Géneros y Sexualidades

#8A ESTAT ESPANYOL

Mocadors verds o blaus. Pel dret a l’avortament, ni un pas enrere!

Per què la marea verda argentina inspira a sortir als carrers a tot el món? El debat sobre l'avortament mostra que fins i tot en països com l'Estat espanyol, on és legal, aquest dret sempre està en qüestió per les institucions més reaccionàries.

Cynthia Lub

Barcelona | @LubCynthia

Martes 7 de agosto | 10:43

El món està expectant perquè el 8 d’agost es votarà en el Senat argentí la llei que permet la interrupció voluntària de l’embaràs (IVE). El moviment de dones a Argentina està travessant un moment històric. El debat s’aguditza entre el mocador verd que representa a aquest profund moviment de dones que exigeix que l’avortament sigui legal. I el mocador blau que està a favor de l’“Avortament il·legal i clandestí” i que intenten imposar-se. La realitat és que l’aprovació de la Llei a favor de l’avortament legal està en perill.

Però per què aquesta marea verda argentina és un focus d’inspiració a sortir als carrers a tot el món? Perquè actua de portaveu dels drets de les dones a nivell internacional. I a l’Estat espanyol, on es preparen manifestacions solidàries com a tot el món, el dret a l’avortament sempre està en qüestió i reculada.

Mocadors blaus a l’Espanya profunda(ment) reaccionària

Actualment, després de la llei aprovada el 2010 pel Govern de Zapatero, existeix el dret a la IVE fins a les 14 setmanes de gestació (22 setmanes en alguns casos per malaltia), independentment del motiu. L’any 2015 el PP va modificar la llei i l’avortament per a joves de 16 i 17 anys que ara requereix consentiment parental.

I fa cinc anys, el ministre de Justícia Gallardón, del Partit Popular, anunciava el 20 de desembre de 2013 una contrareforma a la Llei de l’Avortament que hagués significat una reculada tal que l’aigua beneïda de les esglésies s’hagués transformat en la sang vessada de les dones que moririen en avortaments clandestins. En les xifres registrades de l’IVE, només el 3% són per malformació del fetus.

Això va deslligar mobilitzacions massives durant nou mesos. I el Govern va respondre amb repressió i detencions, tal com ocorria durant el franquisme amb presons plenes de dones per avortar, perquè no podien viatjar a Londres. Però el Govern de Rajoy es va veure obligat a retrocedir i a fer dimitir al reaccionari ministre el 23 de setembre de 2014.

Durant aquests mesos s’havia obert un ampli camp de debats entre PP i PSOE, Església, Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i els borbons, que en aquest moment, entre abdicació i nou rei, es va descobrir que fins i tot la princesa Letizia havia avortat. El debat sobre l’avortament no és només un camp de batalla sobre el dret a decidir sobre els nostres cossos, és també una batalla en la qual es juga la destinació de les dones i el seu rol en la societat. Ja ho deia l’intransigent Ministre Gallardón: "La llibertat de la maternitat és la que fa a les dones autènticament dones”.

I és un debat sobre la vida i la mort... de les dones. Mentre es mobilitzaven incansablement, l’encens de les catedrals fumejava les estridents veus dels prelats, com al seu moment ho va fer José Ignacio Munilla anunciant un "holocaust silenciós” protagonitzat per les ‘pecadores que avorten’ provocant una "massacre d’innocents". I en honor a "la vida" demanaven als seus fidels com a fòrum de perfil de Facebook una ecografia del ventre matern.

Si de mocadors blaus parlem, no podien faltar les Associacions Pro-Vida, Derecho a Vivir o Hazte Oír. Incansables activistes en les portes dels hospitals on es practiquen els avortaments, que ataquen a les dones que exerceixen aquest dret cridant-los “assassines”, altres insults i moltes vegades fins a empentes.

El Patriarcat descendeix dels cels i ressuscita entre la Conferència Episcopal Espanyola, el PP i el PSOE

Fa setmanes el PP es ‘va renovar’ amb el seu nou lider, Pablo Casado, fidel representant de l’“aznarisme”. Entre les més reaccionàries promeses contra les persones immigrants i el poble català, es va atrevir a atacar el dret a l’avortament tornant a la llei de l’any 1985 que permetia avortar sobre la base de tres supòsits: 1) si era un greu perill per a la vida o la salut física/psíquica de la dona; 2) per violació (si s’havia interposat una denúncia prèviament); 3) si el fetus néixia amb greus “tares físiques o psíquiques”.

