Amb joves estudiants, dones migrants i treballadores, es va presentar el llibre a Barcelona, després d’haver recorregut Madrid, Saragossa, Mieres i altres ciutats. Pròximament, es farà també un llançament a l’Argentina durant la Fira Internacional del Llibre de Buenos Aires.

Va obrir Andrea D’Atri, que ha escrit el pròleg per a aquesta edició, qui va assenyalar dos mèrits del llibre de Martinez i Burgueño. En primer lloc que, malgrat l’ofensiva de les noves dretes, les autores es neguen a fer concessions al neoliberalisme "progressista". Va plantejar llavors com se separava d’una "esquerra" que es prepara per a administrar i gestionar l’Estat capitalista i posava les idees del marxisme a l’ofensiva. En segon lloc, va destacar que es tracta d’"un llibre militant que va sorgir de l’experiència col·lectiva, abordant debats actuals i partint de l’experiència comuna de lluita d’un col·lectiu de treballadores i joves que comencen a acostar-se a les idees del marxisme revolucionari".

Després li va cedir la paraula a Oliva Serra, convidada especialment i part dels col·lectius de dones de l’esquerra independentista amb els quals les autores han confluït en l’organització d’un 8 de març de lluita i als carrers.

Feminisme per a canviar-ho tot

Oliva Serra, referent d’Endavant i militant del col·lectiu feminista d’Olesa, va plantejar que "el feminisme és una eina que permet canviar-ho tot. Som el 50% de la classe treballadora. Si posem sobre la taula les demandes que ens oprimeixen com a dones però també com a classe treballadora avançarem cap a una societat més justa", va dir referint-se a la campanya que estan desenvolupant juntament amb altres col·lectius de Catalunya d’un "Feminisme per a canviar-ho tot".

També, va fer referència a diverses mesures que podrien prendre’s en el camí de la socialització del treball de reproducció i va mostrar, com a exemple, com de tots els serveis que estaven afectats per la Llei Aragonés, el 79% eren feminitzats. Finalment, va destacar que, en els últims anys, les publicacions que hi ha hagut van ser molt acadèmiques "i aquest llibre retorna una experiència militant necessària per a canviar les condicions materials de la vida".

Un llibre amb hipòtesi estratègica

"Partim de la idea que no hi ha un sol feminisme, sinó molts feminismes, ja que en el moviment de dones intervenen diversos corrents del feminisme, amb diferents estratègies", explicava Cynthia Burgueño. I va destacar que es tracta d’un llibre militant amb un punt de vista marxista, és a dir, el d’un feminisme "que necessàriament és anticapitalista, antiracista i antiimperialista".

Cynthia va assenyalar que el llibre transmet les veus de dones treballadores, que són part del moviment que ha emergit en els últims anys. I va esmentar a algunes que estaven presents a la sala, treballadores precàries de l’Educació, joves de Telepizza i Las Kellys, el grup de treballadores de neteja dels hotels de Barcelona que tenen un gran reconeixement per la seva lluita. Per a graficar la perspectiva des de la qual el llibre aborda la qüestió de l’opressió femenina, es va referir al "feminisme" de la banquera i empresària Ana Botín. I la va oposar a la treballadora Ana López, present entre el públic i que també ha transmès el seu testimoniatge en ’Patriarcado y Capitalismo. Feminismo, clase y diversidad’.

Per a finalitzar, va explicar la hipòtesi estratègica sobre la qual van desenvolupar el llibre amb Josefina Martínez: "És possible apostar a que les dones treballadores puguin complir un rol d’avantguarda en la lluita de classes?, està plantejat que puguin trencar amb el conservadorisme del moviment obrer actual, lligat de peus i mans per les direccions sindicals burocràtiques? I així, en aquest camí, aportar a revolucionar i recuperar els sindicats o crear noves organitzacions de base?". Cynthia Burgueño va respondre que hi ha tres qüestions que permeten apostar a això: en primer lloc, l’existència d’una mobilització creixent del moviment de dones; en segon lloc, que la reconfiguració de la classe treballadora ve acompanyada de major precarització i transforma a les dones treballadores en els sectors més oprimits i explotats de la classe; el que pot portar a noves formes de lluita i organització. I finalment, que les dones tenen major pes, actualment, en la classe assalariada a nivell mundial.

Per una societat radicalment lliure

Va tancar la ronda, Josefina Martínez, qui va reprendre una anàlisi del neoliberalisme i de com la consecució de drets per a alguns sectors de dones, en alguns països, van ocórrer al temps en què la gran majoria s’enfonsava en la pobresa, la precarització laboral o la desocupació. I va mostrar com, enfront d’aquesta situació, es va anar consolidant una ideologia individualista, meritocràtica, però que també permea als moviments socials en la perspectiva que la transformació és personal, ja sigui per mitjà de l’apoderament o perquè l’opressió també és considerada com una vivència singular i intransferible. En aquest sentit, va al·ludir a la teoria de la interseccionalitat, marcant els seus orígens i els punts de suport que presenta per a comprendre la complexitat de la diversitat, però també assenyalant les seves limitacions.

"Aquests debats es donen en el context de la reculada de la classe treballadora enfront de l’ofensiva neoliberal i llavors es divideixen els moviments socials basats en polítiques identitàries i, d’altra banda, la política de classe". Josefina va posar l’accent en com es produeix aquesta transformació en les dècades d’ofensiva capitalista, en què s’abandona la lluita per un canvi radical de la societat i s’acaba reclamant la inclusió i el reconeixement d’aquestes diferències a l’Estat capitalista.

Finalment va plantejar que l’anticapitalisme no és una enunciació buida. Que en la lluita contra el capitalisme és necessari enfrontar i combatre a l’Estat capitalista, i en aquest sentit, va fer una referència a Unidas Podemos, portant les paraules de Rosa Luxemburg quan va dir que "quan un ministre socialista entra a un govern burgès, el govern no es fa "una miqueta socialista i una miqueta capitalista, sinó que el ministre deixa de ser socialista".

I va finalitzar amb aquestes paraules: "reprenem la necessitat d’un feminisme que lluiti per una altra societat. Una societat on la reducció del temps de treball, la socialització del treball reproductiu, la fi de l’acumulació de riquesa d’uns pocs a costa d’enfonsar a milions en la misèria, ens permeti avançar cap a una societat radicalment lliure, on puguem gaudir plenament de l’art, de l’oci, de la cultura, de la naturalesa i de la sexualitat".