Política Estat espanyol

CATALUNYA REPRESSIÓ

Operació Judes: el que Ferreras i Griso no volen que sàpigues

Els grans mitjans de comunicació espanyols bloquegen els testimonis de familiars i advocats dels detinguts el 23S. Des d'esquerra Diari volem que la seva veu també s'escolti a tot l'Estat.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dissabte 5 d’octubre| edició del dia

La setmana passada 9 membres dels Comitès de Defensa de la República eren detinguts per la Guàrdia Civil. Excepte dos d’ells, tots els altres van ser enviats el dijous a presó provisional, acusats de delictes de terrorisme i tinença il·lícita d’explosius, tal com demanava la Fiscalia. Parlem, és clar, de l’“Operació Judes”, l’última ofensiva repressiva del règim, que busca amb aquestes detencions criminalitzar i escombrar al moviment independentista.

Des del minut zero tot el mainstream mediàtic estatal s’ha posat al servei de la Guàrdia Civil i l’Audiència Nacional. Els grans mitjans de comunicació espanyols han actuat com a altaveus d’una feroç campanya de criminalització cap a l’esquerra independentista catalana i els CDR, que té als set detinguts del 23S com els principals caps de turc.

Diaris de la dreta mediàtica com El Mundo, La Razón o ABC vénen posant-se a l’avantguarda d’aquesta criminalització. Però no són els únics, els mitjans de comunicació “progres” no es queden enrere. Programes com "Al Rojo Vivo" s’han sumat entusiastes a aquesta onada de criminalització, utilitzant en molts casos filtracions provinents de les tan conegudes clavegueres de l’Estat per part del mateix Antonio García Ferreras. També La Vanguardia, o fins i tot mitjans com Público, no han dubtat a fer-se eco. I tot malgrat que l’operació continua estant baix secret de sumari.

No obstant això, en els equips de Ferreras i Sussana Griso (del sensacionalista Espejo Público), o des de les pàgines dels diaris més “progres” guarden un silenci hermètic sobre com es van dur a terme les declaracions dels detinguts davant la Guàrdia Civil. Tampoc parlen de quines irregularitats o vulneracions de drets s’han dut a terme en els procediments de la Benemèrita i que han denunciat els seus advocats i familiars.

Dissabte passat, en el programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3, van donar veu a persones de l’entorn dels detinguts, així com als advocats del col·lectiu Alerta Solidària que porten la seva defensa. Unes veus que, sens dubte, són necessàries per a desmuntar tot un entramat criminalitzador, però que tenen difícil arribar “més enllà de l’Ebre” o la Franja. Des d’Esquerra Diari hem volgut fer una sinopsis d’aquella entrevista per ajudar a explicar la part de l’Operació Judes que ni Ferreras, ni Griso, ni tampoc Mamen Mendizábal o Ana Pastor informaran mai.

Els obstacles per a aconseguir un advocat lliurement designat

Durant els aproximadament 40 minuts que dura l’entrevista es van abordar multitud d’irregularitats produïdes des del mateix inici de l’operatiu policial. David Ros, familiar d’un dels detinguts, va explicar com “fins a 72 hores després de les detencions no vam aconseguir que l’advocat anés a visitar-lo. Tots els intents que fèiem eren improductius perquè hi havia un altre advocat d’ofici que en cap moment es va posar en contacte amb nosaltres. Durant totes aquestes hores no té contacte amb ningú i llavors per a tenir un advocat el fan signar un document. Sense ell saber que la família havia contactat amb Alerta Solidària. Aquest és un fet que ens ha tingut molt alarmats”.

"No ens sorprèn que aquesta operació estigui ordenada des de l’Audiència Nacional. No estem parlant d’uns paràmetres jurídics. Estem parlant d’una operació política. La vulneració de drets és habitual."

Sobre aquesta qüestió, l’advocat d’Alerta Solidària, Eduardo Cáliz, va apuntar en el mateix sentit en confirmar que “en arribar a la comissaria de Tres Cantos de Madrid se’ns informa que un dels detinguts ja ha designat un advocat d’ofici. Això no ens sorprèn venint d’una operació de la Guàrdia Civil i no ens sorprèn tampoc que sigui així en una operació que està ordenada des de l’Audiència Nacional. No estem parlant d’uns paràmetres jurídics. Estem parlant d’una operació política. La vulneració de drets és habitual. No hem tingut accés a les declaracions de les persones que tenen advocat d’ofici”. Durant totes aquestes hores, el Jordi, el detingut en qüestió, no va tenir contacte amb ningú.

