Un document de 177 pàgines estableix la plataforma per formar la coalició de govern que li permetrà a la canceller tornar a governar. La Unió Cristiana (CDU) de Merkel, la seva ala bavaresa de la Unió Socialcristiana (CSU) i el SPD van tancar un pacte de govern que van presentar després de 24 hores d’intenses negociacions. Segons Merkel, el pacte senta les bases per un govern "estable" i que "molts al món esperen". Merkel serà reelegida canceller per quarta vegada consecutiva.

L’acord ara haurà de ser aprovat pels 463.723 militants socialdemòcrates en una consulta, que es realitzarà el 4 de març. Martin Schulz ve fent una forta campanya a l’interior del partit per convèncer als seus militants que es tracta d’"un molt bon acord". Ha de remar contra la resistència de les joventuts del partit i l’ala esquerra, que a l’últim Congrés es van oposar a la reedició del govern amb els conservadors, que ha desancadenat un desastre electoral pel SPD.

La incertesa es manté fins a últim moment, ja que des de principis de gener s’han afiliat al SPD 24.339 persones, i no està clar quants d’ells ho han fet per recolzar la campanya de les Joventuts del SPD en contra de l’acord de govern.

Schulz presenta l’acord amb Merkel com un triomf del SPD, que hauria aconseguit noves carteres ministerials i la promesa de noves inversions en educació, habitatge i altres àrees. A la vegada, defensa que es tracta d’un projecte europeista, per reforçar la UE de la mà de França. Segons Schulz, l’acord significarà un "canvi de rumb" en la política exterior, a favor de més Unió Europea. El ministeri de finances passarà a les mans del SPD, mentre que Schulz ocuparia la cartera d’Afers exteriors.

Schulz havia arribat a la campanya electoral prometent “renovar” el SPD després de diversos anys de caiguda persistent a les eleccions. Però l’“esperança de canvi” va durar el que un sospir. Quan es van conèixer els resultats electorals -el pitjor resultat històric del SPD a les últimes dècades- Shultz va assegurar que es trencava la gran coalició i que el partit passaria a l’oposició. No obstant això, quan els intents de Merkel de formar una “coalició Jamaica” amb els liberals i els verds van fracassar, Schulz es va oferir com el seu “salvador” per evitar noves eleccions i brindar estabilitat al règim alemany.

En el nou gabinet, el SPD mantindria sis del total de 14 ministeris, però en ocupar Finances, aconsegueix una posició més forta dins de la coalició. Això no és fruit de la seva fortalesa (no deixa de caure en les enquestes encara ara), sinó de la feblesa de Merkel que necessita tancar ràpid un acord de govern.

L’altre canvi important de posicions en el gabinet es produeix al ministeri d’Interior, que passarà a les mans de l’ala més conservadora, la CDU de Bavaria, els qui defensen un enduriment de les polítiques migratòries, i que estan pressionats per l’ascens imparable del partit d’extrema dreta, Alternativa per Alemanya. En l’acord es confirma la seva proposta que l’arribada de refugiats no superi els 220.000 a l’any i es fixen límits a la reagrupació familiar, fent-la més difícil per als immigrants.

Ara Merkel espera poder encarrilar el govern alemany i reprendre la iniciativa a Europa (que aquests mesos s’ha vist atenuada per la incertesa en la formació de govern), però per això encara haurà d’esperar a què els afiliats del SPD ratifiquin la decisió amb el seu vot.