Aquest dimarts 3 d’abril ha marcat el començament de la vaga dels sindicats ferroviaris, una vaga summament important i massiva. Pocs trens han circulat, només un TGV (tren d’alta velocitat) de vuit ha sortit. A París, el RER (xarxa de trens urbans) també es va veure afectat. El seguiment va ser del 48 % entre els empleats imprescindibles perquè els trens circulin, i del 77 % entre els conductors, la qual cosa deixa en l’aire els intents governamentals per restar-li importància a la lluita. En algunes regions, la taxa de vaguistes va rondar el 90%.
També, va haver-hi atur en l’aerolínia Air*France, que va obligar a la companyia aèria a cancel·lar un 25 % del seu programa de vols.
Et pot interessar: Macron a la defensiva
En nombroses estacions, els ferroviaris tenien les seves primeres assemblees generals d’aquesta primavera. En algunes d’aquestes assemblees, com en la de París Nord, la immensa majoria va votar estendre la vaga fins el dimecres. Els treballadors discutien diferents estratègies de lluita: vagues aïllades i puntuals o vagues permanents.
En estacions com Austerliz i Tolouse, el centre de la discussió era la necessitat de convergir amb altres sectors en lluita, sobretot amb els estudiants. Aquesta unitat entre el moviment estudiantil i els ferroviaris inquieta a les més altes esferes del govern. I té raons per preocupar-se. Aquest dimarts, nombroses facultats van estar bloquejades i diverses d’elles preses. Els exemples de Mirail (Toulouse), Tolbiac (París), Montepellier, i moltes altres universitats, assemblees massives van votar la vaga i els bloquejos. En moltes ciutats, com París, Bordeaux, Toulouse, els estudiants i els ferroviaris es van manifestar junts contra els atacs del govern de Macron.
També, els treballadors de l’electricitat i del gas, el personal hospitalari i treballadors de l’educació es van sumar a les manifestacions.
Va ser una primera jornada de vaga ferroviària que el govern busca a tot preu aïllar i deslegitimar-la, igual que la direcció de la SNCF i els mitjans de comunicació, intentant limitar l’impacte de la vaga. Van arribar a oferir 150 euros als treballadors que acceptessin reemplaçar als vaguistes, la qual cosa parla, a la vegada, de la desesperació de la patronal. A aquestes “estratègies” se li va sumar la repressió directa per evitar la radicalització d’un moviment vaguístic massiu.
#JeSoutiensLaGreveDesCheminots (#JoRecolzoLaVagaDelsFerroviaris) va ser un dels hashtags del dia més populars, marcant l’enorme solidaritat que té la lluita ferroviària, clau per marcar un molt bon començament de la lluita ferroviària contra la privatització del servei públic i contra l’atac de les conquestes del sector.
