Política Estat espanyol

ELECCIONS 10N

Motxilla austríaca, acomiadament de baixa... els “regals” del “mal menor”

Atacs a les pensions, acomiadament més fàcil,... Pedro Sánchez ha posat el llistó alt a la dreta i un bon regal a la taula de la patronal. Aquest és el programa del partit que encapçala el bloc “menys dolent” enfront de la dreta desbocada. O és que també té polítiques de dreta?

dimarts 5 de novembre| edició del dia

El govern del PSOE i el Tribunal Constitucional preparen dos atacs directes a la classe treballadora: la “motxilla austríaca” i l’acomiadament per baixa mèdica, encara que sigui justificada. A continuació, expliquem el contingut d’aquestes mesures.

La “motxilla austríaca” aplica que el treballador costegi parcial o totalment el seu acomiadament: l’empresari descompta un percentatge del salari del seu empleat i el destina a aquest efecte. L’empleat, per part seva, no podrà disposar d’aquests diners fins que sigui acomiadat o es jubili.

A més, existeix la possibilitat de portar la suma acumulada d’un treball a un altre, d’aquí això de “motxilla”. Els qui la defensen, argumenten que promou la mobilitat laboral, eliminant la por a l’acomiadament sense indemnització. No obstant això, els únics beneficiats són els empresaris, ja que elimina totalment el contracte “fixe”, afavorint l’acomiadament sense costos per a l’empresa.

El TC es puja al carro legalitzant l’acomiadament per baixa mèdica, encara que aquesta sigui justificada, durant el 20% o més dels dies laborables. Les úniques excepcions són les baixes per maternitat, paternitat, accident laboral i per malalties greus o de llarga durada.

El TC carrega així contra la salut dels treballadors. Alguns juristes s’han manifestat en contra d’aquesta sentència, adduint que vulnera l’article 43 de la Constitució. A més és una norma masclista, ja que la doble jornada laboral en la llar (com la cura de nens i/o persones dependents) que sofreixen moltes dones repercuteix negativament en la seva salut, influint en la seva activitat laboral. A més, són més dones que homes les que realitzen activitats físiques, moltes d’elles repetitives (hostaleria, neteja, cures…) perjudicant així la seva salut.

Preparant una altra ofensiva antiobrera

La minsa recuperació econòmica mostra la seva fragilitat, malgrat que s’ha aconseguit sobre la base d’una acusada caiguda dels salaris reals i de precaritzar encara més el mercat laboral. Sonant ja tambors de recessió, la desacceleració és ja un fet a l’Estat espanyol. La paraula crisi torna a estar en boca de tots els analistes.

En el moment de “creació d’ocupació” post-crisi l’atur continua sent del 14% (superior al 40% en la joventut) un salari real mitja un 25% menor que abans de la crisi i amplis sectors en la precarietat i temporalitat laboral, especialment en les dones i la joventut. El 95% de contractes nous són temporals o parcials.

Però tan mateix, una altra contracara d’aquesta recuperació de taxes de guanys està en l’augment del deute públic del 35% a gairebé el 100% del PIB. Deubte públic inflat és sinònim de retallades futures. És a dir, aquestes condicions de vida, sense un horitzó de lluita de classes, empitjoraran.

Les eleccions del 10N seran una foto fixa del panorama polític d’un Règim del 78 amb crisis obertes. No obstant això, el programa econòmic que hem descrit és del PSOE que encapçala el bloc electoral “menys dolent” enfront de la dreta desbocada. O és que també té polítiques de dreta?

En les últimes dècades, la lògica del mal menor ha estat abusada fins a la sacietat, des del vot per pànic fins a les apel·lacions a la desigual Llei Electoral espanyola per a aconseguir el “vot útil”. Un dels fruits d’aquesta línia és la seguretat d’una “alternança” entre “conservadors” i “progressistes neoliberals”.

Un altre és la desmobilització d’un sector d’esquerres al qual se li demana per enèsima vegada que “aquesta vegada sí que sí”, voti amb el nas tapat perquè sinó vénen “les hordes bàrbares”, mentre els atacs socials i econòmics s’aproven amb l’ajuda de semblant dic de contenció de la lluita de classes.

La lògica del mal menor difumina que el bloc de la dreta hegemonitzat pel PP i el bloc “progressista” encapçalat pel PSOE defensen l’escalada repressiva contra el poble català, la criminalització a la joventut com a Altsasu, l’aplicació de reformes laborals que garanteixen la precarietat, la defensa de la corona, el rescat financer als bancs, les polítiques d’austeritat de la UE i els interessos de les multinacionals espanyoles que espolien
els recursos d’Amèrica.

Que els capitalistes paguin els plats trencats

És necessari lluitar per mesures com la derogació de la reforma laboral, la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial i l’augment del salari mínim, la renacionalització d’empreses estratègiques com les elèctriques i el transport, entre d’altres mesures. Recuperar les conquestes perdudes de la classe treballadora, impedir nous atacs, recompondre la unitat entre ocupats i desocupats, entre treballadors precaris i fixos, nadius i estrangers, seria només el primer pas.

En el context del “retorn de la lluita de classes” a nivell internacional, com estem veient a França, a l’Equador, Catalunya o a Xile, una nova generació juvenil està apareixent per a qüestionar-ho tot. És el moment d’aixecar una esquerra que no se subordini a les polítiques del “mal menor” dels reformistes, sinó que busqui tenir un centre de gravetat en la lluita de classes, de manera independent a tots els partits d’aquest règim reaccionari.




temes relacionats

#Eleccions10N   /    Política Estat espanyol   /    Acomiadaments   /    Sistema de Pensions   /    Pensions   /    PSOE

Comentaris

Comentar