Acaba de sortir publicat un llibre de la historiadora italiana Isabella Lorusso que, sens dubte, és molt impactant: “Mujeres en lucha”. Efectivament es tracta d’un llibre que recull una dotzena d’entrevistes a dones que sobretot durant els anys trenta -bàsicament durant la Segona República i la guerra civil- van tenir una militància molt important i significativa, fins al punt que moltes d’elles van anar fins i tot al front.
La primera característica del llibre és que es tracta de dones que van militar bàsicament a la CNT i al POUM, que eren, per tant, revolucionàries i més enllà del seu posicionament polític o ideològic van ser dones lliures, disposades a arribar fins allà on fos a fi d’assolir els seus objectius. En un cert aspecte eren també feministes, en un moment en què el feminisme estava lluny d’ésser el què és avui. Pensem que als anys 30 pràcticament només militaven en els partits i els sindicats els homes i que fins a l’any 1931, amb la proclamació de la Segona República, les dones no tenien dret a vot. La situació va començar a canviar avançada la República i fou en plena guerra civil quan en tots els partits d’esquerres es varen crear les respectives seccions femenines, des de les “Mujeres Libres” de la CNT fins al Secretariat Femení del POUM -que va publicar la revista “Emancipación”-. Calia que totes elles disposessin, doncs, de les eines que els hi permetessin ésser lliures.
Algunes d’elles, com ja he comentat, van acabar combatent al front, convertint-se en milicianes, com la Conxa Pérez, una dona que sempre va disposar d’un tremp i d’una voluntat encomiables, fins al punt que es va negar a abandonar el front quan li fou requerit pels seus propis companys.
Les dones entrevistades, excepció d’un cas concret, ja no estan entre nosaltres. I aquesta és una característica que també dona especial valor al llibre. A més de la Conxa, de la CNT són entrevistades Blanca Navarro -que també va combatre al front-, Pepita Carpena i Suceso Portales. Del Partit Obrer d’Unificació Marxista han estat entrevistades dones com Teresa Carbó -una dona del Socors Roig que va morir als 102 anys mantenint els principis revolucionaris que havia defensat tota la vida-, Pilar Santiago, Teresa Rebull -la “iaia de la nova cançó”, companya de Josep Rebull-, Elvira Godàs i Maria Manonelles -la companya de Josep Rovira-. També és entrevistada Manola Rodríguez que, en aquest cas, va militar en el Partit Comunista. L’única dona que encara és entre nosaltres és la Mª Teresa Carbonell, companya del qui va ésser durant els anys de l’exili secretari general del POUM, Wilebaldo Solano.
En tots els casos, doncs, es tracta de dones lluitadores que fan un repàs a les seves vides, a les seves lluites, als seus èxits i fracassos, perquè la seva experiència serveixi, com no pot ser d’altra manera, de referència pel futur.
Publicat originalment a: https://pelaipages.blogspot.com
