Societat

EMERGÈNCIA SANITÀRIA

On estan els recursos de la sanitat privada posats al servei de la lluita contra el coronavirus?

El Govern hauria d'informar detallada i diàriament de l'ús dels llits, les ucis i els professionals i tots els recursos de la sanitat privada, clínica a clínica, hospital a hospital, que s'estan utilitzant en aquesta crisi. Però encara no ha dit una paraula sobre aquest tema.

Juan Carlos Arias

Madrid | @as_juancarlos

dissabte 21 de març| edició del dia

El Reial decret del diumenge passat publicat pel Govern del PSOE i Unidas Podemos assenyalava en l’aspecte sanitari, entre altres coses, la posada a la disposició de tots els mitjans operatius i a ple rendiment, humans i materials, de la sanitat privada i sense contrapartida econòmica en la lluita contra el Covid-19.

El Govern hauria d’informar detallada i diàriament d’aquest ús, clínica a clínica, hospital a hospital. Encara no han dit una paraula sobre aquest tema, encara que sí s’ha informat de la disponibilitat d’infraestructures hoteleres privades, per al tractament dels casos menys greus.

Tot sembla apuntar a que en realitat, malgrat la seva necessitat peremptòria, no s’han confiscat béns ni personal de la sanitat privada, de moment, per a la lluita contra la pandèmia.

Mentre el portaveu sobre la situació del Covid-19, l’epidemiòleg Fernando Simón, o el mateix ministre de Sanitat, Salvador Illa, surten tots els dies a informar-nos dels nous casos de contagi, del nombre de defuncions i de les altes que es van produint, no informen en absolut de quins hospitals i clíniques de la sanitat privada es van incorporant progressivament a la lluita contra el Covid-19.

Aquest divendres s’ha informat que es registren ja 19.980 casos a tot l’Estat espanyol, amb 1.002 morts, 1.141 estan ingressats a l’UCI i 1.585 altes. Madrid continua sent la Comunitat més afectada amb 7.165 casos positius i 628 morts, un 8,76% d’incidència de la mortalitat. Encara que aquestes dades són el resultat dels casos testats i/o confirmats telefònicament, quan la realitat és que existeixen milers de casos no computats de persones contagiades a les seves cases.

Respecte a la sanitat privada, sense cap coneixement del seu ús per part de l’Estat per a lluitar contra el Covid-19, ens preguntem, per exemple, sobre la utilització tan necessària de clíniques i hospitals de les elits econòmiques, com la Ruber o Quirón, i del conjunt de la sanitat privada. Comptant amb els millors i tecnològicament més avançats mitjans disponibles, i disposant d’un quadre de metges d’altíssima qualitat (que solen atendre grans personatges de tots els àmbits, inclosos els membres de la Casa Reial espanyola), es desconeix en data d’avui si tenen ingressats o no, algun malalt de Covid-19. Malalts que haurien de ser enviats directament des de la sanitat pública, per a complir amb la lletra del Reial decret del Govern de Pedro Sánchez i als quals s’hauria d’estar atenent, ocupant els llits hospitalaris necessaris o les unitats de l’UCI corresponents, segons el cas.

En conseqüència, i mentre sembla que la sanitat privada no col·labora de fet en la lluita contra la pandèmia -o manquem de dades sobre aquest tema-, en la sanitat pública els professionals sanitaris i no sanitaris, estan treballant per tirar endavant els malalts que estan arribant, molts d’ells amb situacions d’extrema gravetat, sense pràcticament mitjans disponibles en molts casos i absolutament desbordats donades les maratonianes jornades laborals que estan suportant.

A més, no per casualitat existeixen múltiples denúncies de falta o escassetat d’Equips de Protecció Individual (EPI) per als i les treballadores de la sanitat pública, incloent material tan bàsic com màscares, ulleres o guants, que estan posant en risc a gran part del personal sanitari i no sanitari dels hospitals i centres de salut. I, no obstant això, es desconeix totalment quin és l’esforç que està realitzant per part de la sanitat privada, per a situar-se també en la primera línia de lluita contra la pandèmia del Covid-19, com hauria de ser donada l’emergència sanitària existent.

La situació està sent tan desesperada i arribant fins a tal punt en la sanitat pública que, aquest matí fins i tot s’ha denunciat a través d’alguna emissora de ràdio, la cadena Ser, que els metges de l’Hospital Severo Ochoa estaven demanant que se’ls facilitessin, una cosa tan bàsica i elemental com a ampolles d’aigua, per haver-se quedat sense elles, i davant la necessitat d’elles, a causa de l’ús del material de protecció que els fa suar.