Cáliz segueix amb la seva denúncia explicant que “quan es produeix una detenció s’està obligat a comunicar-la al Col·legi d’Advocats perquè es pugui practicar la designació d’un advocat d’ofici en cas que no es disposi d’un propi. Aquesta comunicació al Col·legi d’Advocats de Sabadell no es va produir per part de la Guàrdia Civil. Existeix una certificació del Col·legi de Sabadell conforme la Guàrdia Civil no va comunicar cap detenció”. Qui va triar llavors l’advocat d’ofici? La Guàrdia Civil? la Fiscalia? És a dir, part de l’acusació, com si es tractés d’un Consell de Guerra.

Les filtracions i l’ocultació d’informació necessària per a l’exercici del dret de defensa

També es va abordar en profunditat la vulneració del dret de defensa que suposen les filtracions que han omplert pàgines i minuts dels mitjans de comunicació com a part d’aquesta campanya mediàtica de criminalització.

"Les filtracions tenen un objectiu molt clar, que és manipular a l’opinió pública i criminalitzar a aquestes persones abans que es pugui prendre una decisió"

L’advocat d’Alerta Solidària va explicar que la recerca del cas està baix secret de sumari, no obstant això, aclaria que “d’una banda, que l’Audiència Nacional apliqui aquesta mesura és per a retallar informació cap als advocats, vulnerant flagrantment així el dret de defensa. Vam haver de fer una roda de premsa sense saber els fets concrets pels quals se’ls acusava a cadascun. Però, d’altra banda, el ministeri fiscal si que té accés al sumari. Amb la qual cosa, el principi d’igualtat d’armes queda declinat cap a la Fiscalia. El secret de sumari no pot limitar el dret de defensa dels advocats i això ho diu una sentència recent del Tribunal Constitucional”. En aquest sentit, cal destacar, que el fiscal del cas és Miguel Ángel Carballo, ni més ni menys que el mateix que va estar al càrrec de les detencions de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart o de les acusacions contra Tamara Carrasco i Adrià Carrasco.

Cáliz agregava també que “s’ha anat filtrant informació als mitjans de comunicació d’una forma molt descarada. Fins al punt que ha sortit publicat un escrit sencer del ministeri fiscal. Això té un objectiu molt clar, que és manipular a l’opinió pública i criminalitzar a aquestes persones abans que es pugui prendre una decisió” i afegia que “això és un delicte que està tipificat en el Codi Penal, a l’article 466, que va dirigit directament als jutges, a la Fiscalia i als funcionaris de l’administració de justícia que revelin part d’una causa quan sigui secreta”.

Sobre una d’aquestes filtracions, la més repetida, que parla de la tinença d’explosius, assenyala que “encara que l’acusació parli de tinença d’explosius, en realitat estem parlant de precursors d’explosius. Això pot ser lleixiu, poden ser moltes coses que tothom té a les seves cases. La resta són elucubracions que suposem que es fa a l’atestat perquè s’ha filtrat, però en cap moment es parla d’explosius”.

Denúncies de violència i escenes de terror durant les detencions

"vivim en una democràcia? Si els hi pot passar a ells ens pot passar a tots. Ens sentim indefensos. Es parla de la professionalitat de la Guàrdia Civil, però algú que posi una pistola a un noi diu molt poc de professionalitat"

Quant a la forma de conducta de la Guàrdia Civil durant les detencions, David Ros va explicar que “desconec el que va passar amb el Jordi. Però al seu germà li van posar la pistola al cap i el van emmanillar en el replà de l’escala durant tres o quatre hores. Després de fer el registre a la casa del Jordi i a la del seu germà, que estan al mateix bloc, van seguir amb el registre de la casa paterna. El pare de 75 anys i amb problemes cardíacs, la mare de 73 anys. Crits, destrosses, sostraccions i fusells amb punter làser. Això són les primeres hores. Després s’emporten el Jordi”.

