FOTO: EFE/ JOSE COELHO
El 10-O, centenars de persones es concentraven als voltants del Parlament, blindat pels Mossos d’Esquadre, esperant celebrar la declaració del que una gran majoria del poble català va votar l’1-O. En segons aquesta il·lusió es va desinflar igual que el rostre de molts dels que es concentraven: Puigdemont va proclamar la independència i en deu segons la va suspendre proposant l’obertura d’una negociació.
L’estratègia de Junts pel Sí és impotent tant per complir amb el mandat de l’1-O com per defensar-lo d’una possible aplicació del 155. Els partits de la burgesia i la petita burgesia catalanes no s’enfrontaran fins al final al Règim del 78 per complir el mandat del poble català.
El govern central es nega a negociar si Puidemont no abandona explícitament la declaració de la independència. Quan criden al diàleg amb el PSOE amb promeses de “reforma constitucional”, ho fan sota l’amenaça del 155 i un pacte amb el PP i Ciutadans. El búnquer del 78 està actuant amb totes les seves armes: policia i guàrdia civil, manifestacions juntament amb l’extrema dreta i el xantatge de “guerres comercials” de les principals empreses de la burgesia catalana.
Per part del Govern, no es pot descartar una nova claudicació en el seu propi pla per evitar que entre el dilluns i el dijous el Senat voti l’aplicació del 155. Tampoc que no responguin al requeriment del govern central i que aquest sigui executat. Tot i això, està clar que Junts pel Sí no s’està preparant per enfrontar-se a un Estat bunkeritzat que vol imposar una derrota sense condicions sobre la qual després fer passar, en el millor dels casos, una reforma constitucional cosmètica que serveixi de pegat al Règim del 78.
La confiança que segueix dipositant el Govern en una possible mediació de la comunitat internacional com a via de negociació amb l’Estat espanyol en aquesta situació és una política criminal. La UE i la Comissió Europea, ja han deixat clar que estan del costat de Rajoy, Pedro Sánchez i Felipe VI. Res bò pot esperar la classe treballadora i el poble de Catalunya de l’Europa del capital que no va dubtar a enfonsar en la misèria al poble grec per seguir cobrant el seu deute. L’única solidaritat que cal buscar a Europa és la de la classe treballadora i la joventut.
I molt menys de la funesta tercera via de Podemos, IU i els comuns. La seva política de buscar un impossible “referèndum pactat” pretén encasellar al moviment català en els reaccionaris marcs de la legalitat del 78. Diuen rebutjar el 155, però sense reconèixer la legitimitat del resultat de l’1-O i per tant el dret dels catalans a conformar la seva pròpia república independent. Contra l’ofensiva del Règim del 78, proposen una reforma de la mà del PSOE. Haurien d’abandonar aquesta política seguidista i passar a convocar mobilitzacions contra l’estructura institucional hereu de la Dictadura, la Corona i per l’obertura de processos constituents a Catalunya i la resta de l’Estat.
L’única via eficaç per poder conquerur una república independent passa per desenvolupar un gran procés d’autoorganització de la classe treballadora i els sectors populars, i així prendre mesures elementals de defensa contra la repressió i del resultat de l’1-O.
Enfront d’això, la CUP hauria d’abandonar immediatament la seva subordinació a Junts pel Sí, tal com estan plantejant algunes veus crítiques dins de l’esquerra independentista. I d’aquesta forma continuar desenvolupant els Comitès de Defensa del Referèndum (CDR), al costat del moviment estudiantil mobilitzat, les organitzacions sindicals d’esquerra i alternativa, i l’esquerra anticapitalista i revolucionària, i marcar un full de ruta dels treballadors alternatiu per fer front a les vacil·lacions de Puigdemont.
Com defensar el mandat de l’1-O del poble català?
