per a barallar en la perspectiva de poder posar-les produir sota el control dels propis treballadors -que les fan funcionar tots els dies des de fa anys- i exigir la seva expropiació sense compensació i nacionalització.

Davant la imminent onada de tancament d’empreses ocupació sota control dels treballadors!

La patronal amenaça des de fa setmanes amb el tancament de diferents plantes de producció a Catalunya. Si això succeeix ocupem els centres de treball i que no s’emportin ni un caragol!

Aquesta mesura es torna fonamental per a mantenir els llocs de treball enfront d’una patronal que vol tancar fàbriques per a minimitzar les seves pèrdues, deixant en l’atur als seus treballadors. L’ocupació dels centres de treball és el primer pas per a evitar que la patronal s’emporti tot el material necessari per a continuar funcionant sota control dels seus treballadors i treballadores, que són els qui les posen en marxa cada dia, exigint alhora la seva nacionalització sense indemnització per part de l’Estat per a garantir la producció i que aquesta estigui al servei de les necessitats socials, i més en un moment com l’actual.

Això permetria per exemple que una gran fàbrica de l’automòbil com Nissan, pogués reconvertir línies per a fer respiradors artificials, altres equipaments hospitalaris o llits reticulats per a enfrontar la pandèmia de Covid-19. Tot el que ha faltat als nostres hospitals i continuarà faltant aquí i en altres llocs del món, on l’espoli de les multinacionals -incloses les espanyoles- ha portat als seus sistemes de salut en estat crític. O que pogués produir massivament vehicles col·lectius i no contaminants, en comptes de seguir amb el model del cotxe privat, per a transformar el model de mobilitat de les nostres ciutats, per a reduir les emissions de gasos contaminants i combatre les causes del canvi climàtic.

En definitiva, una reconversió de la indústria, centrada no en els interessos capitalistes, sinó en les necessitats de la comunitat i evitant que aquesta reconversió es realitzi a costa d’acomiadaments o major precarització laboral.

Tot el nostre suport als treballadors i treballadores de Nissan en lluita!

Contacta amb nosaltres! Uneix-te als cercles virtuals d’Esquerra diari: escriure! Difondre!! Organitza’t!!!

Segueix-nos en les xarxes socials!📣
Twitter: @EsDiariCat
Instagram: https://www.instagram.com/esquerradiari.cat/
Telegram: https://t.me/EsquerraDiariCat
Facebook: https://www.facebook.com/EsDiariCat/
Email: [email protected]