Política Estat espanyol

GOVERN PSOE PODEMOS

Sánchez i Iglesias aplicaran l’article 135 de l’austeritat

El nou govern de coalició imposarà per llei l'austeritat, mitjançant l'aplicació de l'article 135 de la constitució que va entrar en vigor l'1 de gener d'enguany.

Carlos Muro

Zaragoza | @muro_87

dimecres 15 de gener| edició del dia

El nou govern serà el primer a haver de complir amb les limitacions austericidas de l’article 135 de la Constitució. La reforma d’aquest article va ser aprovada pels vots del PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero i el PP de Mariano Rajoy amb l’únic suport d’UPN en 2011, enmig de la crisi.

La coalició “progressista” haurà d’aprovar uns Pressupostos Generals de l’Estat sota el compliment obligatori (a diferència dels passats anys) del 135 i per tant de l’austeritat.

La reforma de l’article 135 de la Constitució va ser efectuada a esquena del poble treballador, per a blindar els ingressos i despeses de l’Estat al pagament del fraudulent deute extern. En el moment de la seva aprovació, va servir com una garantia d’estabilitat per als mercats, però a costa d’hipotecar el futur de diverses generacions.

En el moment en què va ser aprovat era impossible complir amb requisits tan durs per a rebaixar el dèficit, per la qual cosa es va imposar una moratòria: l’article seria efectiu nou anys després, al gener de 2020. “Cap Administració Pública podrà incórrer en dèficit estructural”, amb tan sols un desfasament del 0,4% del PIB, i limitació al 60% del PIB el nivell d’endeutament” es va establir.

I aquí estem, nou anys després, amb una mesura que encotilla encara més els pressupostos de l’Estat a les exigències de retallades de Brussel·les. Si avui mateix es volgués complir amb els paràmetres establerts per la UE, l’Estat espanyol hauria de retallar ni més ni menys que 25.000 milions d’euros dels seus pressupostos i rebaixar el deute públic en més de mig bilió, obligant ajuntaments, comarques i diputacions a efectuar dures retallades.

El problema addicional és que, si el govern incompleix aquests objectius de dèficit, els pressupostos podrien ser recorreguts per l’oposició davant el Tribunal Constitucional, perquè s’estaria violant una llei de la carta magna. I no hi ha dubte que l’oposició buscarà posar bastons a la roda.

El govern de coalició aposta per convèncer a Brussel·les que li atorgui encara una certa treva, flexibilitzar una mica els objectius del dèficit, per a així poder encarar els nous pressupostos amb menys retallades.

Nadia Calviño espera negociar amb Brussel·les un dèficit del 1,7% i d’aquesta manera moderar les retallades fins a 8.000 milions d’euros (que buscaria compensar amb augments en la recaptació fiscal). Encara així, el marge per a algun tipus de reforma social progressiva és gairebé nul.

L’article 135 va ser blanc de tots els atacs de Podemos i d’IU en els últims anys. En el 2016, Pablo Iglesias assegurava que era “escandalós que els que es diuen constitucionalistes siguin els autors de les retallades o de la reforma de l’article 135”.

I en temps molt més pròxims, al juliol de 2019, polemitzava amb el llavors president en funcions Pedro Sánchez, dient: “Volem que es compleixi la Constitució, no com quan el PP i el PSOE van canviar l’article 135 per a agenollar la sobirania del nostre país".

Ara totes aquestes denúncies han quedat en l’oblit. Sembla que ja no s’acorden els líders de Podemos i Esquerra Unida del que sostenien fa nomès alguns mesos sobre l’article 135. Totes dues formacions han ingressat en el gabinet de ministres liderat pel PSOE i entren en el joc dels partits tradicionals, amb una retòrica progressista i una pràctica neoliberal.

Avui més que mai és necessari lluitar contra aquest règim polític blindat per una constitució antidemocràtica que imposa retallades a canvi de pagar el deute.




temes relacionats

Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Política Estat espanyol   /    PSOE

Comentaris

Comentar