L’ex número-dos de Podemos anunciava aquest dilluns davant els mitjans de comunicació que renunciava a la seva acta com a diputat, però que continuava sent part de Podemos, una definició que no comparteixen des de la direcció d’aquest partit. Recordem que Errejón és part de la màxima direcció del partit, el Consell Ciutadà Estatal de Podemos -on ocupa el càrrec de secretari d’Anàlisi Estratègica i Canvi Polític- i l’Executiva estatal -el Consell de Coordinació.

Hoy dejo el acta como diputado del Congreso. Ha sido un inmenso honor. Con el orgullo de haberlo hecho lo mejor que sé, os doy las gracias. Ahora una sola tarea: levantar una nueva mayoría en Madrid. Estamos tocando una tecla que hacía mucho que no sonaba. pic.twitter.com/M52ACIzQUm

— Íñigo Errejón (@ierrejon) 21 de enero de 2019

Errejón ha explicat que deixa la seva acta de diputat per a centrar-se “a aconseguir una nova majoria que aconsegueixi el canvi” i ha assegurat que el que cerca és “tornar a parlar amb gent que durant aquest temps ha perdut el contacte o la confiança en els partits polítics, fins i tot a tota aquella gent que no vam poder convèncer”.
“Estem tocant una tecla que feia molt que no sonava”, ha afirmat a to amb el projecte de construir un espai “progressista” pròxim al PSOE i sense les sigles de Podemos, que permeti “sumar” i “guanyar Madrid”, tal com expressava fa uns dies.

L’anunci arriba després d’un cap de setmana de profunda incertesa en Podemos, des que Íñigo Errejón anunciés sorprenentment la seva candidatura en “Más Madrid” amb Manuela Carmena, obrint la crisi més gran en Podemos en els seus cinc anys d’història.

Et pot interessar: L’OPA hostil d’Errejón, últim episodi del final de cicle del nou reformisme

“Espero que aquesta decisió personal, no senzilla però que prenc tranquil, contribueixi a un acord”, ha assenyalat, en referència a la possibilitat d’aconseguir un acord amb Podemos perquè des d’aquesta organització donin suport a la seva candidatura en la Comunitat de Madrid, en comptes de presentar una candidatura alternativa, tal com va anunciar Pablo Iglesias poc després de conèixer la decisió d’Errejón.

El panorama ara és més que incert en el que fa a les pròximes candidatures per a l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid, que Podem venia fins ara negociant amb IU. L’única cosa que és clar és que la crisi en Podemos ja no té volta enrere.

Errejón ha abandonat el vaixell -quan començava a mostrar-se la “fi de cicle” de Podemos i això s’expressava en pèrdua de vots com a Andalusia- per a apostar per la construcció d’un espai situat clarament en el centre del tauler, encara que en el fonamental tant Errejón com Iglesias comparteixen la mateixa estratègia cap al pròxim període: apostar per un “govern progressista” amb el PSOE.

Més enllà de les disputes personals pel repartiment del poder dins de Podemos -que vénen des de lluny- o els matisos en la forma tàctica de com portar endavant la campanya electoral, existeix una coincidència que ha estat la base de la “hipòtesi Podem” en aquests cinc anys: recrear una nova socialdemocràcia “renovada” per a ocupar l’espai deixat a l’esquerra del social liberalisme del PSOE. En aquest sentit, Podemos continua sent errejonismo sense Errejón.