Segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut, la mutilació genital femenina comprèn la mutilació total o parcial dels òrgans genitals femenins o qualsevol altra lesió dels mateixos per motius no mèdics. La majoria de les vegades aquestes pràctiques s’emparen en pretextos religiosos amb la finalitat de mitigar la sexualitat femenina, de manera que la dona no senti plaer a l’hora de tenir sexe. Considerada des de l’any 2012 per l’ONU com una violació dels Drets Humans, l’ablació femenina és una pràctica que continua vigent en moltes parts del món, sobretot a Àfrica. De fet, més de 200 milions de dones i nenes vives actualment han estat objecte de mutilació genital al voltant de 30 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Àsia on es concentra aquesta pràctica.
En aquest context, Sudan va fer un important pas en matèria de drets de les dones africanes amb la prohibició de la mutilació genital femenina a través d’una esmena al Codi Penal. Allí es van establir penes de 3 anys de presó i diverses multes, que fins i tot poden arribar al tancament de la institució a qui cometa el delicte d’eliminar, mutilar o modificar "qualsevol part natural que condueixi a la pèrdua total o parcial" de les funcions dels genitals femenins. També s’aclareix que la mesura aplica a tots els llocs on es realitzi aquest procediment, ja sigui un hospital, centre de salut, dispensari, clínica o un altre.
Sudan conserva una de les taxes més altes de prevalença de mutilació genital femenina on gairebé 9 de cada 10 dones, entre 15 i 49 anys han estat mutilades. En aquest context, aquesta prohibició és sens dubte un pas important a nivell legal que estableix un precedent en matèria de drets de les dones. Però un avanç en matèria legal dista molt d’implicar condicions de major igualtat davant la vida.
Moltes vegades, les justes demandes feministes van ser utilitzades de manera hipòcrita com a punts de suport de l’ofensiva imperialista contra els països musulmans a Àfrica i Mitjà Orient.
Les condicions de vida de les dones a Àfrica
A Àfrica es registra el 13% de la pobresa mundial, la major part del continent es troba en estat de precarietat i pobresa extrema, on milions no accedeixen a serveis essencials. De fet, un dels principals problemes en el continent és l’escassetat d’aigua. Encara que es calcula que Àfrica té un 9% de l’aigua dolça del món, l’accés a un recurs tan bàsic com aquest és limitat. I això no sols es deu al canvi climàtic estimulat per l’economia de les principals potències imperialistes que ocasiona constants sequeres, sinó també per la desigualtat extrema a l’hora de la distribució dels recursos que implica la predació capitalista. Mentre als països més pobres comunitats senceres no tenen accés directe a l’aigua potable, i fins i tot en la majoria dels casos l’aigua s’extreu de rius pròxims a cada població, hi ha empreses que tenen accés directe i il·limitat a l’aigua amb finalitats de lucre i desvien els embassaments amb aigua potable per al comerç agrícola i la mineria.
La problemàtica de l’accés a l’aigua colpeja més fortament a dones i nenes, no sols perquè a partir d’aquests problemes l’esperança de vida des del naixement es va reduir a 63 anys, sinó perquè passen prop de vuit hores diàries buscant aigua en els rius més pròxims i carregant al voltant de trenta litres d’aigua per dia als seus caps. A més de que estan exemptes d’educació, és un treball no remunerat en el qual inverteixen gran part del dia i moltes vegades per fer-lo no poden treballar, qüestió que s’aprofundeix en temps de sequera.
Segons l’informe d’Oxfam titulat “El 42% de les dones fa un treball de cura no remunerada”, els 22 homes més rics del món posseeixen més riquesa que totes les dones d’Àfrica juntes. La falta d’accés a la salut per a la gran majoria de les dones converteix a l’Àfrica en el continent amb major taxa de mortalitat materna en el part, la qual cosa s’agreuja en regions com l’Àfrica subsahariana on es registren al voltant de la meitat de les morts mundials per causes relacionades a complicacions en l’embaràs i el part. Per a donar-nos una idea, segons estudis de la Universitat de Ciutat del Cap (Sud-àfrica), les morts maternes per cesària són 50 vegades majors a Àfrica que als països d’ingressos alts.
A això hem de sumar-li l’opressió masclista i la persecució religiosa que sofreixen les dones i nenes africanes. On no sols veiem la mutilació genital femenina com una pràctica comuna, sinó que les violacions són una realitat quotidiana. Ja sigui en mans de les diverses milícies que sorgeixen en el marc dels constants conflictes armats que estimulen els diversos imperialismes, ja sigui en mans dels soldats de les "missions humanitàries". Veritables intervencions militars de l’ONU, que es presenta com a banderera dels drets de les dones d’Àfrica, però són les seves tropes (conegudes com a cascos blaus) les assenyalades per violacions a tot el món, amb més de dues mil denúncies. Aquestes es concentren en la seva majoria a Haití, amb 134 denúncies en un mes, i en països africans com a República Centreafricana, on, en 2015, 120 soldats dels cascos blaus van ser tornats als seus països d’origen després de cometre abusos sexuals contra dones, adolescents i nenes. També a Sudan del Sud, en 2018, es va obrir una recerca per un cas d’abús sexual a quatre menors d’edat en una de les bases de les tropes de l’Organització de les Nacions Unides.
Per aquest motiu resulta hipòcrita que l’ONU es embandere en campanyes per la prohibició de pràctiques com l’ablació genital femenina o parli de "nova era" en matèria de drets per a les dones africanes, mentre oficia de cobertura humanitària de l’espoliació i el saqueig imperialista que condemna a milions, i sobretot a les dones, a la precarietat extrema. Per això, la baralla contra les pràctiques opressives que aixequen moltes organitzacions de dones al llarg del món, lluny de embanderarse en la defensa o condemna de valors culturals (com busquen instal·lar els Estats imperialistes per a usar-ho en les seves campanyes anti-musulmanes o xenofóbicas), ha de lligar la lluita pels drets de les dones a la lluita contra l’espoliació imperialista que les condemna a una vida de misèria.
