Durant els últims anys els preus dels lloguers a les grans ciutats han protagonitzat un augment que fa realment difícil la vida. En ciutats com Barcelona el lloguer mig -930 euros l’any passat- es troba fins i tot per sobre dels 900 euros al mes que fixa l’SMI. Una situació que troba en els i les joves sotmesos a la precarietat laboral i els cada vegada més elevats costos dels estudis universitaris un dels sectors més afectats.

I lluny de ser una excepció, els preus de les residències universitàries segueixen la tònica general.

En els Col·legis Majors de Penyafort-Montserrat i Ramon Llull el preu global del curs 2019-2020 ascendeix a 8.860 euros, mentre que el centre Sant Jordi, de la mateixa categoria, suposa un cost mensual de 911,66 euros + 10% d’IVA.

En el cas de Àgora BCN, Col·legi Major adscrit a la UB, una habitació compartida estàndard, mitja pensió, wifi, esmorzar, aigua i llum continua costant més de 800 euros al mes, sense comptar els 1.000 de fiança.

En la mateixa línia, la Residència Universitària Barcelona Diagonal de la companyia RESA, fixa el preu d’una habitació individual amb bany, neteja, wifi, antena de TV, accés a zones comunes, aigua i mitja pensió en 1.156 euros mensuals per persona.

La Universitat de Barcelona contribueix al problema amb una nova residència de luxe

A la nova residència Aleu de la Universitat de Barcelona, situada en plena zona alta al costat de la Diagonal, el cost d’una de les seves habitacions individuals i la pensió se situa entre els 1.100 i 2.000 euros al mes.

El terreny en el qual se situa la instal·lació va ser atorgat com a concessió a l’empresa Nexo per a la construcció i explotació d’una residència universitària a través d’un concurs públic que la pròpia UB va organitzar.

L’empresa haurà de pagar un total de 9,3 milions d’euros i un 1,1% dels ingressos a la UB a canvi de la seva explotació durant els pròxims 50 anys, després dels quals passarà a ser gestionada per la universitat.

“Potser no s’omple aquest primer any perquè les famílies ja estan reservant, però no tinc dubte que tindrà una gran demanda en pròxims cursos”, assenyalava Mercè Puig, vicerectora d’estudiants de la UB. Per descomptat que el que no hagi cobert el total d’ocupació no hi te res que veure els preus exorbitats, l’alt cost de la matrícula universitària, el transport…

Existeixen múltiples maneres de posar filtres de classe per a l’entrada a la universitat i un d’ells és el cost de les residències universitàries. No només es tracta de poder pagar un allotjament, sinó de la proximitat d’aquest respecte a la universitat, ja que resulta un gran avantatge a l’hora d’estalviar temps, una cosa altament desitjada per tants d’aquells que estudien i treballen al mateix temps.

Per a tots aquells que poguessin tractar de recórrer a la famosa cita de “és el mercat, amic” per a justificar aquests preus abusius, cal destacar que malgrat que l’empresa és qui proposa l’import a pagar pels estudiants, és el Consell de Govern de la UB qui ha de ratificar-los finalment.

Qui gestiona les residències universitàries?

Els Col·legis Majors adscrits a la UB ofereixen els mateixos serveis, però són de titularitat privada. Entre ells, trobem l’anteriorment esmentat Àgora BCN, a més d’altres com el Bonaigua, Lestonnac, Mater Salvatoris, Monterols o el Pedralbes, que a més segreguen per gènere.

Quan al Lestonnac, es tracta d’un centre de la comunitat religiosa de la Companyia de María i defensa un projecte educatiu evangelitzador. En sintonia amb aquest caràcter religiós, el Col·legi Major Mater Salvatoris pertany a la Companyia del Salvador. Alhora, la residència situada a Pedralbes compta amb una Capellania que “ofereix mitjans de formació cristiana i atenció espiritual personal als qui ho desitgen lliurement”.

D’altra banda, la companyia RESA compta amb la xarxa més important i extensa de l’Estat de residències universitàries, amb més de 8.000 places d’allotjament. Entre els seus convenis de col·laboració podem destacar allò establert amb la Fundació Universitat-Empresa (FUE), l’objectiu fundacional de la qual es concretava en l’acostament de la universitat al món de l’empresa.

Entre els vocals de representació de la FUE amb seu a Madrid es troben figures com Juan Romo, Rector de la Universitat Carles III de Madrid; Javier Ramos López, Rector de la Universitat Rei Joan Carlos; Rafael Garesse, Rector de la Universitat Autònoma de Madrid o Ricardo Mairal Usón, Rector de la UNED. Al mateix temps, dins dels vocals en representació del sector empresarial, apareixen noms com Pedro J. Méndez Vega, Director Global Gestió del Talent a BBVA o el d’Eugenio Soria Gutierrez, Director de Recursos Humans de Siemens España.

Però això no és tot. El secretari de la FUE és ni més ni menys que Alejandro Halffter, ex viceconseller d’Esperanza Aguirre com a presidenta de la Comunitat de Madrid. Sepides Gestió, una empresa pública filial de la Societat Estatal de Participants Industrials (SEPI) de la qual era president fins al seu nomenament com a nou secretari general de la Cambra de Comerç de Madrid en 2018, va ser qüestionada pel Tribunal de Comptes durant aquest any a propòsit de la seva competència dins del mercat del lloguer.

La Santíssima Trinidad: Empresa, Estat i Església

Les universitats signen convenis amb residències d’estudiants que, alhora, mantenen relacions de col·laboració amb fundacions que pretenen acostar les empreses a la universitat; la major part dels Col·legis Majors adscrits a la UB estan regits per ordres religioses que segreguen per gènere… Pot haver-hi quelcom més clar per a reflectir que la universitat és un reflex de la societat de classes en la qual vivim?

Per a trencar aquesta reaccionària trinitat, la baralla passa per lluitar per residències universitàries públiques, amb beques suficients de mobilitat i manutenció per a aquells estudiants que han de desplaçar-se per a estudiar i gestionades directament per la plantilla i els estudiants.

La forma d’aconseguir aquestes reivindicacions no serà una altra que mitjançant la mobilització de tots els estudiants de grau, màster o doctorands, al costat dels treballadors de la universitat i els sectors subcontractats, que suporten moltes pitjors condicions laborals gràcies a aquest model de gestió privada en favor de les empreses de serveis.