1. Autoorganització: Els comitès de defensa dels barris segueixen actius! Luitem per la seva extensió i coordinació a les universitats, barris i centres de treball, per defensar amb la mobilització el resultat de l’1-O enfront de l’amenaça de l’Estat central. Necessitem que les organitzacions sindicals, començant per l’esquerra sindical, convoquin assemblees als centres de treball per organitzar-nos i unir-nos als CDR. No podem seguir lligats a les traïcions de les direccions sindicals de CCOO i UGT com la del 3-O.
2. Preparar-se per a la defensa contra la repressió estatal, el 155 i l’ocupació policial: Davant les amenaces del Govern i la Corona d’aplicar la “llei” costi el que costi i l’ocupació de les forces repressives de Catalunya, cridem a un gran moviment contra la repressió que exigeixi la sortida de la Policía Nacional i la Guardia civil!
3. Control dels moviments de capitals de la gran burgesia catalana que sabem que s’oposa al procés, la qual cosa haurien d’exercir els propis treballadors bancaris per evitar la possibilitat de la fugida de capitals. Contra la guerra econòmica dels capitalistes, nacionalització sense indemnització dels bancs i grans grups econòmics i de serveis. Mesures elementals per impedir un “cop de mercat” contra Catalunya i la base perquè la seva economia estigui al servei de les necessitats populars.
4. Amb la classe treballadora al centre. Vaga general contra el nou atac que prepara el Règim! És necessari, una intervenció decidida del conjunt del moviment obrer, que va donar una mostra de la seva força i determinació en la vaga del 3-O malgrat la traïció de CCOO i UGT i que les organitzacions obreres recolzin sense condicions la lluita per la independència, la qual cosa no vol dir que deixin de plantejar les seves pròpies demandes, sinó tot el contrari. Desplegant un programa amb mesures com el repartiment d’hores de treball sense disminució salarial, l’augment del salari mínim, la fi de la precarietat laboral, el no pagament del deute, una educació pública totalment gratuïta i sostinguda amb impostos a les grans fortunes entre altres.
5. Quin procés constituent necessitem la classe treballadora i els sectors populars? Un procés constituent que pugui debatre sobre tots els grans problemes socials que no podrem resoldre si no és qüestionant els interessos i privilegis dels capitalistes que ens estan portant a l’atur, la pobresa i la precarietat. I que pugui debatre també quina república volem conquistar. Una república capitalista amb Puigdemont i Junqueras?
Des de la nostra perspectiva, encara que no som independentistes, defensem la lluita del poble català per constituir-se en una República independent, contra tot atac de l’Estat espanyol. Però no ho fem des del punt de vista d’una República burgesa més, com algunes de les que formen avui la reaccionària Unió Europea del capital. L’Europa de la vergonya. La República catalana que projecten avui Junts pel Sí s’assembla a la de l’Estat espanyol que pretenen abandonar, patent en la Llei de Transitorietat, sense trastocar l’ordre social existent i sense resoldre tots els grans problemes socials.
Per això lluitem per una Catalunya independent i socialista. Una República dels treballadors, els oprimits i el poble pobre que prengui les regnes dels seus pròpis destins no només en un sentit d’emancipació nacional, sinó també de classe.
Aquesta és l’única posició que pot soldar la unitat de la classe treballadora de tot l’Estat en una lluita comú que permeti acabar amb la Monarquia i el règim. És a dir, la perspectiva d’estendre el dret a decidir a totes les nacionalitats històriques de l’Estat espanyol, soldant la fraternitat entre els seus pobles en el camí de la construcció de la lliure federació dels Estats socialistes ibèrics.
Creiem que només un projecte d’aquest tipus pot fer realitat les reivindicacions socials que en l’imaginari de les grans masses representa el projecte de la República. I encara que sabem que la nostra perspectiva no és compartida avui per la majoria, estem disposats a lluitar de forma conseqüent perquè es compleixi el mandat i la voluntat de la majoria del poble català, lluitant per aquest programa.
Per això és necessari desenvolupar les eines i les forces socials per fer-ho veritablement possible enfront de les vacil·lacions de les direccions del procés i l’oposició frontal de l’Estat espanyol i el Règim del 78.
