El primer ministre grec, Alexis Tsipras, i el president francès, Emmanuel Macron, a París durant la cimera del Clima, 12/12/2017. EFE/ Ian Langsdon
A Grècia, recentment, el govern d’Alexis Tsipras, aclamat temps enrere per alguns com a líder de la nova esquerra, ha venut al capital privat el 17% de la Public Power Corp (PPC), DEH en grec, societat energètica del sector públic i fortalesa del sindicalisme combatiu.
A més, el govern Syriza-Anel ha posat al mercat el 65% de la Depa, societat estratègica per a la distribució del gas, sobretot en perspectiva de la construcció de nous gasoductes que passaran pel territori hel·lènic. Contextualment ha venut el 35% de la Hellenic Petroleum, la societat pública que refina. En substància són privatitzats els sectors estratègics de l’economia del País. Tot el contrari del que caldria esperar d’una política d’un partit que es diu d’esquerra i proper als treballadors.
Les noves privatitzacions obren el camí cap a un acord en la propera reunió amb el l’Eurogrup, previst pel 22 de gener, que hauria de concedir el tram de 5,5 mil milions d’euro de les ajudes a Grècia. Un pla d’ajudes que acabarà a l’agost de 2018 amb la reinserció d’Atenes al mercat dels capitals.
L’anunci d’aquestes noves privatitzacions ha fet baixar els bons de l’Estat hel·lènic al mínim en 8 anys, per estar sota el 4,8%.
Un bonic banquet per als capitalistes grecs i de la zona Euro, que gràcies al govern de Syriza podran acumular ingents guanys.
Si Syriza és l’exemple per a l’esquerra italiana i per als nous subjectes que estan naixent, sobretot en la nova fase electoral, hi ha poc del que estar feliços per als treballadors i la joventut.
