Política Estat espanyol

UNIVERSITAT

Sánchez segueix amb el sistema ultra-precari de beques de Rajoy

Malgrat les peticions de les promeses electorals, el Govern de Sánchez manté el sistema de beques del PP. Pràctiques no remunerades, falsos-becaris i beques de col·laboració.

dissabte 8 de juny| edició del dia

La promesa electoral de l’augment de la quantia de les beques que tenia el PSOE s’anul·la, almenys, un curs més. El Ministeri d’Educació i Formació Professional i pel Ministeri d’Universitats, Ciència i Innovació manté el “sistema variable” de l’exministre d’Educació José Ignacio Wert, conegut per ser un dels principals impulsors de les retallades en educació i de la segregadora LOMCE. El PSOE es va comprometre a revertir aquesta situació, anunciant que en realitat es prosseguirà amb el mateix sistema i pot ser que revisi el sistema un any després.

El sistema variable, a més d’aplicar-se juntament amb un augment de les taxes universitàries de fins a un 66%, implica que una part de la quantia de les beques depengués del “rendiment acadèmic” en lloc de la precarietat econòmica, per això afecta especialment a les rendes més baixes que queden en la universitat. Per aquesta raó és impossible conèixer que quantitat es rebrà fins que ha passat gran part del curs, generant incertesa i risc econòmic.

Les beques no només apareixen en la universitat i com a ajudes a l’estudis, sinó que també s’han estès com a treballadors de les facultats i altres sectors, havent-se disparat el nombre de treballadors becaris o amb contractes de formació. S’estima que al voltant de 70.000 persones es troben en aquestes condicions, segons dades aportades per la Seguretat Social. No obstant això, d’aquest càlcul estan exclosos tant els qui no estan donats d’alta com els anomenats falsos-becaris.

Unes xifres que suposen un augment del 350 per cent en els últims cinc anys. Aquests contractes estan formalment pensats per a completar la formació dels alumnes de Formació Professional i d’estudis universitaris, o per a facilitar l’entrada en el mercat laboral dels joves que acaben d’obtenir alguna altra titulació, però són en els fets una via d’obtenció de mà d’obra barata, quan no gratuïta, i sense drets.

En la universitats a més existeix la figura de l’estudiant amb una beca col·laborativa. Aquestes beques haurien d’estar associades a un pla de formació de l’alumne. Però en la pràctica les universitats utilitzen això per a cobrir llocs de treball que haurien d’estar ocupats per treballadors del PAS (Personal d’Administració i Serveis).

La immensa majoria dels qui es troben en aquestes condicions no reben cap remuneració, un 58 per cent segons dades de la Unió Europea. A més els qui perceben algun tipus de salari el fan molt per sota del Salari Mínim Interprofessional.

Amb aquest model de contractes al qual se sotmet a una part important de la joventut, multitud d’empreses aconsegueixen enormes beneficis tenint a la seva disposició treballadors a preu de saldo. També l’Estat recompensa amb beneficis fiscals als qui contracten becaris.

D’altra banda, a la patronal aquest model li serveix per a anar disciplinant a una part important dels seus futurs treballadors. D’aquesta manera normalitzen les arbitrarietats i les condicions de misèria sobre les quals volen continuar atacant al conjunt de la classe treballadora.

L’expulsió per no poder pagar de 127.000 estudiants (1 de cada 5) de les universitat públiques entre 2012 i 2016 no s’ha revertit, sinó que s’allarga la elitització dels estudis superiors. Aquest sistema de beques, juntament amb el tancament de carreres, de facultats, l’acomiadament massiu de personal i la disminució de l’alumnat per l’augment del cost dels estudis són, a curt termini, una forma d’ajust planificada i aplicada pel capital amb la col·laboració de les castes universitàries.




temes relacionats

Joventut treballadora   /    becaris   /    Joventut precària   /    Joventut    /    Universitat   /    Política Estat espanyol   /    Jovent

Comentaris

Comentar