Política Estado Español

CATALUNYA

Togores Guisasola substitueix a Trapote al capdavant de la Policia Nacional a Catalunya

Grande-Marlaska nomena a José Antonio Togores Guisasola com a nou Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya. Un antiavalot de carrera per controlar els carrers catalans a pocs dies de l'aniversari de l'1-O.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

Viernes 14 de septiembre | 09:39

’El "a por ellos" d’uniforme és premiat gairebé un any després de l’1-O’ o ’Grande-Marlaska premia la "tasca" de les unitats antiavalots a Catalunya’ o més específic ’El 155 segueix vigent des de la direcció de la Policia Nacional’; aquests i molts altres podrien haver estat fàcilment el titular d’aquest article.

I és que fa unes setmanes Sebastián Trapote es jubilava del "cos" en la cúspide de la seva carrera com a Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya. El ministre d’Interior es posava llavors a la recerca d’un digne successor. I quin millor que un candidat que mantingués l’esperit d’aquest reaccionari lema del "a por ellos" contra les aspiracions independentistes de milions de catalans, encoratjat des de les pròpies forces i cossos de seguretat de l’Estat. L’escollit ha estat José Antonio Togores Guisasola, un comissari format en les Unitats d’Intervenció Policial (UIP). Sí, un antiavalot de carrera i "carreres".

Diuen que darrere de cada jurista "progre" vingut a més i amb cartera i butaca al Consell de Ministres, s’amaga una ànima reaccionària. Igual que darrere de cada Govern socialista en l’Estat espanyol hi ha una infinitat de gestos de cara a la galeria amanits i entrellaçats amb mesures reaccionàries contra les demandes, drets i llibertats del poble. I més amb un Govern de Pedro Sánchez valedor de l’aplicació del 155 i amenaçador de reactivar-ho dia sí/dia no.

I en aquestes estem. Fernando Grande-Marlaska, actual ministre d’Interior amb el Govern del PSOE, va descartar fins a sis candidats a ocupar la vacant de Cap Superior de Policia a Catalunya, segurament tots amb una fulla de serveis "impecable", perquè la decisió del nomenament de tan alta responsabilitat és po-lí-ti-ca.

Més tenint en compte que l’esperit del cop institucional contra Catalunya per part de l’anterior Govern del PP i amb el suport de tots els partits del bloc unionista i la monarquia com a principal aval reaccionari, és a dir, el Règim del 78 en el seu conjunt, segueix plenament vigent amb el Govern de Sánchez.

La brutal repressió deslligada des de setembre de 2017 es manté plenament en vigor. Els presos i exiliats segueixen en la mateixa situació. Pedro Sánchez ni tan sols ha donat instruccions a la Fiscalia perquè retiri el delicte de rebel·lió de la causa. A més, segueix havent-hi més de 1.000 processaments per diferents causes obertes contra el "procés". El model de l’escola catalana i la televisió pública són blanc sistemàtic dels atacs de la dreta rància de PP i Ciutadans. La guerra contra el "groc" segueix donant peu al creixement de l’extrema dreta i els CDR i l’esquerra independentista en general són perseguits i criminalitzats pels mitjans adeptes i afectes al Règim.

Per si no fos poc, el Govern "progre" de Sánchez decideix destinar novament un contingent de 600 antiavalots de la Policia Nacional a Catalunya per al passat 11S i el mes d’octubre. I per dirigir tot això, el comissari Togores Guisasola és "l’home" de Grande-Marlaska.

Vegem llavors el perfil que caracteritza al nou Cap Superior de la Policia Nacional a Catalunya. José Antonio Togores Guisasola va ingressar en el Cos Nacional de Policia en 1979. Va fer carrera en la UIP, passant també per diferents unitats com a Cavalleria o explosius. En 1993 aconsegueix el rang d’inspector cap.