El mateix David Ros va relatar les paraules del germà del detingut: “Jordi, has de col·laborar perquè ens han dit que ens pegaran a nosaltres i detindran a tota la família”. En el mateix sentit, un altre dels familiars va assegurar que “en el trasllat a Madrid va haver-hi intents d’interrogatori per part de la Guàrdia Civil”. Quelcom que per a l’advocat d’Alerta Solidària seria irregular perquè “no pot haver-hi cap mena de contacte si no està l’advocat present”.

Xavier Roviró, amic d’un altre dels detinguts manifestava també la impotència davant la situació i afirmava que “és impossible que es preparés un atemptat. Si alguna cosa han fet és anar a manifestacions i tallar carreteres com hem fet tots. Però d’aquí a terrorisme i explosions... és al·lucinant. Estem amb una impotència que ens fa preguntar si vivim en una democràcia? Si els hi pot passar a ells ens pot passar a tots. Ens sentim indefensos. Es parla de la professionalitat de la Guàrdia Civil, però algú que posi una pistola a un noi diu molt poc de professionalitat”.

Sobre aquesta intenció de criminalitzar als CDR i el moviment independentista, David Ros afegia, ”Què és un CDR? Quants de nosaltres hem anat a alguna manifestació. No donen carnet els CDR. En sentit ampli molts som CDR”.

L’Audiència Nacional i els seus orígens franquistes

Posteriorment, en el torn de paraules, un contertulià va preguntar directament a l’advocat d’Alerta Solidària sobre com es pot posar en qüestió el poder judicial en un Estat de dret i democràtic com és Espanya. I la resposta d’Eduardo Cáliz va ser totalment reveladora en manifestar que “l’Audiència Nacional és un òrgan judicial que es va crear l’endemà d’haver-se suprimit el Tribunal de Orden Público franquista. És un Tribunal que ha estat castigat severament per resolucions del Tribunal Europeu de Drets Humans. En pocs anys hi ha hagut 9 o 10 resolucions en les quals s’acusa l’Audiència Nacional de vulnerar drets humans. És un tribunal altament polititzat. Hi ha exemples de jutges que han passat per la AN i després han fet carrera política. Actualment hi ha un ministre així, de fet”.

Del “tot és ETA” al “tot és terrorisme”

"A tot el qui tingui relació amb els CDR se li podrà aplicar la doctrina Garzón de l’“ETA no acaba en los comandos”, com es feia amb l’entorn abertzale del País Basc"

Per a finalitzar, i quant al procés inculpatori que afronten els detinguts, Quico Sallés, col·laborador de FAQS, assenyalava que la interlocutòria del jutge, que manté als detinguts en presó provisional, va en el mateix sentit de criminalitzar a tot el moviment independentista català en fer “ moltes vinculacions amb els CDR. A tot el qui tingui relació amb els CDR se li podrà aplicar la doctrina Garzón de l’“ETA no acaba en los comandos”, com es feia amb l’entorn abertzale del País Basc”.

L’entrevista va concloure amb una intervenció de Jonathan Martínez, col·laborador també i periodista de Naiz, en la qual enumera alguns dels casos de terrorisme que en els últims anys han anat en la mateixa direcció de criminalitzar a sectors que s’oposen a l’ordre establert del Règim espanyol com són el cas de “l’Operació Pandora, l’Operació Pinyata o l’Operació Naiz contra activistes vegans que tenien bicarbonat. El mateix va passar amb l’Operació Aranya o contra tuitaires i l’operació contra els titellaires, el despropòsit d’Altsasu, o els mateixos casos de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco dels CDR i els casos de Valtonyc i Hassel”.

Tota aquesta reactivació de la maquinària repressiva a Catalunya i posada en marxa des de fa dies per part de l’Estat espanyol respon, com dèiem, a l’objectiu d’eliminar d’arrel el moviment independentista català, alhora que prepara una sentència exemplaritzant per als líders sobiranistes i que, segur, serà l’avantsala per a molts altres casos de persecució i criminalització.




temes relacionats

Repressió policial   /    Audiència Nacional   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Règim del ’78   /    Independència de Catalunya   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Guàrdia Civil   /    Catalunya

Comentaris

Comentar