Què és actualment “Las Pibas producen”?
Fernanda: Actualment som una associació cultural, però la nostra història va començar fa tres anys. Vam anar creixent orgànicament. Inicialment ens vam formar com una productora d’esdeveniments i/o espectacles musicals per a visibilitzar la música feta per dones i dissidències de la ciutat de Barcelona.
Aquest projecte va començar a créixer molt des que el vam posar en marxa. Es van començar a formar subgrups de treballadores dins l’espai que formem, com és el cas de Las pibas Rec, Las Pibas formació, Las Pibas so i diferents àrees que es van anar creant en un espai que sempre està dirigit per homes. És per això pel que vam formar l’associació cultural, que avui no només és musical.
Rocío: al principi érem molt poques, tal com deia la Fer, cap a l’abril de 2018, rebíem molts missatges d’artistes que coneixem que venien a Barcelona amb la intenció de poder tocar. Per això ens vam plantejar la idea de fer un Open Mic programat.
El primer lloc que vam aconseguir era molt petit, però ens va servir per a poder muntar-lo. Érem només tres amigues que vam assumir el repte de poder crear una moguda que ens permetés poder bolcar la demanda que rebien en relació amb l’expressió musical.
El creixement que vam tenir va ser tan important, que ens va portar a buscar llocs més grans per a poder organitzar aquests esdeveniments, i al mateix temps ens va empènyer a creure que era important costejar la nostra feina i la de totes les que hi participàvem.
Quin és el lloc que ocupa la dona a l’associació? I, com veieu a la dona a la societat?
Rocío: una pregunta que pot sumar al que em preguntes és “Per què de dones? Que és quelcom que generalment ens pregunten. Nosaltres el que veiem és que en els festivals sempre hi ha molta presència d’homes i pensem que, al ser així, hi ha una realitat retallada a la cultura, és a dir, una sola veu. I ens vam dir que era necessari escoltar també d’igual manera a la dona i a altres dissidents, ja que no hem tingut referències dones en el camp musical.
Em poso molt contenta quan fem un esdeveniment i veig que en el públic hi ha una nena petita que està mirant l’escenari i hi ha una bateria, una baixista i una tècnica de so que està entre els cables, o sigui, un staff ple de dones armant milers de coses.
Si haguéssim de pensar en la indústria del cinema, sortint del que és musical, fins fa no massa temps les dones ni tan sols podien firmar les pel·lícules que produïen. Per això pensem que és molt important que estiguin totes les veus de les dones i hi hagi feina per a totes.
Fa molt poc que anem a un festival i hi ha la llei de quota. Sembla que la història sempre ha estat explicada per homes; un rock explicat per homes, fa que no hi hagi possibilitat d’identificació.
Com s’organitzen internament?
Fernanda: hem produït un ecosistema orgànic en la feina diària i els espais que creem i que s’han desenvolupat. Nosaltres ens plantegem que aquests espais segueixin creixent, no només al voltant dels esdeveniments que creem nosaltres, sinó que puguin relacionar-se amb altres. Bàsicament treballem totes en conjunt, el qual és inevitable perquè ens uneix l’associació.
M’agradaria dir que tenim diferents llocs de comunicació per a aquelles persones que ens estiguin llegint i vulguin participar amb nosaltres, amb alguna cosa que estiguin fent o simplement se sentin interessades a participar en l’Open Mic, per a tot això ens poden escriure a [email protected] o a la nostra pàgina d’instagram @laspibasproducen.