No obstant això, cal detenir-se en l’activitat de Togores Guisasola durant els inicis de l’última dècada. Després d’anys de crisi econòmica i social, l’emergència del moviment del 15M en 2011 va suposar el despertar de milers de joves en la lluita pels seus drets i llibertats. A l’altre costat de la barricada, no obstant, ens trobem a Togores Guisasola com a principal responsable de la repressió de totes aquelles mobilitzacions. Posteriorment el Govern de Mariano Rajoy "li dóna la puntada" i l’envia a Extremadura, fins a aquesta setmana, data en la qual Grande-Marlaska fa oficial la seva "recompensa".

Però, i que dir de Grande-Marlaska? [La fulla de serveis de l’avui ministre d’Interior-http://www.esquerradiari.cat/Amb-el-nou-ministre-de-l-Interior-Marlaska-hi-haura-mordassa-i-impunitat-per-a-estona?id_rubrique=2653]> i que des de 2013 era part del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP, pansa ni més ni menys que per l’empresonament de presos polítics, la persecució d’organitzacions polítiques, la pasivitat davant les tortures policials i l’obertura de judicis i emissió de vots particulars contra la llibertat d’expressió.

Seva va ser la decisió de reactivar la causa contra Batasuna, il·legalitzada per l’antidemocràtica Llei de Partits de 2002; i com a tal, peça clau en la doctrina del “tot és ETA”, que equiparava al grup armat amb les diverses marques polítiques de l’esquerra abertzale, passant per organitzacions juvenils com SEGI o les associacions de familiars de presos.

Per si no fos poc, Grande-Marlaska, de la mateixa forma que Togores Guisasola, també va ser part activa de la croada contra la llibertat d’expressió i de manifestació dels últims anys. Un des de la comissària, l’altre des de la sala penal. Com part integrant del judici contra els manifestants del 15M que al juny de 2011 van envoltar el Parlament català, i que van quedar finalment absolts, Marlaska va emetre un vot particular en el qual defensava que havien de ser condemnats. Aaaai!, i és que Déu els cria i ells s’ajunten. O el que és el mateix, la falsa Transició els promociona i el 155 els rejunta!

Però, oju!, que ningú es pensi que l’antecessor de Togores Guisasola com a Cap Superior de la Policia a Catalunya va ser un "sant". El lector assidu d’aquest diari sabrà que Sebastián Trapote no és gens amic de la llibertat d’expressió. Tanta és l’al·lèrgia que té al lliure dret d’informació que va decidir emprendre una denúncia contra Esquerra Diari i la nostra companya i periodista Verónica Landa per un article sobre casos de tortures, maltractaments o morts sota custòdia policial que havien acabat en sobreseïment, indult o que no van ser jutjats, i en el qual apareixia el seu nom.

El cas és que en 1974 el jove sotsinspector va matar a José Luís Herrero d’un tir per l’esquena mentre tenia una mà emmanillada. I això no ho dic jo, ni ho diu la meva companya Verónica Landa. Ho diu una sentència de 1983. No obstant això, pròximament la nostra companya està citada a declarar en el jutjat d’Instrucció Nº32 de Barcelona per una denúncia interposada directament per Sebastián Trapote per suposades calúmnies sobre el cas de 1974.

Com a màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya, Trapote també va ser parteix integrant de la "Operació Copérnico" dirigida pel coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos i destinada a evitar la celebració del Referèndum de l’1-O i postergada durant gran part de l’aplicació del 155. Una operació que solament per l’1 d’octubre es van destinar 10.000 agents de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, i que va tenir un cost repressiu de més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya, a més de les nombroses detencions que es produirien dies després.

Sens dubte, aquest és el nivell policial que es requereix per neutralitzar "el desafiament català", el major problema que té el Règim de l’Estat espanyol des de la Transició. Queda clar que la retallada de drets i llibertats democràtiques que ve intensificant-se en els últims temps a Catalunya i la resta de l’Estat seguirà en augment.






Temas relacionados

Artículo 155   /   En Català   /   jefe de policía   /   Política Estado Español   /   Persecución policial   /    Régimen del ‘78   /   PSOE

Comentarios

DEJAR COMENTARIO