Any rere any estem acostumats a observar en els informatius les imatges dels i les alumnes que decideixen realitzar aquests exàmens acompanyats sempre dels nervis i ansietat corresponents a la situació. No obstant això, poques vegades estem informats sobre el que suposa.
En primer lloc, aquest procés d’avaluació representa la principal porta d’entrada a la universitat per a la majoria de joves que decideixen començar a cursar un grau universitari, la qual cosa fa comprensible la tensió viscuda per la gran majoria.
El principal causant d’aquesta situació és l’anomenada nota de tall. Una vegada es coneix el nombre de places ofertes en cada grau per la universitat i la quantitat d’estudiants que demanden cursar-lo, s’inicia un procés de selecció que va atorgant places partint de la nota més alta fins a cobrir l’oferta, sent la nota de l’última persona a entrar en el grau la nota de tall.
La qualificació a partir de la qual es realitza la selecció és el resultat d’una mitjana ponderada entre la mitjana dels resultats obtinguts en les assignatures obligatòries de les PAU en cada comunitat autònoma, ponderada amb un 40% i un 60% corresponent a la mitjana de les qualificacions finals obtingudes en el primer i segon curs de batxillerat, al que cal sumar finalment la ponderació de les notes reeixides en una sèrie d’assignatures optatives limitades que els i les estudiants poden triar darrere de pujar la seva nota en funció del grau universitari desitjat, sense que un mal resultat en aquestes comporti un perjudici, ja que tan sols poden sumar.
Davant tal situació, resulta més que evident l’imperant funcionament del procés de repartició de places conforme a la llei de l’oferta i la demanda. Les regles del mercat neoliberal marquen l’entrada en la universitat i obliguen als i les estudiants a competir acarnissadament entre ells, a ser extremadament eficients en el model d’examen plantejat, però no quant a l’aprenentatge. Des d’un primer moment, s’ensenya als joves que la resta dels seus companys són contrincants a batre i no amb els quals treballar braç a braç per a millorar.
A més, cal afegir que la influència del capitalisme està present fins i tot a l’hora de triar un grau o un altre, ja que els i les alumnes es preocupen, per norma general, per les sortides laborals que els ofereixi la carrera. El sistema econòmic neoliberal fixa quins treballs han de dur-se a terme, per la qual cosa indirectament determina quin coneixement han d’adquirir les futures generacions.
En segon lloc, existeixen una sèrie de condicions externes a les capacitats intrínseques de cada estudiant que tenen un gran impacte en els resultats acadèmics. Les dades mostren que pesi al fet que les mitjanes escolars més altes corresponen als centres privats, les desigualtats de rendiment entre escoles públiques i privades desapareixen quan prenem individus de la mateixa condició socioeconòmica.
Aquest fenomen és pel fet que gran part dels elements influents en l’èxit acadèmic guarden relació amb el poder adquisitiu de les famílies. Per exemple, el nivell d’estudis dels pares manté una relació positiva amb el rendiment escolar de l’alumne/a, la qual cosa porta a deduir que donat l’alt esforç econòmic, a vegades inassumible, que suposa per a les famílies de classe treballadora costejar els estudis superiors dels seus fills i filles, provoca que aquests parteixin amb un gran desavantatge respecte als d’aquelles famílies amb capacitat econòmica. Al seu torn, els estudis també reflecteixen com el risc d’exclusió social està altament marcat pel fracàs acadèmic.
En el cas específic de la selectivitat, hem de tenir en compte que es tracta d’un model d’examen molt concret que requereix d’una gran preparació cenyida als criteris d’avaluació, per la qual cosa resulta més important la manera de preparació per a aconseguir la màxima nota possible. De nou, aquells fills i filles de famílies amb majors recursos econòmics compten amb un avantatge competitiu, ja que aquests podran tenir accés als llibres millor adaptats a les proves, així com acadèmies de preparació per a selectivitat. Per contra, per als estudiants de famílies de classe treballadora resulta comuna l’hàbit d’haver de reutilitzar llibres de cursos anteriors no tan ajustats als nous criteris, per no parlar de la impossibilitat de comptar amb una preparació extra-escolar específica per a les PAU.
Com a mostra de la combinació de les lleis del mercat i la influència del nivell socioeconòmic de les famílies en els resultats acadèmics, podem fixar-nos en el grau de Filosofia, Política i Economia que s’imparteix a l’Estat espanyol des de 2013. Després d’aquest projecte, el que s’amaga és l’interès de les classes dominants per formar una futura elit intel·lectual nacional que afronti els reptes de la societat futura. No obstant això, els importants i útils coneixements que aquesta carrera ofereix i que permeten comprendre millor la realitat que ens envolta tan sols estan a l’abast de 60 nous joves en tot el territori de l’Estat cada curs. A més, cal afegir que el grau solament s’imparteix a Barcelona i Madrid, sent obligatori cursar el primer any a la Ciutat Comtal i el segon en la capital.
D’aquesta manera, les classes dominants s’asseguren què estudiaran les futures “elits” però també els qui ho faran, ja que el desplaçament forçat de la carrera suposa un filtre econòmic important sumat a totes les relacions econòmic-acadèmiques anteriorment comentades.
En definitiva, la selectivitat representa un primer sedàs de classes per a entrar en la universitat, afavorint enormement a aquells amb majors recursos econòmics i perjudicant clarament els fills i filles de la classe treballadora, els qui ni tan sols després de superar tals proves d’accés en clar desavantatge, tenen assegurada l’entrada en la universitat donat l’elevat cost de les matrícules.
