FOTO: EFE/Ballesteros
Des de l’any 2011 que Moncloa i Generalitat no assumien la comissió bilateral ni cap altre mecanisme de "diàleg", totalment trencat des de l’1-O. Mentrestant el Govern promet més autonomia per a Catalunya i nega el dret a decidir del poble català.
Durant el dia d’ahir va tenir lloc la primera reunió oficial entre el nou President, Pedro Sánchez i el President de la Generalitat, Quim Torra. La reunió, que va durar al voltant de dues hores i mitja, va ser un veritable fet polític.
Per part de Torra la tònica és la mateixa que ha pres el seu partit des del mateix dia en que es va proclamar i suspendre la República, és a dir, demanar més diàleg a l’Estat central però mantenint, solament en el discurs, la defensa del dret a l’autodeterminació de Catalunya.
De l’altre costat, el PSOE segueix buscant posicionar-se com el partit “del diàleg” per separar-se del Partit Popular, pretenent rentar-se la cara després d’haver recolzat totalment el 155. La pròpia reunió podria considerar-se un deute pendent tenint en compte que les forces independentistes van ser imprescindibles per desbancar del govern a Rajoy i tirar endavant la moció de censura que li va donar a Sánchez la presidència.
La pròpia vicepresidenta ha usat aquesta trobada per tractar de marcar les seves diferències amb l’anterior govern dient que “a altres governs –els sobiranistes- li van fer dos referèndums per la independència, i nosaltres en un mes ja estem parlant".
Però evidentment, qualsevol que tiri la vista cap a enrere tan sol uns mesos, li serà impossible penjar-li aquesta medalla a l’actual executiu. El ferri suport a l’aplicació de l’article 155 no és quelcom fàcil de passar per alt.
Sánchez segueix mantenint ferms els seus principis i segueix sense reconèixer el dret a l’autodeterminació del poble català. Per no esmentar que aquest suposat “diàleg” es dóna al mig d’una situació en la qual segueix mantenint-se una enorme repressió cap al poble català, els exconsellers segueixen presos polítics, Puigdemont segueix en l’exili i segueixen obertes milers de causes contra activistes que van formar part del “procés”.
Sorprenentment, de la reunió tant Sánchez com Torra van sortir contents. La principal conclusió ha estat la de tornar a reactivar una comissió bilateral entre l’Estat i la Generalitat que porta sense funcionar des de fa més de set anys.
Sánchez accepta que la Generalitat estigui dirigida per una força sobiranista i ofereix més autonomia als catalans. Com a part d’això l’Executiu retirarà els recursos contra les lleis aprovades pel Parlament i recorregudes pel Govern del PP com la llei de pobresa energètica, la universalització de la sanitat o la renda bàsica…a canvi de renunciar a més referèndums i a la República, almenys en els fets si no en el discurs.
Com és comú en la trajectòria del PSOE, ha arribat per quedar-se la política de gestos. Aquest estén la mà a Torra, el PDeCAT i ERC i obre un camí que fins ara estava vetat pel Partit Popular: una volta pactada cap a l’autonomisme.
Si amb l’aplicació de l’article 155 Rajoy amenaçava amb destronar a la burgesia catalana i nacionalista de les butaques en les que portaven dècades, Sánchez arriba per permetre’ls desfer tot el camí fet sense perdre tots els seus privilegis.
La burgesia catalana s’aferra a aquest clau amb les dues mans. Evidentment Torra no està disposat a engegar les forces socials necessàries per lluitar per la República fins al final, però les enormes aspiracions que milions de catalans i catalanes van manifestar durant la passada tardor segueixen estant encara molt presents.
Catalunya segueix sent una patata calenta per al Règim del 78 i els seus partits sostenidors, no solament podria sortir-se de control novament per al Govern espanyol, sinó també per a la burgesia sobiranista que representen el PDeCAT i Esquerra Republicana.
Encara que aquesta possibilitat segueix estant oberta, la reunió entre Sánchez i Torra és abans que res l’activació d’un nou pacte de desviament del moviment independentista per reconduir a Catalunya cap a una “normalitat autonòmica” desitjada pels partits de la burgesia, però que milions de persones van rebutjar el passat 1 d’octubre.
Com dèiem anteriorment, la reunió va ser un veritable fet polític i no ha trigat a animar altres respostes. Per la seva banda, Xavier Doménech va sortir a celebrar-ho i qualificar la trobada com el “principi d’una nova etapa” per a Catalunya i per a l’Estat espanyol.
De l’altre costat, la CUP ha estat l’única força política que s’ha mostrat crítica amb les principals conclusions de la reunió. En una roda de premsa Vidal Aragonés afirmava que sembla que “la reunió entre Torra i Sánchez té la voluntat de tancar per a dalt el que el poble va obrir per a baix durant l’1 d’octubre i el 3 d’octubre”.
Efectivament, cap gest de Sánchez ofereix cap sortida per al moviment democràtic català. Amb aquestes negociacions pot guanyar més estabilitat el Règim del 78 i avançar en el nou intent d’imposar una “restauració progressista”. Però ni el PSOE ni la burgesia sobiranista representada per Torra, el PDeCAT i ERC, poden oferir una sortida a favor de les enormes aspiracions que es van expressar l’1 d’octubre.