Tot això, en un context de creixement exponencial de la corba d’infectats, com hem vist en les dades facilitades anteriorment, sense que s’hagi aconseguit encara el màxim previst, segons paraules de Fernando Simón en la roda de premsa d’aquest mateix matí.

I, per tant, amb la necessitat de continuar disposant de tots els recursos sanitaris al màxim possible de la seva capacitat, per a evitar les majors morts possibles i els majors danys físics i mentals a la població afectada.

Tenint en compte, d’altra banda, que la Comunitat de Madrid és la que més casos de contagi està sofrint, tant amb el major nombre de malalts greus com de morts produïdes, no obstant això, es desconeix que s’hagi recorregut en cap sentit als mitjans sanitaris en material, professionals i infraestructures de la sanitat privada.

Perquè, la veritat, és que el nombre de llits existent actualment en la sanitat pública madrilenya, després de perdre multitud d’elles a conseqüència de les retallades per la crisi de 2008, són 11.629, de les quals tan sols 641 llits són d’unitats d’UCI. En la sanitat privada sembla ser que es disposarien de 6.819 unitats més de l’UCI. En el conjunt de l’Estat espanyol el nombre de llits de la sanitat pública són 93.683 amb 4.627 en UCI.

Doncs bé, i malgrat les alertes que van realitzar des d’aquestes unitats els i les treballadores, des del començament de la crisi, assenyalant que si la corba de contagis continuava incrementant-se el sistema podria col·lapsar i que en conseqüència eren imprescindibles i amb urgència més professionals i recursos, les seves demandes han caigut en sac trencat com es pot comprovar pel nivell de saturació actualment existent en les UCI dels hospitals madrilenys.

Davant això, el Govern regional es va plantejar com a objectiu arribar als 1.000 llits per als pacients greus, no obstant això, més enllà que s’hagi pogut arribar a aquesta xifra, és clar que resultarien així i tot insuficients, donat el nivell exponencial de contagis existent i, en conseqüència, no s’entén que no s’hagi fet ús, com possibilita el Reial decret, dels mitjans i infraestructures de la sanitat privada.

Possiblement tot això pot tenir una explicació clara si entenem les polítiques neoliberals extremes del Govern del PP de la Comunitat de Madrid que han atacat i afeblit enormement la sanitat madrilenya. El que ha estat un plantejament històric des dels Governs d’Esperanza Aguirre fins avui. I que ara amb Díaz Ayuso es prolonguen. Recentment ha designat a un metge conegut defensor de les privatitzacions, Antonio Burgueño, com a assessor contra el Covid-19, ni més ni menys, que va ser defensor de l’anomenat model privatitzador Alzira. I el nomenament del qual, a més, ha estat rebutjat per la majoria dels professionals sanitaris, ocasionant un autèntic escàndol.

Només la confiscació real i efectiva de tots els recursos de la sanitat privada per l’Estat, sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública i usuaris, que faci possible de facto la utilització d’aquests recursos amb transparència i mitjançant un ús col·lectiu i democràtic d’aquests béns materials i personals i del conjunt d’aquestes infraestructures, podria garantir una actuació prou potent contra la malaltia del Covid-19. A més, seria necessària, també la contractació massiva i sense límits del personal i de les inversions sanitàries necessàries per a fer front a la pandèmia.

I al mateix temps, és necessari continuar exigint com a mesura urgent l’ampliació dels testatges del virus. L’aïllament, que va de la mà d’una creixent militarització de la societat, no pot ser l’única mesura. Les mesures de confinament d’una part de la població -la que no està obligada a treballar- són recomanables, però totalment insuficients per si mateixes per a prevenir el contagi. Com a mesura en si mateixa, és més pròpia de l’edat mitjana que del segle XXI. El que fa falta és generalitzar els testatges, com es va fer a Corea del Sud.

Per a la població en general i en particular per als treballadors i treballadores que no poden abandonar els seus llocs de treball perquè estan en la primera línia del front de batalla contra el virus -en la sanitat, la producció i distribució d’aliments, els ports i els recursos estratègics- la possibilitat de realitzar tests de manera ràpida i detectar els casos corresponents de coronavirus és una mesura fonamental per a combatre la pandèmia. Els sindicats majoritaris, que estan completament absents fins ara de tota discussió sobre aquest tema, haurien de posar-se al capdavant d’aquesta exigència, així com de la prohibició dels acomiadaments i les llicències pagades per les empreses, en comptes de negociar amb elles i el govern ERTOs massius com els que vénen succeint.




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    En Català   /    Societat

Comentaris

Comentar