Analitzar les declaracions del Govern “progressista” és una mescla entre assistir a un partit de tennis i una pel·lícula surrealista. On diuen dic l’endemà diuen vaig dir i al final les seves decisions són qualsevol cosa menys “progressista”.
Ara l’esperpent s’ha centrat en l’àmbit de les ajudes als treballadors i treballadores al càrrec de menors que estiguin en quarantena. Aquest mateix dilluns Sánchez rebaixa l’expectativa de baixa laboral per als treballadors que cuiden a menors en quarantena.
Després que la ministra d’Educació, Isabel Celaá, anunciarà que l’Executiu més “progressista de la història” estigués estudiant permisos retribuïts o baixes laborals per a garantir els ingressos d’aquells treballadors i treballadores que haguessin de quedar-se a casa per a cuidar dels menors al seu càrrec contagiats pel covid, el cap de l’Executiu ha dit que no.
Davant els micros de TVE el Pedro Sánchez ha rebaixat les expectatives d’aquesta mesura. Segons Sánchez, existeixen actualment regles dissenyades específicament per a aquesta mena de situació excepcional, que es recullen en l’anomenat pla “Pla Me Cuida”.
Aquest pla permet que els treballadors i treballadores puguin adoptar la seva jornada laboral o fins i tot reduir-la fins al 100%, segons necessitats, això sí, els treballadors i treballadores que s’acollissin a aquesta última opció ho farien sense percebre ni un sol euro.
Aquest pla ha estat criticat per les direccions burocràtiques de CCOO i UGT, però que més enllà d’un escarafall als mitjans, continuen comportant-se amb total complaença i coordinació tant amb el Govern com amb la Patronal.
Com han fet amb els ERTEs i continuen fent davant l’impagament dels mateixos per desenes de milers de treballadors o amb l’ajuda “vital”, que ha gestionat 6.000 prestacions de les 750.000 sol·licitades. És a dir, res.
Aquesta espantada de l’executiu se suma a les improvisacions que estan definint aquesta tornada a l’escola, amb les CCAA sense poder garantir la baixada del ràtio a 20 alumnes per aula, amb una contractació a la desesperada de 40.000 docents amb contractes precaris (Madrid ja avisat que seran contractats fins a desembre solament i sense més espais per a dividir les aules).
Una mostra més que exposa clarament com la seguretat a les aules ni el suport a les famílies amb menors està sent una prioritat per a l’Executiu, per més que des del PSOE i Unides Podem no es cansin de repetir que són el Govern “més progressista” dels últims 40 anys. La realitat s’imposa i les mentides tenen les cames...de Sanchéz.
