Política Estat espanyol

REUNIÓ SÁNCHEZ – TORRA

Sánchez desplega la seva oferta a Catalunya: gestos, diàleg i mans buides

La trobada en el Palau de la Generalitat deixa clar que ni l'amnistia, ni el fínal de la repressió, ni el dret a decidir estaran en l'agenda de la taula de diàleg. La fallida del procesisme i la necessitat de construir una alternativa rupturista, de classe i anticapitalista.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

divendres 7 de febrer| edició del dia

Política de gestos i mans buides, això és el que hem presenciat aquest matí en el Palau de la Generalitat. És l’especialitat del PSOE, en aquesta i d’altres matèries, i a la que ara s’hi suma nou soci de govern d’Unidas Podemos. La trobada entre Pedro Sánchez i Quim Torra ha posat en evidència que el govern de coalició només té per a oferir cants al diàleg i l’enteniment, una agenda en clau de retorn a l’autonomia retallada i una paret per a les dues grans demandes del moviment democràtic català: l’amnistia i el dret a l’autodeterminació.

Sánchez ha dedicat més de la meitat de la seva compareixença als mitjans de comunicació a filar, una després de l’altra, frases sobre el retrobament, el diàleg i la recuperació de la “convivència”. Un diàleg pactat amb ERC a canvi de la seva abstenció en la investidura, que vol que comenci aquest mateix mes de febrer, però en el qual, com ja va deixar claríssim en el debat previ a ser investit, en cap cas s’avindrà a negociar ni el fínal de la repressió, ni la llibertat dels presos i preses polítics, ni molt menys que el poble català pugui decidir lliurement la seva relació amb la resta de l’Estat.

A canvi ha presentat una llista de temes a tractar que corresponen a l’agenda ordinària entre l’executiu central i qualsevol govern autonòmic. Infraestructures, finançament o el suport de l’Estat a la celebració del Mobile a Barcelona o la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern en 2030. Sobre el conflicte català només dos punts, que hi haurà taula de govern per a dialogar -encara que no es puguin discutir cap dels temes centrals- i que rebutgen la judicialització del conflicte.

Aquest segon punt és tota una declaració incomplida abans de pronunciar-se. El govern Sánchez no ha retirat ni una sola de les querelles interposades contra l’independentisme, una de les últimes contra el president del Parlament a l’octubre per permetre el debat d’una resolució que parlava de dret a decidir i qüestionava la monarquia. Són més de 700 els processos judicials en curs, en tots ells amb la Fiscalia de l’Estat, i a vegades l’Advocacia, com a part acusadora. Avui mateix es coneixia la notícia que els Jordis podrien beneficiar-se de l’article 100.2 i tornar només a dormir a la presó. Recorrerà la decisió la Fiscalia que avui depenen de la seva exministra de Justícia i amiga de Villarejo, Dolores Delgado?

Torra per la seva part ha rebut amb honors al president del govern, i encara que ell mateix reconeix que l’oferta del PSOE i Unidas Podemos és de mans buides, no té problema a prestar-se al paperot amb el que Sánchez pretén guanyar temps per a aconseguir tirar endavant els Pressupostos Generals de l’Estat. Malgrat la divisió palesa entre els dos grans partits del procesissme, ttant ERC com JxCat assumeixen com a inevitable el retorn a l’autonomisme. Si bé en el terreny dels discursos marcaran diferències i fins i tot poden elevar el to, més encara quan s’acostin les eleccions catalanes, tots dos volen deixar enterrat el moviment independentista, asseure’s a la taula i no quedar fora de les possibles negociacions sobre finançament, competències i altres negociats que es vendran com a moneda de canvi a les aspiracions democràtiques del poble català.

Definitivament el “procés” ha demostrat la seva fallida política, i serà necessari construir una alternativa al full de ruta marcat pels partits històrics de la burgesia i petita burgesia catalanista. La CUP recentment assenyalava la necessitat de construir una alternativa rupturista i d’esquerres. És l’hora d’obrir el debat en l’esquerra independentista i anticapitalista, al costat d’aquells sectors que es neguen a ser el suport al govern de coalició en l’Estat o els companys de viatge dels partits procesisstes, per a posar en peus un reagrupament que es plantegi la lluita per l’amnistia, el fínal de la repressió i el dret d’autodeterminació confiant únicament a posar en marxa les forces socials capaces d’enfrontar el Règim, en aliança amb la resta de pobles i barallant per un programa anticapitalista que forgi la unitat dels sectors obrers i populars a Catalunya i la resta de l’Estat.




Comentaris

Comentar