Món obrer Estat espanyol

REFORMA LABORAL

Per què no és cert que s’hagi prohibit l’acomiadament per baixa mèdica?

Unidas Podemos i el PSOE ens diuen que ja no podran acomiadar-nos per estar malalts. És fals. L'acomiadament per aquesta causa continuarà sent lliure. Només li han pujat una mica el preu.

Santiago Lupe

Barcelona | @SantiagoLupeBCN

dimarts 18 de febrer| edició del dia

Ahir Podemos anunciava a totes les xarxes socials i en declaracions de diferents referents de la seva formació, que el govern “progressista” havia acabat amb els acomiadaments per baixa mèdica que les reformes laborals de 2010 i 2012 van convertir en procedents. A twitter un vídeo de Pablo Iglesias en el debat electoral de novembre tancava amb el hashtag #FinDespidoPorBaja.

Tanmateix, llegint atentament l’aprovat i no l’operació de màrqueting per a vendre-ho, la lletra i la música no concorden. Avui dia l’acomiadament d’una persona que acumuli baixes mèdiques continua sent lliure i barat. Veurem el per què.

Si et poses “malito” el teu acomiadament continuarà sent lliure

Si tens una malaltia crònica o de llarga durada, i et veus obligat a faltar de manera recurrent per visites mèdiques, operacions o malaltia, continuaràs estant pendent d’un fil en l’empresa. Una situació que pateixen especialment treballadores i treballadors de sectors amb una alta exigència física o psíquica, i que consumeix dia a dia la seva salut i anys de vida.

L’empresari podrà continuar acomiadant-te lliurement. L’únic canvi aprovat ahir és que en aquest cas l’acomiadament tornarà a ser procedent. Què vol dir això? que no tindràs dret a recuperar el teu lloc de treball. Aquest dret sol està reconegut per a l’acomiadament nul, es a dir només quah hi ha vulneració de drets fonamentals. Es veu que per al govern “progressista” posar-se malalt i intentar sanar està per fora de la llista d’aquesta mena de drets.

Per a la majoria de les i els treballadors suposarà una lleu millora de la quantitat percebuda en la quitança. Si cobres 1.000€ al mes, havent treballat dos anys, et pagaran 2.200 en comptes dels 1.335.

La improcedència, respecte a l’acomiadament objectiu o procedent, només implica un augment de la indemnitzarà. Aquesta passarà de 20 dies per any treballat i un màxim de 12 mensualitats, a 33 dies per any treballat i 24 mensualitats. Per a la majoria de les i els treballadors suposarà una lleu millora de la quantitat percebuda en la quitança. Si cobres 1.000 euros al mes, havent treballat dos anys, et pagaran 2.200 en comptes de 1.335.

Només si has estat treballant una bona quantitat d’anys, aquesta diferència podria ser una mica significativa, però tampoc tant. Per exemple, si portes 15 anys en la mateixa empresa -una cosa cada vegada menys habitual- la teva indemnització passaria de 10.000 a 16.500. Una "petita ajuda" de 6.000 euros extra perquè comencis de zero, com a aturat o parada amb problemes de salut i, probablement, en una edat més complicada per a trobar una nova ocupació.

I si l’empresari li posa imaginació continuarà sent barat

Ara bé, totes aquestes engrunes estan subjectes al fet que els empresaris compleixin escrupolosament la llei, quelcom que tothom sap que és la norma ("ironic mode on”). Si el teu cap li posa una mica d’imaginació, i d’això els sobra, podrà acomiadar-te i pagar-te el mateix que fins ara, Com? aplicant l’articulo 52.C de la reforma laboral de 2012, una d’aquestes parts que la ministra Yolanda Díaz consideraria irresponsable derogar. És el que va convertir en acomiadament objectiu gairebé tots els acomiadaments, permetent el cessament procedent per causes econòmiques, organitzatives o productives. Que és el mateix que dir, per gairebé qualsevol cosa.

Si el teu cap li posa imaginació, i d’això els sobra, podrà acomiadar-te i pagar-te el mateix que fins ara Com? Aplicant l’articulo 52.C que va convertir en acomiadament procedent qualsevol per causes econòmiques, organitzatives o productives.

Esperar que aquest govern acabi amb aquests i altres molts articles imposats per les reformes laborals del PP i el PSOE és com “demanar-li pietat al bocí”. El PSOE va ser el padrí de la introducció de la precarietat amb Felipe González, Zapatero va estrènyer encara més les rosques en 2010 – incloent per primera vegada l’absentisme per baixa mèdica com una causa d’acomiadament procedent i rebaixant de manera general la indemnització dels acomiadaments improcedents de 45 a 33 dies – i Unidas Podemos ja ha deixat clar en aquest i d’altres temes que assumeix el fonamental de l’agenda, els límits i el programa dels social-liberals.

Per a poder tirar-les a baix serà necessari fer-ho per mitjà de l’organització i la mobilització. Començant per l’exigència a les centrals sindicals que trenquin el seu homenatge al nou govern i barallant en els centres de treball, al costat del sindicalisme alternatiu, per posar en marxa una campanya i un pla de lluita fins a la derogació de les reformes laborals del PP i el PSOE.




temes relacionats

#DerogacióReformesLaborals   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Unidas Podemos   /    Món obrer Estat espanyol   /    Izquierda Unida   /    Podemos   /    Reforma laboral   /    Sindicats   /    PSOE

Comentaris

Comentar