Les vivències sobre tota aquesta situació han estat marcades especialment per la incertesa i, probablement com en altres sectors i altres experiències, per un clar desequilibri que sempre ha estat present per a nosaltres.

A la incertesa sobre la situació dels primers dies, se li suma la confusió per la falta d’informació. L’únic comunicat des de l’empresa ha estat a través d’un missatge de Whatsapp, molt lluny de ser oficial i encara molt menys de resoldre qualsevol dels dubtes que ens sorgien tant a les companyes com a mi.

Quins són els nostres drets en aquesta situació? Com hem d’actuar davant de tot això? Què ens pertoca i quan tornarem a tenir ingressos? Incertesa per la informació que ens arriba des de l’empresa, que arriba a comptagotes, però també per la no-comunicació o per la informació a vegades contradictòria o confusa que ens arriba des dels sindicats, que gairebé semblen a vegades desapareguts en combat. En general, sensació d’abandó d’altra banda, ja coneguda.

Et pot interessar: “Cuidem als què cuiden”. No als acomiadaments de monitores del lleure i extra-escolars

Els dies han passat i seguim amb l’únic ingrés de les dues setmanes treballades al març. Ni rastre de la prestació. Com sobrevius dos mesos amb menys de 200 euros?

En el meu cas tinc la sort de comptar amb suport familiar, tant emocional com econòmic, però no puc deixar de pensar i preocupar-me per altres companyes amb persones a càrrec i sense cap mena d’ingrés. Sembla que les úniques persones que hem de responsabilitzar-nos econòmicament, sempre som les mateixes.

Reconec que les primeres setmanes, a més d’estar marcades per la incertesa, també ho van estar per la ràbia i la frustració davant totes aquestes desigualtats que ara es fan més palpables que mai.

Crec que hi ha un punt important que evidencia com funciona tot això: a més de com a monitora del lleure, també treballo com a cuidadora de nens/es (cangur). Us podeu imaginar de qui he cobrat el sou íntegre? La multinacional per la qual treballo (i tantes altres) fa un ERTO sense fer-se càrrec econòmicament de la situació, considerant els ingressos que té, en part, a costa de les males condicions dels seus contractes i dels seus serveis; i, d’altra banda, una família amb uns ingressos moltíssim més limitats em paga el mes sencer. Què passaria si totes aquestes empreses que s’han anat omplint les butxaques revelessin la responsabilitat i el suport que està tenint la ciutadania en general?

Et pot interessar: La Generalitat deixa a 25.000 monitores de menjador i del lleure en perill d’acomiadament

És per això que les monitores del lleure i les educadores i educadors precaris de l’educació (vetlladores, extrascolars, educadores emocionals, etc.) en diverses ocasions ens hem mobilitzat amb una clara reivindicació: contra la privatització de serveis educatius tan essencials com el nostre, creiem que és necessària la "internalització". Perquè no sols s’està donant un mal servei als nens i nenes, sinó que estan imposant cada vegada més precarietat a les treballadores.

Contacta amb nosaltres! Uneix-te als cercles virtuals d’Esquerra diari: escriure! Difondre!! Organitza’t!!! Segueix-nos en les xarxes socials!📣

Twitter: @EsDiariCat
Instagram: https://www.instagram.com/esquerradiari.cat/
Telegram: https://t.me/EsquerraDiariCat
Facebook: https://www.facebook.com/EsDiariCat/
Email: [email protected]