Amb aquesta mesura presa per la Generalitat, a més de mantenir els pagaments fixos ja establerts mensualment, es pagarà a la sanitat privada concertada la quantitat de 43.000 euros aproximadament per cada pacient donat d’alta i que hagi estat ingressat en la Unitat de Vigilància intensiva (UCI). Per tant, aquestes xifres impliquen que la sanitat privada obtindrà 1.000.000 d’euros per cada 23 pacients greus que tractin.
La xifra crida poderosament l’atenció, ja que el model de Salut català, en bona part privatitzat des de fa anys, calculava fins ara un cost de 23.000 euros per malalt. Segons Lluis Monset, director general de l’Associació Catalana d’Entitats de Salut, el tractament “són poc més de 1.000 euros al dia”, i una estada mitjana de 21 dies per pacient.
No obstant això, el decret llei 12/2020 publicat l’11 d’abril, no concreta sobre la base de quins criteris s’han establert les tarifes, la qual cosa llança enormes diferències amb altres comunitats autònomes, arribant gairebé a duplicar-les: enfront dels 43.400 per alta completa d’un pacient que ha passat per una UCI a Catalunya, Navarra pagarà 24.000 euros per cada pacient que estigui 21 dies en l’UCI.
El decret no sols contempla les quantitats a pagar per altes d’UCI, per als pacients menys greus es calcularan 2.500 euros per a hospitalitzacions de menys de 3 dies i 5.000 a partir de 4 dies i un abonament de 93 euros per cada test PCR que es faci.
És a dir, el coronavirus permetrà que els hospitals privats concertats de Catalunya dupliquin els seus guanys amb cada persona que ingressi en una UCI afligida pel virus. Una substanciosa paga extra en forma de mannà que li arriba a la Sanitat privada concertada per decisió directa dels responsables autonòmics catalans.
En una pinzellada d’honestedat, el decret contempla una auditoria a posteriori on es calculin les despeses reals de la intervenció privada, exigint la devolució de l’excés de les quantitats aportades, si n’hi hagués, i el benefici fos “raonable”, i al mateix temps el pagament suplementari diferencial si aquestes quantitats anessin més elevades.
Caldria veure que és un benefici “raonable” per al Govern català, no podem oblidar que la majoria d’aquests hospitals funcionen amb el lema “La Generalitat paga, tu gestiones”, però els seus consorcis gestors el formen alcaldes i consellers triats per ells mateixos, gestionant aquests centres hospitalaris, però sense obligació legal de presentar memòries ni comptes anuals.
Els origens del col·lapse sanitari actual: les retallades i un model de privatització encoberta de CiU i el Tripartit
Si avui Quim Torra pot portar endavant aquests decrets, és perquè la sanitat catalana ja està estructurada sota un model de privatització encobert, construït des de dècades pels governs de CIU al Tripartit. Es podria dir des de la dècada del noranta, amb un nou salt de retallades i privatitzacions en el 2008 fins avui.
Àngels Vilaseca analitza en el seu article que, "la privatització de la Sanitat catalana ve de lluny. De fet, l’actual model sanitari català es basa en un model mixt que es va consolidar l’any 1990 amb la Llei d’Ordenació Sanitària, posant en funcionament la Xarxa d’Hospitals d’Ús públic (XHUP). Aquesta Xarxa és creada ni més ni menys que per afavorir el sector privat,aglutinant tot tipus d’empreses de dret privat: empreses públiques, holdings, EBAs (Entitats de Base Associativa), consorcis, etc."
Et pot interessar: Els origens del col·lapse sanitari: les retallades de CiU i el Tripartit
Posteriorment, a l’any 2007 amb el Govern tripartit, amb Marina Geli (PSC) com a consellera de la Salut, la ICS (Institut Català de Salut) va passar de ser una entitat gestora de la Seguretat Social a ser una empresa pública. Això va implicar la privatització de molts centres i va possibilitar que poguessin existir varis tipus de contractes laborals precaritzant així, les condicions del personal sanitari. De fet els diferents sindicats del sector (CATAC, CTS i IAC), van qualificar aquesta mesura com “una privatització encoberta”
Artur Mas, amb Boi Ruiz com a conseller de Salut durant el govern de CIU, van ser qui van aplicar de les pitjors retallades de tot l’Estat. Es va reduir el pressupost sanitari en més de 1.500 milions d’euros, passant dels 9.875 milions d’euros l’any 2010 a només 8.290 l’any 2014.
Intervenció real ja de la sanitat privada
Segons Torra aquesta crisi l’ha de pagar l’Estat i no els empresaris ni els treballadors, alguna cosa que sembla una incongruència. D’una banda són els empresaris del sector sanitari privat els que porten molt temps beneficiant-se del sistema privatitzador amb milions d’euros de beneficis anuals i per tant són els que ara haurien de suportar la càrrega econòmica d’aquesta pandèmia i per un altre se li oblida al Sr. Torra que si és l’Estat el que paga, estem pagant tots els treballadors, per alguna cosa que ja hem cotitzat amb els nostres impostos.
Et pot interessar: On estan els recursos de la sanitat privada posats al servei de la lluita contra el coronavirus?
Per a la CUP aquest és el funcionament des de fa dècades dels diferents governs i, ni en plena crisi del COVID19 deixen de garantir a empreses privades els seus beneficis, permetent que el sistema públic funcioni sota objectius empresarials i criteris de rendibilitat que converteixen la salut de les persones en un suculent negoci i buiden les arques de l’Estat. #DefensemLaPublica per una sanitat 100% pública i universal.
Intervenció real ja de la sanitat privada i tots els seus recursos mitjançant la seva expropiació. Que no s’hagi pres ja aquesta mesura és la responsable de milers de morts. Aquests recursos, sota control de comitès de treballadores i treballadors de la sanitat pública i usuaris, són la garantia d’un ús col·lectiu i democràtic i al servei de les necessitats socials i no d’una minoria de paràsits enquistats en la sanitat.
