El procés de vaccinació ha permès reduir el desenvolupament de la malaltia entre les persones contagiades malgrat l’increment de la incidència acumulada. Les dades posen de manifest l’eficàcia dels vaccins, el 15 de febrer la incidència acumulada era 416 casos per cada 100.000 habitants. L’ocupació hospitalària era del 16,4% i els ingressos en UCI del 37,9%. Actualment la incidència acumulada és de 469 casos, mentre que l’ocupació hospitalària és del 3,9% i els ingressos en UCI ascendeixen al 9,2%.
Els majors repunts es troben a Catalunya, que ha passat d’una setmana a una altra d’un 3,1% d’ocupació hospitalària a un 6,8%; Andalusia, d’un 2,8% a un 3,8%; la Comunitat Valenciana, d’un 2,7% a un 3,8%; i Cantàbria, d’un 3,4% a un 4,3%. Respecte als ingressos en les UCI, encapçalen la llista Catalunya (24,6% d’ocupació), Balears (10,5%), Madrid (10%) i Castella i Lleó (8,9%).
Com interpretar aquestes dades? El vaccí ha permès reduir, en l’Estat espanyol, i entre les franges vaccinades, el desenvolupament i la gravetat de la malaltia, però no impedir la infecció i el contagi. Com ja van informar els científics, la majoria de la població vacunada es pot contagiar i, en aquest cas, pot infectar, però no arriba a desenvolupar símptomes, i si els desenvolupa no són greus: semblances a una grip lleu.
L’efectivitat dels vaccins de Pfizer i Moderna ronda el 90% i el 85% i les de AstraZeneca i Janssen el 70% i el 80%, és a dir, malgrat l’efectivitat existeix un reduït percentatge de vaccinats que pot desenvolupar la malaltia. Si s’incrementa la incidència i per tant la transmissió del virus és més probable que aquest petit percentatge de persones s’infectin. Això últim és el que denominen els experts la “fuita vacunal” i “fallada vacunal”. Si es vaccinés al 100% de la població tots els casos serien “fuites vacunals”. Segons dades de la ministra de Sanitat, de 17 milions de persones vaccinades, 26.125 persones amb pauta completa s’han contagiat, això suposa un 0,15% del total. Actualment són 22 milions les persones amb pauta completa.
L’augment de la incidència en l’últim mes fa que els ingressos hagin pujat un 61,4% respecte a la setmana anterior. Encara que s’espera que continuï pujant. Ricar Ferrer, membre de la Societat Espanyola de Medicina Intensiva afirma que "El percentatge és menor que en altres onades, però hi ha tants contagis que per probabilitat s’ha de repercutir als hospitals". Els sanitaris protesten “és com reviure l’estiu passat”, no té res de natural: la pandèmia impacta sobre un sistema sanitari extenuat per la falta de reforços en recursos, infraestructures i personal, així com sobre uns treballadors amb una condicions laborals deteriorades.
La situació tampoc era imprevisible. Com en les quatre onades anteriors el repunt es va començar a notar en Atenció Primària i els serveis de Salut Pública (diagnosticar i rastrejar). Els hospitals solen notar aquest augment dues setmanes després, en el cas de la planta, i tres setmanes després en el cas de les UCI. No obstant, ni el Govern del PSOE i UP ni els governs autonòmics han reforçat la sanitat pública. “Es necessiten llits, professionals i equips", sentència Ferrer. L’augment de contagis “posa el dia a dia molt més difícil", afirma. Alguns hospitals estan tornant a obrir els mòduls Covid. No obstant, els governs no escolten als treballadors de la salut i aposten per aguantar amb el que hi ha.
Com ha declarat Guadalupe Fontán per a Diario.es, especialista en COVID-19 del Consell General d’Infermeria, “les infermeres estem cansades de l’esforç". Així mateix “l’augment dels contagis implica renunciar a les vacances, tornar a seleccionar pacients per a ingressar, obrir zones específiques de Covid i, alhora, continuar vaccinant a bon ritme”. En ciutats com Madrid, les llistes d’espera per a operar-se es disparen fins a un 3.500%, això és, la demora per a ser operat s’ha multiplicat per 36. Els pacients que esperen més de tres mesos per a una primera cita amb l’especialista ascendeixen a 115.841 persones i els que esperen per a una prova diagnòstica més de 90 dies són ja 49.855.
La negativa dels governs a alliberar les patents dels vaccins ha “donat temps” a la pandèmia per a desenvolupar noves variants que incrementen la capacitat d’infecció del virus, quelcom que alhora han trastocat els plans de vaccinació dels governs. Si en l’Estat espanyol projectaven que seria necessari aconseguir el 70% de vaccinació per a aconseguir la immunitat de grup, l’expansió de la variant delta, més infecciosa, fa ara precis una 80% de població vaccinada, segons els científics, per a aconseguir aquesta immunitat de ramat. Això és, perquè la incidència sigui molt baixa i tenir controlada la transmissió del virus. Així ho ha afirmat Luis Enjuanes, director del laboratori de coronavirus del CSIC.
Enfront de l’increment dels contagis, que té profundes causes socials, els mitjans de comunicació i el Govern tiren la culpa al comportament individual dels joves. Així porta sent al llarg de tota la pandèmia. Precisament són els joves les franges d’edat sense vaccinar, i per tant les que segueixen exposades a desenvolupar la malaltia. Són les patronals desitjoses de fer “el seu agost” i el Govern que es nega a reforçar el sistema sanitari, els qui anteposar els beneficis d’una minoria a la salut pública.
