Mentre segueix la falta de finançament d’hospitals i col·legis, mentre la llum puja sense fre, els desnonaments no es detenen i la reforma laboral segueix precaritzant a la classe treballadora, especialment els més joves, el Govern progressista decideix gastar 2 milions d’euros a equipar a la policia amb nous “bastons extensibles”, anomenats pel comú dels mortals “porres”.

La Direcció General de Policia (DGP) va fer la presentació d’aquesta nova arma que emprarà, sobretot, la policia antidisturbis. Aquesta porra està composta d’un aliatge d’acer i pot passar de 26 cm. a mig metre amb un cop de braç.

La DGP no ha dubtat a lloar la seva efectivitat, intentant per tots els mitjans no descriure-la com el que és, una arma. Segons diuen, és un model que facilita el treball policial, al mateix temps que fa que les agressions siguin “menys lesives” (desconeixem en què es basa per a dir que és menys nociva una porra d’acer que una altra de plàstic).

En lloc de referir al seu ús més immediat (colpejar a algú) han destacat el poder dissuasiu i psicològic de la porra quan s’estén. Aquesta emet un soroll metàl·lic que, al cap de la Direcció de la Policia, és sinònim d’una sol·licitud de pau, no d’una amenaça i una futura contusió causada per emprar la porra per al que va ser dissenyada: agredir.

La notícia és molt interessant si pensem el context que es produeix. Després de diversos anys prometent la derogació de la Llei Mordassa, finalment, es va crear la Comissió per a aquest fi. No obstant això, com assenyala la Plataforma No Som Delicte, aquesta suposada derogació no passa més que per una lleu reforma en els seus articles més polèmics. Reformes que, d’altra banda, no suposen un canvi autèntic de la situació present. No limiten l’acció dels antidisturbis en les manifestacions, no deroga la “veracitat policial” i deixa altres aspectes a interpretació de les autoritats, com la possibilitat d’actuar amb violència sobre una manifestació espontània.

Fins i tot això ha estat suficient perquè la policia amb les seves principals organitzacions reaccionàries i dretanes es manifestessin dissabte passat per a impedir aquests canvis. Al costat d’ells han sortit PP i Vox per a defensar els drets a la policia: el seu dret a imposar per la força l’ordre d’un Estat opressor, que esprem i enfonsa en la misèria a les classes humils, la justícia de les quals empresona rapers i allibera agressors masclistes. I és que, com va dir Engels, la policia és la força fonamental de l’Estat. Els qui estan contra ell, encara que sigui per a manifestar-se per una reivindicació parcial, saben de sobres que reforçar el poder de la policia només pot anar en detriment de les llibertats democràtiques i de la classe treballadora.

Qui si no la dreta més reaccionària per a defensar els guardians d’un Estat que té per única finalitat sostenir el capitalisme? Però no ens equivoquem. Encara que PP i Vox encapçalessin la manifestació, PSOE i UP no són menys afins a aquestes forces repressives de l’Estat. No fa falta recórrer a declaracions, com la que va fer Pablo Iglesias a l’Ara, quan va afirmar que “el problema mai és la policia en si, una institució imprescindible” i apuntant al fet que el rol repressiu i d’abús de la policia és cosa d’uns certs sectors d’ultradreta. N’hi ha prou amb veure com, en els fets, el Govern progressista es recolza en les forces de l’Estat per a fer callar als treballadors i col·lectius socials que fingeix representar.

Ho hem vist en les manifestacions contra la detenció de Hasél, condemnat només per posicionar-se obertament contra la Corona. Ho hem vist en les manifestacions en repulsió per l’assassinat de Samuel, on la policia va carregar sense compassió contra els col·lectius LGTBI+. Ho hem vist en la vaga de Cadis, provocada per la concessió del Govern a la patronal i a la qual va manar tanquetes i una gran quantitat d’efectius policials per a reprimir.

El Govern “progressista” no busca defensar a la classe treballadora i els col·lectius socials, sinó a l’Estat. Que reforci a la policia en un moment en què hi ha una onada de vagues a l’Estat, en el qual els treballadors comencen a veure què hi ha darrere de la seva màscara progressista al mateix temps que rebutgen la neoliberal ultradreta que posarà la punta als seus drets; en resum, que no derogui la Llei Mordassa i reparteixi porres ergonòmiques perquè reprimeixin amb major comoditat, és la reacció evident d’un Govern que busca conservar el Règim del 78.

De fet, el protocol d’ús d’aquestes noves armes és tan ambigu com la reforma que planeja, perquè sabem que per molt que prohibeixi el seu ús injustificat i contra parts sensibles del cos (cap, coll, etc.), a l’hora de la veritat, la policia no dubta a deixar tort o paralític, sent a sobre inimputable per a la Justícia de l’Estat.

Ni què dir que, davant aquesta situació, lluitar i organitzar-nos al carrer contra l’aparell militar i policial de l’Estat és essencial. Cap Govern pot dir-se “progressista” si no dissol els aparells repressius de l’Estat (policia, sistema penitenciari, lleis d’impunitat, etc.) com totes les lleis que els reforça, l’única finalitat de les quals és la repressió i agressió a les llibertats socials, com ara la Llei d’Estrangeria que sosté els CIES o la Reforma Laboral que precaritza i condemna a la pobresa a milers de persones. Les mateixes persones que, quan surtin a protestar al carrer, seran colpejades amb les noves porres extensibles, cortesia del Govern de PSOE i UP, i amb la benedicció de l’extrema dreta.