La missiva de Carles Puigdemont tracta de fer un regateig a la pregunta de l’executiu espanyol sense donar un sí o un no. En la mateixa es desgranen una sèrie d’arguments pels quals el Govern central hauria d’asseure’s a negociar sobre el referèndum i proposa dos mesos al Govern per dialogar. És sorprenent la comanda de diàleg i la pedagogia davant els qui han negat una vegada i una altra els drets del poble català. Rajoy i cadascun dels seus ministres sempre han demanat que el Govern no reconegui el referèndum de l’1-O.
El President sol·licita, en la seva resposta, que s’acabi la repressió esmentant que els dirigents d’Òmnium i de la ANC, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i el Major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero estan citats aquest dilluns a la Audiencia Nacional. També “recorda” a Mariano Rajoy que els comptes bancaris de la Generalitat continuen congelats, la repressió de l’1-O, censura en internet, etc.
El que no es veu a la carta és quelcom sobre respectar la voluntat que el poble català va expressar l’1-O a les urnes. El referèndum va ser organitzat de manera semi-clandestina contra la persecució judicial i la votació va ser realitzada suportant una violenta repressió policial. Durant el 3-O va quedar molt clar amb una vaga general massiva, malgrat CCOO i UGT, que la majoria del poble vol que es compleixi la seva voluntat.
Junts pel Sí, amb la intervenció de Puigdemont el 10-O i la carta d’avui està perdent un temps que és preciós per al poble català. Tot en nom d’un diàleg amb qui no vol dialogar i d’una mediació (o suport) internacional que cap president vol fer. Ni Junker, ni Macron, ni Merkel, ni Tusk, “ni ni ni” volen que es respecti la voluntat del poble català, igual que Rajoy.
Mentre es perd aquest valuós temps, les empreses de la gran burgesia, com Bancaixa i Banc de Sabadell i d’altres sectors burgesos menors estan marxant de Catalunya. A més, aquesta pèrdua de temps està deixant passar les enormes mobilitzacions de l’1-O i el 3-O. Portem sis dies amb la confusió que Puigdemont va generar al poble català amb una declaració d’independència “a la gallega” i la via judicial de l’Estat amb amenaça d’aplicar l’article 155.
El govern central escurça el termini amb el 155
Soraya Sáenz de Santamaría ha comparegut avui en relació a la carta de Puigdemont. La Vicepresidenta lamenta que no hagi contestat el requeriment, que no hagi estat clar. El Govern central esperarà fins a les 10 del matí del proper dijous perquè el Govern de Puigdemont aclareixi. També ha insistit que “no és creïble la sol·licitud de diàleg de Puigdemont… ja que imposa les seves posicions al conjunt de la ciutadania”. La vicepresidenta ha convidat a debatre al Congrés de Diputats. “Diàleg dins de la llei amb la màxima claredat i al Congrés".
Sáenz ha insistit en l’obligació del President: “ha de contestar sí o no. La resposta és fàcil”. A més, ha de revocar la declaració del 10-O. “Els radicals volen que apliquem l’article 155 i anul·lem l’autonomia. No obstant això, per a la Vicepresidenta, el 155 és perquè l’autogovern s’exerciti d’acord a la legalitat". El Govern amplia el termini i segueix a l’espera. Sembla que ningú vol donar el següent pas.
El President de la ANC, Jordi Sánchez, ha declarat que "la carta és coherent amb el que es va comprometre el president Puigdemont el dia 10 d’octubre en el Parlament". Pel seu costat, els dirigents de la CUP, després del Consell Polític, pretenen forçar un ple del Parlament en el qual es parli exclusivament de la República perquè es proclami.
Cal tornar als carrers: Vaga general
Mentre Puigdemont envia cartes a l’executiu espanyol, amplis sectors del poble català s’estan organitzant de manera independent. A la calor del referèndum van començar a sorgir els denominats Comitès de Defensa del Referèndum (CDR) en diversos punts de la geografia catalana. El dissabte es van reunir a Sabadell més de 100 CDRs per començar a coordinar-se ja que veuen en perill l’aplicació de l’1-O.
Està clar que el Govern central no permetrà que es declari la República i per tant no respectarà la voluntat del poble català expressada l’1-O. És clau tornar als carrers. Quan ens hem mobilitzat, el pes dels treballadors i el poble ha capgirat l’escena política. L’esquerra sindical i els dirigents de CCOO i UGT han de convocar una vaga general perquè els treballadors donem un fort cop sobre la taula política, per lluitar per un procés constituent lliure i sobirà, per totes les nostres reivindicacions. Des de la CRT pensem que l’objectiu no ha de ser instaurar una nova República capitalista més, sinó lluitar per una República catalana socialista.
L’ampli moviment social per la independència i el dret a decidir també ha de manifestar-se als carrers catalans. Massives mobilitzacions han de ser el paisatge que en aquesta setmana provoquin una gran tremolor política a la situació. L’ANC i Òmnium al costat dels CDRs i la CUP han de defensar l’1-O i acabar amb aquest impasse convocant manifestacions i impulsant la vaga general.