Però parlem del PSOE. La Llei de l’Avortament del 2010 del Govern del PSOE intentava diferenciar-se del discurs del PP sobre "la vida". El que determina o no a un ésser viu no és un "impuls intern de viure” com diuen els populars, sinó les condicions econòmiques i polítiques perquè aquesta "vida" pugui ser possible i viable. Garantir aquestes condicions és i ha estat només un discurs i a la vista està el sostre de cristall i els subsòls del feminisme liberal del PSOE.

A més en la Llei del 2010 dels ‘socialistes’ l’avortament va continuar estant en el codi penal: una ambigüitat legal molt qüestionada pel moviment feminista. I no oblidem que no totes les dones poden avortar: les immigrants “sense papers” segons les reaccionàries lleis d’Estrangeria, no tenen accés a la Seguretat Social, per tant tampoc a la cobertura mèdica que brindi el dret a l’avortament.

I la separació de l’Església i l’Estat? Aquest any l’Església rebrà més fons que mai de part de l’Assignació Tributària, arribant a 256,21 milions d’euros, set milions més que l’any anterior, la xifra més alta des de 2007 quan es va imposar aquest model de finançament de l’Església. Un model issenyat, per qui? Pel PSOE quan va fixar que l’Estat li destinaria el 0,7 % de la quota íntegra de l’IRPF dels contribuents voluntaris.

El que s’oculta a més és que, segons ACAI (Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs), no hi ha centres públics que comptin amb pressupost suficient ni estan protocolitzats per realitzar avortaments en les mateixes condicions que les Clíniques IVE -Centres Acreditats per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs. És a dir, es podria parlar d’una semi privatització d’aquest servei, perquè aquestes clíniques són privades i estan concertades amb el Sistema Sanitari de les Comunitats Autònomes per realitzar aquesta prestació sense cost algun per a la dona.

Germanes argentines, ni un pas enrere! Pel dret a l’avortament legal, lliure i gratuït

La lluita pel dret a l’avortament legal, lliure, segur i gratuït és una lluita incansable i alhora permanent fins i tot als països on ja és legal. A l’Estat espanyol ha sofert constants avanços i reculades i sempre està en qüestió davant el mínim descuit. Això és el mirall de la reculada social sota un capitalisme en crisi en el qual emergeixen els valors més retrògrads d’un patriarcat mullat d’"aigua beneïda".

Quan Gallardón es va atrevir a treure la seva reaccionària reforma, es va haver d’enfrontar a un moviment de dones que venia gairebé immobilitzat. Just havia començat la llarga vaga de vuit mesos a la fàbrica Panrico, d’una important majoria de dones. Elles també es van mobilitzar i denunciaven que “és inconcebible que ens prohibeixin avortar, quan ens prohibeixen treballar si som mares”. Estaven parlant així dels drets prohibits sobre molts drets retallats.

Ahir va ser Gallardón, avui pot ser Pablo Casado o qualsevol de Ciutadans. Perquè com a Argentina, l’avortament no ho prohibeix només un ministre o un govern sinó tot un sistema polític, econòmic i ideològic, la justícia dels jutges que protegeixen a polítics corruptes i a guàrdies civils violadors, l’Església i el Vaticà. Per això en la nostra lluita per aquest dret ens enfrontem a tot, a Argentina i al món.

Amb Gallardón va ressorgir un moviment de dones massiu. I a Argentina es mostra imparable.

Aquest 8A la postura dels mocadors ‘blaus’ busca imposar la seva moral sobre els cossos i les vides de milions de dones. Aquests tenen veu no només en els sectors més reaccionaris, sinó en sectors del peronisme kirchnerista; els qui quan estaven al govern i tenien la majoria parlamentària en ambdues Càmeres, van impedir durant dotze anys -i la seva presidenta dona, Cristina Kirchner- que el projecte es tractés al Congrés.

Avui les dones argentines mostren al món que no és efectiu esperar passivament que aquests governs concedeixin els nostres drets. Que cap Govern d’aquest sistema ens regalarà res. Que tot allò conquistat ha estat arrencat i imposat per la mobilització i l’organització. I que és imperiosa la necessitat de la mobilització independent de l’Estat, l’Església i els partits dels capitalistes per conquistar els nostres drets.

El llenguatge de la marea verda argentina és el de la mobilització que s’estén als centres d’estudi, de treball, als barris, despertant cada vegada més suports i proposant-se per aquest 8 d’agost l’enorme desafiament de multiplicar la seva força perquè siguin milions als carrers. Perquè està en joc ni més ni menys que la vida de les dones. Pel dret a l’avortament legal, lliure i gratuït, ni un pas enrere!






Temas relacionados

8A   /   En Català   /   Argentina   /   Reforma ley del aborto   /   Aborto legal, seguro y gratuito   /   Aborto   /   Géneros y Sexualidades

Comentarios

DEJAR COMENTARIO