Durant les últimes setmanes el cop institucional contra Catalunya per part del Règim del 78 s’ha aprofundit de forma desmesurada. La decisió d’enviar a presó preventiva sense fiança als consellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i l’ex presidenta del Parlament Carme Forcadell el passat divendres 23 de març, així com la detenció de Carles Puigdemont l’endemà passat, suposa un atac brutal amb l’objectiu d’escapçar la direcció política del “procés” independentista.

Ara el Règim de l’Estat espanyol redirigeix la seva ofensiva contra l’esquerra independentista, i especialment cap als CDR (Comitès de Defensa de la República). Aquesta escalada repressiva ve des de lluny. Des de l’1-O s’han obert nombroses causes judicials contra desenes d’activistes que van defensar les urnes en els col·legis i el dret a decidir del poble català.

Això ha reavivat la mobilització social, impulsada sobretot pels CDR i les organitzacions independentistes, contra l’ofensiva judicial del jutge Pablo Llarena al capdavant del Supremo, el Govern del PP, Cs i els partits del bloc espanyolista. Des del divendres 23, milers de persones vénen sortint als carrers, envoltant edificis institucionals al crit de “vaga general” i tallant carreteres.

La “Primavera Catalana” pren el testimoni de la jornada històrica de l’1-O, però també de les vagues del 3-O i el 8N , ambdues jornades combatives per la defensa del mandat popular que va sorgir del referèndum i que el cop del 155 i la claudicació de la direcció procesista va deixar en suspens.

Els CDR, s’han convertit en allò més dinàmic del moviment independentista amb una important capacitat d’autoorganització i actuació. Durant les últimes setmanes ho hem vist en el seu rol en les mobilitzacions per la llibertat dels presos polítics i contra la repressió al poble català, en un moment en el que la direcció procesista es troba escapçada i el seu lideratge molt minvat sobre el moviment independentista.

Tot això, posa al Govern del PP en alerta davant la possibilitat que s’obri un escenari de mobilitzacions que qüestioni fins i tot a les pròpies organitzacions sobiranistes, les direccions de les quals no estan actuant al nivell del brutal atac del Règim. La passivitat d’aquestes organitzacions es mostra impotent davant l’ofensiva judicial que va posar entre reixes als dirigents de la ANC, Òmnium, PDeCAT i ERC. I, sobretot, deixa en l’aire les aspiracions d’una gran majoria del poble català plasmades l’1-O.

En aquest marc el Règim no ha dubtat un instant a desplegar tota una croada criminalitzadora contra l’esquerra independentista i amb el focus posat damunt dels CDR. Aquest dilluns la Fiscalia de l’Audiència Nacional comunicava la intenció d’obrir accions penals contra els CDR per dur a terme “actes vandàlics que posen en perill la pau pública, l’ordre constitucional i l’essència del sistema democràtic”. Segons la Fiscalia, els "Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat" han començat ja diverses recerques per identificar "als autors i promotors" d’aquestes accions. En paraules de M. Rajoy “es combatrà als CDR amb "tots" els mitjans policials i judicials”, mentre que els Mossos d’Esquadra, han desplegat el dispositiu Minerva, hereu del “Operatiu Piolin”, per garantir l’“ordre públic”.

La resta de partits del bloc monàrquic i els mitjans de comunicació vénen avalant aquesta criminalització i “alertant” de la “batasunització” dels CDR. Fins i tot Xavier Domènech, d’en comú Podem, es va sumar a aquesta campanya amb les seves declaracions contra els CDR. Preguntat sobre si recolza les seves accions va assenyalar que "el camí que pot portar a expressions de conflicte violent no crec que ens ajudi. Per tant, no". Resposta que li va valer dures crítiques per les quals va haver de rectificar.

A aquesta campanya se li suma l’increment dels atacs feixistes cap al moviment independentista amb la impunitat dels responsables del cop institucional del 155 i amb el més absolut silenci mediàtic.

Davant l’actual croada criminalitzadora, des del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT) creiem que l’única forma per acabar amb la repressió cap al poble català i fer efectiu el mandat popular de l’1-O és potenciar la mobilització independent i que les direccions de CCOO i UGT deixin de pujar-se al carro de les declaracions de criminalització a les lluites del poble català, i convoquin urgentment una vaga general a Catalunya per la llibertat dels presos polítics i contra el 155.

En el mateix sentit, l’esquerra independentista i l’esquerra sindical han de posar-se al capdavant d’imposar-la a les direccions dels sindicats majoritaris que estan donant l’esquena a les demandes democràtiques de Catalunya, convocant assemblees i aturades als centres de treball. La seva inacció enfront de semblant atac contra els drets democràtics més elementals és inadmissible i solament pot jugar en contra dels interessos de la classe treballadora.

Aquest atac brutal, no solament cap a la direcció del procés, sinó com veiem, contra el conjunt del moviment independentista català, per imposar una derrota a Catalunya, indica el camí d’una restauració reaccionària del Règim del 78, signada per més centralisme, més persecució als drets i llibertats democràtiques fonamentals en tot l’Estat espanyol. I d’aquesta manera tenir via lliure per fer passar l’agenda d’ajustos pendents, basada en jutges, fiscals i policies.

Per això, la “primavera catalana” ha de confluir amb la resta de lluites socials i democràtiques contra el govern i el Règim del 78 en la resta de l’Estat que es vénen mobilitzant des de principis de 2018. Els sindicats i organitzacions com Unidos Podemos de la resta de l’Estat espanyol haurien de convocar a grans manifestacions per la llibertat dels presos i pel dret a decidir.

És imprescindible ampliar la base social del moviment democràtic català, guanyant als sectors de la classe obrera que ho veuen com alguna cosa aliena. Per a això cal vincular aquesta batalla democràtica amb la lluita per un programa per resoldre els grans problemes socials d’atur, precarietat, pensions i serveis públics. Solament així es podrà conquistar una república catalana, que no sigui dels capitalistes sinó dels treballadors i socialista.

Llibertat als presos polítics!

Prou repressió i criminalització!

A baix el 155!

Per una vaga general a Catalunya!

Per un gran moviment en tot l’Estat contra el Règim del 78 i pel dret a decidir!

Per una república catalana obrera i socialista!