"No ens deixen tornar. Vénen amb autobusos privats i ens porten des d’aquest pas a un altre. I des d’allí a un altre. I després ens porten de tornada. Juguen amb nosaltres, res més", assegura Nasser Abu Sami, un refugiat sirià que porta dos dies amb la seva família a Edirne.

"Controlen els cotxes que van d’Edirne a Istanbul i si algú porta a refugiats ho multen", assegura Mohamed. Per a ell, estan usant als refugiats en un “un joc polític” entre Turquia i la UE.

Gairebé cent quilòmetres més al sud, el poble de Yenikarpuzlu bulle de centenars de refugiats i migrants, molts d’ells afganesos, altres sirians i iraquians.

Una jove iraquiana que acaba d’arribar al poble al costat de la seva família assenyala que ha intentat passar a Grècia pels marenys, però que "és impossible perquè els soldats grecs no ens deixen".

Un grup d’afganesos poc més que adolescents també acaben de tornar de la boga i han tingut una experiència pitjor.

"Ens han robat tot, ens han apallissat, m’han llevat el mòbil, l’han calcigat", assegura un, mentre que un altre assenyala els seus peus a penes coberts per mitjons: "M’han llevat fins a les sabates".

“Mai vaig pensar que em convertiria en refugiat. La meva família tenia un restaurant a Mossul i la vida ens anava bé. Però després va arribar l’Estat Islàmic, la guerra, no va quedar pedra sobre pedra i vam haver de fugir. A Turquia, la vida és molt dura, treball 12 o 13 hores al dia i estic sol. El meu pare i la meva mare segueixen a l’Iraq, la resta de la meva família està a França. No els he vist en cinc anys”, recull un altre testimoniatge El País (2/03/2020).

“Passem, a les nou o deu de la nit del dissabte. Els traficants ens van demanar 100 lires (uns 15 euros) per persona i creuem en barques inflables”, explica Masud Haydari, un jove afganès. “Però en arribar a l’altre costat, els policies grecs ens van parar. Ens van robar tot, els diners, els telèfons, els pantalons de recanvi... Tot. I ens van retornar a Turquia”. (El País, 2/03/2020)
Continuen arribant autobusos des d’Istanbul i en les xarxes socials fins i tot s’organitzen combois des de ciutats tan llunyanes com Kayseri, en Anatolia central.

"Porto dos anys a Istanbul. Però crec que a Europa es pot viure millor. He sentit que han obert la frontera i vull provar sort", diu un refugiat sirià que ha arribat amb la seva esposa i una filla petita.

No obstant això, les seves esperances no duren molt. A pocs centenars de metres, entre els dics dels marenys, tornen afganesos, sirians i africans caminant capcots i arrossegant pesades maletes o embolicant-se en mantes que els ha portat algun veí.

Aquest dilluns ha estat assassinat un refugiat per les bales de la policia, mentre un nen va morir ofegat. Europa, Europa. Europa fortalesa tacada de sang.

Et pot interessar: La Policia grega reprimeix a refugiats sirians que fugen de la guerra