First Man, o Ryan Gosling en el paper de Neil Armstrong arribant a la lluna és la película d’ahir a la nit a La 1. No és el mateix que un documental de pingüins però pot tenir el mateix efecte que a l’any 75.

Si RTVE considera que les eleccions catalanes del pròxim 14F són una qüestió de caire estatal perquè no va emetre el debat en general en comptes de fer-ho pel dial català?

És que no és suficient amb el poder judicial donant impuls a l’"operació Illa", que els mitjans de comunicació públics tinguin que donar senyal encara en "blanc i negre" per a beneficiar al candidat de El Pardo? Perdó, de Moncloa... Bé, espero memes al respecte, la resposta és clara!

Tot i així, allò més indignant no és sino la insistència de Xabier Fortes, moderador del debat d’ahir perquè els candidats intervinguessin en castellà quan aquest només es podia seguir a Catalunya, o per aquells interessats a la resta de l’Estat en canviar de dial i perdre’s l’arribada de l’home a la lluna. More meme’s.

Les perles d’aquest senyor: "si es parla en castellà es podrà entendrè el debat fora de Catalunya", o arremetent en què "això és un demanda de quasi tots els partits, ja que des de fora de Catalunya se us entén poc".

La traca final ha estat quan el propi Fortes ha assenyalat que "imagineu-vos nou traductors per a nou intervencions, l’encreuament de les intervencions seria massa complicat". Vergonya insòlita. El mitjans públics estan obligats a posar tota la logística disponible al servei d’informar dels esdeveniments d’interès general.

Ara bé, tret dels partits del bloc independentista i els Comuns, les demés formacions van acceptar intervenir en castellà. Res diferent del que es fa a l’hemicicle català per part del bloc espanyolista des de l’última legislatura imposada pel 155.

En aquest sentit no hi ha dubte, i ens posem seriosos, en que tant el manteniment de les eleccions pel 14F per part del TSJC com el control mediàtic dels debats públics a nivell estatal van en favor de mantenir la política del 155 per impedir no només que els partits independentistes obtinguin una majoria destacada als comicis, sino per acabar d’arrel amb el moviment independentista i les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble català.

Com tampoc hi ha dubte, però, que els partits de la burgesia catalana estan avui molt més a prop de l’anhelada tornada a l’autonomisme. Així com també de la represa de la má estesa de la CUP amb aquests que tenen com a full de ruta la negociació amb l’Estat central i la comunitat internacional.

Enfront això, i ens posem encara més seriosos, cal una alternativa d’independència de classe i anticapitalista que treballi per enfortir l’organització i mobilització obrera i popular, per imposar un programa perquè la crisi pandèmica la paguin els capitalistes, quelcom totalment oposat als interessos d’ERC i JxCat, i que obri una via per a la lluita pel dret a decidir i una conseqüent ruptura amb el Règim del 78.