50è FÒRUM DE DAVOS

Sánchez presenta el govern PSOE-UP a Davos: transmetent confiança a l’elit del capitalisme mundial

Federico Grom

Barcelona | @fedegrom

dijous 23 de gener| edició del dia

Des del dimarts té lloc el 50è Fòrum Econòmic Mundial (WEF per les seves sigles en anglès) més conegut com a “Fòrum de Davos” per les muntanyes on té lloc cada any.

Pedro Sánchez va viatjar a Suïssa per a acudir al cim econòmic, en el qual es proposa convèncer als seus inversors que els seus socis de govern no són un perill per a l’economia espanyola i fer gala de la seva rendibilitat a les elits econòmiques. Però també per a assajar un nou discurs com a socialdemocràcia europea.

Aquest fòrum reuneix a la ciutat de Ginebra a centenars d’empresaris, banquers i dirigents polítics de diferents països. La crem de la crem del capitalisme mundial, el jet set dels negocis.

Els grans de les finances com Morgan Stanley, Bank of America, Citigroup o Soros Fund Management estan entre els inversors, amb els quals el govern de coalició de PSOE i Podemos, es donarà cita a Davos per a transmetre’ls “confiança” que seran un govern “seriós” i “responsable”.

A més de les reunions que Sánchez tindrà amb els pesos pesants de les finances tindrà cites amb directius d’Apple, Google, Amazon, ArcelorMittal i Renault-Nissan.

El dimarts va tenir lloc el sopar del 50a aniversari del que Sánchez va ser part i aquest dimecres va intervenir en el plenari del Cim d’aquest fòrum.

Sánchez en la seva intervenció, ha posat en rellevància quin és l’esdevenir del nou discurs de la socialdemocràcia Europea. El flamant president Sánchez, pel nou govern de coalició del PSOE amb Unides Podemos, va ser presentat pel Secretari General de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), José Ángel Gurría, qui va aprofitar el seu discurs per a exigir les reformes que demanden des d’aquest selecte Club i els organismes internacionals al nou govern. “Les reformes estructurals estan davant nosaltres”, li va etzibar Gurría entre afalacs per haver demostrat ser un bon col·laborador dels organismes internacionals.

Per descomptat no va faltar la reivindicació de Sánchez en la seva retòrica d’Espanya, com “una democràcia estable que vol afermar els seus valors preservant el dret dels ciutadans, lluitant contra les desigualtats i comprometent-se envers la justícia social i la igualtat entre homes i dones” amb “nexes fraternals amb els països d’Amèrica Llatina…, veí d’Àfrica, i antics amics dels pobles d’Orient Mitjà...”. Aplica aquest de digues-me que presumeixes i sabré que manques.

Una constitució votada sota l’amenaça del “soroll de sabres”, la impunitat i la continuïtat del franquisme reconvertit així com la continuïtat en moltes de les estructures de l’Estat -jutges, policies, militars, etc.- , el sorgiment d’un nacionalisme espanyol més agressiu representat per VOX, la política contra el poble català i la negació a cop de porra i sentències Judicials contra un referèndum com a manera de reivindicar el dret a decidir, la llei mordassa i les polítiques migratòries racistes, així com l’espoliació econòmica i de recursos al costat de la permanència de desenes de bases i missions militars en països “amics” i “veïns” contradiuen el seu cínic discurs.

“Nous productes, nous mercats, noves maneres d’organitzar la nostra activitat” són els nous paradigmes de la socialdemocràcia per al que Sánchez va reafirmar la voluntat de l’executiu espanyol de “abraçar totes les oportunitats que ens brinda la quarta revolució industrial”. Progrés econòmic, canvi tecnològic i transició ecològica enfront de l’emergència climàtica van ser eixos del seu discurs.

Encara que importants franges de la joventut del món, també la dels països capitalistes centrals, ja coneixen sobre les seves pròpies carns les primeres penúries de la“nova economia”, el “Capitalisme Friendly” i la seva demagògia “verda”: precarietat i pobresa.

La reforma del sistema de pensions va ser assumida com a tasca pendent així com la reducció de dèficit públic, com a “compromís” per a donar una “major confiança els agents econòmics”

Podemos acompanya al PSOE en la segona desfeta de la socialdemocràcia

Podem, que va rebaixar les seves pretensions a revitalitzar el discurs reformista socialdemòcrata abandonat pel PSOE, acompanya avui a la socialdemocràcia espanyola i que el periodista Esteban Hernández al Confidencial descriu de la següent manera, “La socialdemocràcia va deixar de ser la força de contenció del capitalisme, obligant a la redistribució i a la creació de les classes mitjanes i es va convertir en la força de contenció del descontentament a través de la reinvenció contínua del seu ideari. Cap lloc més apropiat que Davos perquè Sánchez exposi el seu programa.

En realitat, si la socialdemocràcia va tenir una primer desfeta històrica en 1914, quan va votar els crèdits de guerra, abandonant l’internacionalisme i aliant-se amb la burgesia dels seus respectius països, avui assistim a l’expressió d’un llarg procés de transformació d’aquestes formacions, abans reformistes i amb militància de sectors de la classe obrera -que no votants-, que van esdevenir en partits social liberals gestors dels Estats capitalistes i per tant “dels negocis comuns de la burgesia”.

Podemos té el mèrit de transitar en pocs anys, per gairebé totes les etapes de la llarga història de la socialdemocràcia en les seves més de 150 anys d’existència, menys en els seus orígens revolucionaris.

L’exemple d’Alemanya i el govern de coalició de Merkel amb la socialdemocràcia, en altre temps poderós SPD com a crossa i garant de l’estabilitat, es pot extrapolar, amb els seus matisos i diferències a l’Estat espanyol. Aquesta participació com a minoria en la coalició de govern va colpejar a la socialdemocràcia alemanya producte del descontentament en les urnes, amb les pitjors eleccions en la seva història, obrint pas així a grups d’extrema dreta en sectors històrics del seu electorat.

El desencantament amb el govern de Podemos i el PSOE promet reforçar social i electoralment a variants com VOX o que sorgeixin altres noves en el marc de la reconfiguració de la dreta.

Unides Podemos són part avui d’un govern socialimperialista neoliberal. Això és sense dubtes, la consumació de la integració de Podemos al règim del 78 que va emprendre la formació morada de la mà d’Iglesias a salts des dels seus inicis.

Han assumit el seu càrrec al palau de la Zarzuela amb una mà sobre la Constitució de la qual pretenia “obrir els seus cadenats” i jurant lleialtat al rei. Un Cap d’Estat per herència sanguínia i per la voluntat de Franco de deixar tot “lligat i ben lligat”. Han assumit estar al capdavant d’un Estat imperialista amb interessos econòmics d’ultramar i missions militars a l’estranger i que al seu torn sotmet internament a cop de càrregues policials i sentències a pobles com el català sol per parlar de la història més recent. Alguna cosa a la que unides Podem pacte amb el PSOE no mostrar fissures en la “política d’Estat” del govern.

No podia faltar el cinisme vestit de verd. La socialdemocràcia europea es proposa donar un gir discursiu per a aggiornarse als nous temps ple d’hipocresia verda, on es reconeixen els problemes d’enorme gravetat, però al contrari de resoldre’ls, es practica la retòrica de “progrés” i de “canvi” sense cap incidència en la realitat de milions de persones.

Aquest cim econòmic reuneix els responsables de la situació actual de pobresa i desigualtat així com de l’estat catastròfic de l’ecosistema del planeta. Busquen en aquests fòrums dissenyar i disfressar de sustentables els seus negocis.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Davos    /    Pedro Sánchez

Comentaris

Comentar