El secretari general de la CGT a Catalunya, Ermengol Gassiot, era detingut aquest dimarts en el marc de la causa oberta contra 27 persones per ocupar el rectorat de la Universitat Auntònoma de Barcelona en 2013, una d’elles el propi Gassiot, com a professor de la UAB.

Després de passar tot el dia del dimarts en comissaria al costat de Bàrbara Roch, una altra de les encausades per l’ocupació, els dos van ser traslladats a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, on després de passar a disposició judicial, van ser posats en llibertat passades les dotze de la nit.

Encara que els fets es remuntin a l’any 2013, el cas de “Som 27 i més” com es coneix popularment per la plataforma que dóna suport als 27 encausats, és una mostra més de l’escalada de criminalització de la protesta amb la finalitat de fer callar les veus crítiques cap al sacrosant Règim espanyol, sumant-se a la persecució judicial i empresonament d’artistes, titellaires, rapers, periodistes o twittaires; a més d’activistes estudiantils i sindicalistes com és el cas dels 27.

En concret, el procés inculpatori contra els 27 de la UAB neix a través d’una denúncia de la Universitat Autònoma de Barcelona per una sèrie de mobilitzacions que es donen durant el curs estudiantil 2012-2013 i que culminen amb una ocupació del rectorat en els mesos d’abril i maig, exigint la retirada de les taxes acadèmiques que aquest curs havien estat del 100% i tirar enrere una sèrie d’acomiadaments i retallades cap al professorat més precari, a més de reclamar mesures de transparència econòmica.

Arran d’això, la fiscalia demana condemnes d’entre 11 i 14 anys de presó i una sanció econòmica en qualitat de fiança de 511.835 euros entre tots els inculpats. A més, la direcció de la UAB que en un primer moment es va presentar com a acusació particular, demanda 13.000 euros en concepte de responsabilitat civil pels suposats danys causats.

Per tot això i en negar-se a acudir a declarar en la fase del judici oral oberta des de mitjans del 2017, la passada setmana el jutge va comunicar l’ordre de cerca i captura d’Ermengol Gassiot, tal com venia fent amb els altres investigats.

Cal destacar que durant tot el dimarts, desenes de companys de la CGT, així com d’altres organitzacions polítiques, socials i sindicals i estudiants es van congregar davant la comissaria dels Corts en solidaritat amb l’Ermengol i la Bàrbara. De la mateixa forma, la tarda del dimecres es va convocar també a Madrid una manifestació en suport a la persecució contra els encausats pel cas de “Som 27 i més”.

Concentración en #Madrid en apoyo a @ErmengolGassiot y por la Libertad de expresión pic.twitter.com/QfYgU37lVm

— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) 28 de febrero de 2018

No obstant això, el fet de dirigir la persecució cap al secretari general de la CGT a Catalunya, tercer sindicat en afiliació a nivell estatal, és un pas més en l’envalentiment en clau reaccionària d’un règim encapçalat pel Govern del PP, al costat de PSOE i C’s i amb el suport incondicional de la Corona, en el qual a més fiscalia i el poder judicial en forma desmesurada actuen com a autèntics braços executors.

Sens dubte, tot això propiciat després de la campanya reaccionària contra les aspiracions d’autodeterminació de milions de persones a Catalunya, en la qual l’atac antidemocràtic contra el moviment independentista ha donat peu a una sortida autoritària de la situació a Catalunya i que afecta a tots els àmbits de la societat catalana. Però la croada repressiva no es limita solament a Catalunya, sinó que atempta contra tot aquell que s’oposi al Règim i qüestioni l’ordre establert a nivell estatal.

En aquest sentit, cal destacar que el procés judicial contra els 27 de la UAB és precedit d’un altre període de criminalització després de la urgència del moviment del 15M. L’entrada en vigor de la Llei Mordassa i la reforma del Codi Penal són les seves principals “conquestes” i l’inici d’una forta persecució contra punts joves i activistes les conseqüències.

De fet, la persecució cap a la joventut, així com els atacs en forma d’expulsió de milers de joves dels estudis universitaris a causa de l’augment desorbitat de les taxes acadèmiques en una Universitat cada vegada més privatitzada i elitizada per als sectors populars, són ls raó per fer dels encausats de el “*Som 27 i més” un càstig exemplarizant per a punts altres joves que veuen com el seu present és sobreviure en una situació d’extrema precarietat.

I en aquest aspecte, el propi Ermengol denunciava també aquests dies que aquesta persecució hagués estat impossible sense la col·laboració activa de les autoritats universitàries. És a dir, posant de manifest la responsabilitat d’una casta universitària lligada a les grans empreses privades que fan de la Universitat un negoci, contribuint a l’expulsió de milers que no poden pagar-se els estudis, així com a la persecució dels quals intenten combatre-ho.

Davant de tot això, la llibertat d’Ermengol i Bàrbara és un motiu de felicitat, no obstant això, el procés judicial està lluny de concloure i l’amenaça de complir 11 anys de presó es manté ferma.

Per això, per Ermengol, per Bàrbara i els altres encausats de la UAB, però també per Valtónyc o Pablo Hasel, per Cassandra Vera o Daniel Serrano, per Boro LH o Alfon, pels joves d’Altsasu o els centenars d’investigats en les operacions “araña” i tants activistes i sindicalistes que lluiten pels seus drets i llibertats, és imprescindible aixecar un veritable moviment social als carrers, començant per Podemos, els comuns i els grans sindicats de CCOO i UGT, i que lluiti per acabar amb el conjunt de lleis repressives, la criminalització permanent de les lluites socials, els centenars de presos polítics i processaments, i tots els atacs a les llibertats democràtiques que constitueixen l’edifici repressiu d’aquest Règim.