Més de 200 organitzacions entre les PAHs, sindicats d’inquilins, al costat d’altres organitzacions i sindicats, han anomenat des d’aquest dimecres 1 d’abril una vaga de lloguers.
Les mesures del govern anunciades ahir dimarts de part de Pablo Iglesias han generat un gran descontent, i valoren que "El Govern està llançant un missatge: encara que els ingressos es desplomin, els lloguers han de continuar cobrant-se" que augmenta el deute públic per a permetre que el mercat immobiliari surti intacte d’aquesta crisi" i que "ens està forçant a triar entre menjar o endeutar-nos". Publiquem el comunicat de valoració de les mesures del Govern del PSOE-Unidas Podemos sobre els lloguers:
"Més de 200 col·lectius de tot l’Estat ens vam veure obligats a convocar la vaga de lloguers, sumant-nos a la iniciativa d’altres col·lectius, per a donar cobertura política a milers d’inquilins i inquilines que no podran fer front al pagament del lloguer l’1 d’abril. La reacció del Govern no s’ha fet esperar i des del Ministeri de Transports i Hisenda han anunciat, un dia després, les seves primeres mesures, entre les quals destaquem: la paralització dels desnonaments per impagament de lloguer i la pròrroga dels contractes durant 6 mesos.
No obstant això, és necessari deixar molt clar que aquestes mesures són totalment insuficients. És intolerable que les persones majorment afectades per la crisi hagin de continuar pagant lloguers inflats per l’especulació, a costa d’endeutar-se. El Govern està llançant un missatge: encara que l’economia s’esfondri, encara que els ingressos es desplomin, els lloguers han de continuar cobrant-se al mateix preu. Això significa que no estan considerant l’augment de la bretxa entre ingressos i despeses familiars.
A més, les mesures de microcrèdits suposen que mentre les famílies s’endeuten, els arrendadors vegin la seva liquiditat i poder adquisitiu totalment intacte. El Govern augmenta el deute públic per a permetre que el mercat immobiliari – el major responsable de l’especulació a Espanya – surti intacte d’aquesta crisi, quan a la resta se’ns demana d’ “acostar l’espatlla”. La major excusa per a justificar això es basa en el fet que, diuen, la majoria d’arrendadors són persones que depenen dels ingressos del lloguer. No existeix cap prova d’això, de fet les poques xifres disponibles (donada la poca transparència d’aquest mercat) reflecteixen el contrari: els arrendadors guanyen 38.000€ de mitjana, i això sense incloure el que cobren de lloguer, mentre que les llars inquilins ingressen 23.000€ de mitjana (Enquesta de Condicions de Vida, 2018).
A més, les nostres reivindicacions en relació a aquesta mena d’arrendador sempre han estat clares: “En relació als arrendadors que tenen un únic habitatge en propietat i necessitin aquests ingressos per a cobrir les seves necessitats bàsiques, també han d’estar emparats pel Govern, com ja estan fent a altres sectors”. Encara així, és el discurs preferit de fons voltor i de la patronal immobiliària: els permet protegir els seus beneficis i privilegis. Per posar un exemple: a Barcelona, l’única ciutat on existeixen dades relativament fiables, 1.000 arrendadors controlen 75.000 habitatges. Un terç del mercat.
Mentrestant, les famílies que viuen de lloguer es troben davant una situació insostenible: sense ingressos i assumint preus que han pujat un 40% de mitjana des de 2013. En el cas que no puguin retornar el deute, el pagarem entre totes i tots, independentment si l’arrendador el necessita o és una entitat *multi milionària. És igual que entrem en una brutal crisi i que augmentin els índexs de pobresa: els arrendadors han de continuar cobrant rendes immobiliàries a preu d’or, tot a costa de l’erari públic. Consideració encara més greu si es té en compte que ja reben enormes ajudes: els petits propietaris tenen una exempció del 60% en l’IRPF i els fons voltor no paguen impost de societats.
En definitiva, la qual cosa pretén el Govern, i en particular els Ministres de Transports i Hisenda, amb les mesures que volen tirar cap endavant en el Consell de Ministres d’avui dimarts 31 de març és mantenir els preus del lloguer artificialment alts, fent-los pagar a una ciutadania els ingressos de la qual estan caient en picat. No sols és injust: és irracional en termes econòmics. El Govern ens està forçant a triar entre menjar o endeutar-nos.
Però existeix una alternativa que ja venim exigint des d’abans del confinament: la suspensió de pagaments. Aquesta mesura permetria a les persones inquilines a superar l’asfíxia econòmica. Posa fi a la lògica perversa de solucionar les crisis amb deutes i recursos públics. I co-responsabilitza a la patronal immobiliària a facilitar solucions. No repetim els errors de la crisi 2008, la qual continuem pagant.
No ens deixen cap altra opció que seguir amb la #HuelgaAlquileres, fins a la suspensió de pagaments dels lloguers per a totes les persones colpejades per la crisi del coronavirus.
No cobrem: no paguem. I no, tampoc ens endeutem"
Font: Sindicat de Llogateres
