Internacional

ARGENTINA

Sis claus de l’ajust anunciat per Macri i Dujovne

Davant la crisi el Govern va comunicar una forta retallada de la despesa i l'aplicació d'un tebi impost als exportadors que van ser beneficiats per la megadevaluació. Repassem les principals claus de l'anunci.

Martes 4 de septiembre | 09:48

La crisi avança i abans de viatjar a negociar l’acord amb el FMI el Govern va anunciar una forta retallada de la despesa i l’aplicació d’un lleu impost als exportadors que van ser beneficiats per la megadevaluació.

A continuació els principals punts de les mesures:

-Reducció de ministeris de 22 a 11: es van fusionar carteres, i van passar a secretaries. El gabinet va quedar conformat per: Marcos Peña (Prefectura de Gabinet), Rogelio Frigerio (Interior), Nicolás Dujovne (Economia), Dante Sica (Producció), Guillermo Dietrich (Transport), Patricia Bullrich (Seguretat), Germán Garavano (Justícia, ) Jorge Faurie (Cancelleria), Oscar Aguad (Defensa), Carolina Stanley (Desenvolupament Social) i Alejandro Finocchiaro (Educació, Cultura i Ciència i Tecnologia).

Et pot interessar: Así quedaría el nuevo Gabinete tras los anuncios de ajuste de Macri y Dujovne

En aquesta reestructuració poden augmentar els acomiadaments dels treballadors estatals com ja va ocórrer la setmana passada en Agroindustria que van acomiadar a més de 500 treballadors.

-Dèficit zero: es retalla la meta de vermell fiscal, previst fins ara en 1,3 % del Producte Brut Intern (PBI) a 0 % per 2019. I en 2020, Dujovne va assegurar s’arribaria a un superàvit de l’1 % sobre el*PBI, amb un “estalvi” d’U$S 5.000 milions. Només disminueixen el dèficit fiscal primari (previ al pagament d’interessos de deute), que inclou retallades d’obra pública i despesa de remuneracions i despeses operatives (més acomiadaments de treballadors estatals).

No hi ha dèficit zero per als especuladors. El mateix document que va difondre Hisenda, reconeix que en 2019 els interessos de deute es portaran 3,3 % del PBI. Amb la devaluació creix el pes del deute a finalitats d’aquest any podria ser major al 70 % del PBI.

-Retallades: rebaixa de despeses de capital (obra pública) en 0,7 % del PBI, un “estalvi” real del 50 %. El fre en la construcció és una mesura que frenarà encara més l’economia.

Disminució de subsidis, una caiguda de 0,5 % del producte pel traspàs de la despesa a les províncies, que es faran càrrec de la tarifa social i de les bonificacions.

Reducció del 0,2 % del PBI en les remuneracions i les despeses operatives que paga l’Estat. Aquest percentatge sorgeix de la retallada del 20 % en béns i serveis. Això afectarà els salaris dels treballadors públics, més erosió del poder adquisitiu i nous acomiadaments.

-Despesa social: el Govern ha anunciat que hi haurà noves partides per atendre la despesa social. És el reconeixement oficial que la crisi tindrà conseqüències greus per als sectors de menors ingressos. La pobresa tornarà a augmentar.

-Retencions a les exportacions: s’aplicarà un impost de $4 per dòlar per a les exportacions primàries i $ 3 per dòlar per a la resta de les exportacions. Es reduirà al 18 % en l’alíquota per mongetes, farines i oli de soia. El Govern estima que aquesta mesura permetrà recaptar en 2019 $ 280.000 milions. Aquesta mesura és un impost lleu als exportadors que van guanyar amb la megadevaluació. Com va advertir l’especialista Daniel Schteingart amb aquest esquema si el tipus de canvi puja, les retencions es liqüen, “incentivant als generadors de dòlars a pressionar per devaluar”. Per exemple amb un dòlar a $ 40, els "sojeros" "cedeixen" 4 % del que van guanyar des de desembre de 2017 per devaluació. Si el dòlar es va a $ 45 "cedeixen" 2 %.

-Contribucions patronals: posterguen per un any la pujada del mínim no imposable de les contribucions a la Seguretat Social prevista per a l’any 2019. Segons el Govern, això implicarà una recaptació addicional en 2019 per $ 40.000 milions.

Et pot interessar:
El Gobierno regalaría $ 140.000 millones a las patronales por rebaja de contribuciones

La pujada del mínim no imposable va ser inclosa en la reforma tributària que es va fer a favor de les empreses i representava una pèrdua de recursos entre $ 100.000 milions i $ 140.000 milions al fisc en 2022 (a valors d’avui). Mesura que beneficiava a les grans empreses de serveis, com a supermercats (Carrefour, Vedat), menjar ràpid (Mc Donalds, Burguer King, etc), i bancs privats, amb reduccions de contribucions que arriben fins al 70 % en aquests casos. Ara amb la crisi, només es posterga per un any.

El paquet de mesures copeja al poble treballador. Aquesta crisi té clars guanyadors els exportadors, els bancs, les grans empreses i els especuladors als quals se’ls seguirà pagant dòlar per dòlar pel deute.

Et pot interessar: Megadevaluación: las penas son de nosotros, las ganancias son ajenas






Temas relacionados

En Català   /   Nicolás Dujovne   /   Argentina   /   Ajuste fiscal   /   Mauricio Macri   /   Internacional

Comentarios

DEJAR COMENTARIO