Política Estado Español

NO HI HA JUSTÍCIA 15-D

Lucía Nistal: “el 155, el delicte de sedició i la repressió al poble català, ja existien abans de VOX”

Transcrivim l'emocionant intervenció de Lucía Nistal, en representació de la plataforma Referèndum UAM, en la concentració de “No Hi ha Justícia” enfront del Tribunal Suprem a Madrid el dissabte 15-S.

Miércoles 19 de diciembre de 2018 | 08:40

Dissabte passat 15 de desembre es va celebrar un acte enfront del Tribunal Suprem a Madrid sota el lema “No hi ha justícia”. Recolzat per més de cent col·lectius de tot l’Estat, l’acte va tenir l’objectiu de “posar en evidència que el poder judicial protegeix les elits i que la judicializació de la vida política és un mecanisme que s’aplica sistemàticament contra tota forma de discrepància política que vol ser transformadora i que pretén actuar per a superar el règim de 1978”, com sosté el manifest de la convocatòria i denúncia que “ara fa 40 anys, es va instaurar una transició que pretenia blindar la monarquia, perpetuar els privilegis de les oligarquies i restringir els drets civils i polítics, tant de la ciutadania com de les diverses Nacions de l’Estat espanyol”.

Et pot interessar: No Hay Justicia: un acto frente al Supremo para denunciar al poder judicial que “protege las élites”

En l’acte, presentat per l’activista i periodista Cristina Fallarás, van fer ús de la paraula diverses personalitats, com Manuel Colomer, del col·lectiu València sense Mordassa, que va defensar la llibertat d’expressió i va defensar la necessitat de coordinar-se enfront de la injustícia, la retallada de les llibertats civils i la repressió.

També va intervenir Óscar*Reina, portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors, acusat d’injúries a la corona, que va defensar en el seu discurs el dret a decidir de Catalunya i la fraternitat dels moviments sobiranistes de les nacions i va voler deixar clar que “no estem conformes amb aquesta mentida de la Constitució”.

Alicia López, de l’Assemblea Feminista de Madrid, qui va incidir en el caràcter patriarcal de la justícia, que el travessa tot i s’alimenta del neoliberalisme, fent referència a la trivialització i la individualització dels casos de violència masclista, resolent “no és una qüestió individual, és patriarcal”. Paca Blanco, d’Ecologistes en Acció, que va fer referència a la sentència guanyada per Ecologistes en Acció contra Aznar, Borbó i López Ibor pel cas de Marina Illa Valdecañas, que es neguen a complir la sentència. I Pol Leiva, de la Associació Catalana Pels Drets *ivils, de familiars afectats per la causa de rebel·lió que ha portat a polítics i activistes a presó preventiva. Va recordar l’herència franquista de l’Estat i va denunciar diferents casos de persecució, com el dels presos polítics catalans, la criminalització dels CDRs o el segrest d’un llibre.

Entre els diferents discursos, es va destacar el de Lucía Nistal, qui va parlar en representació de la plataforma Referèndum UAM. A continuació, transcrivim la seva intervenció.

Abans de res, volia donar-vos les gràcies per convidar-nos. Parlo en nom de la plataforma Referèndum UAM.

Com sabreu és la primera universitat on vam fer un referèndum sobre la monarquia el passat 29 de novembre, amb un èxit de participació impressionant, amb una gran majoria que està farta d’aquesta monarquia i amb una gran majoria que vol obrir processos constituents per a decidir-lo tot.

Decidim portar aquesta consulta a la universitat, a la qual ja s’han sumat una trentena d’universitats de tot l’Estat, perquè estàvem veient les consultes dels barris, perquè teníem molt present l’1-O, perquè estàvem veient les reprovacions als ajuntaments, les xiulades a la monarquia, i també mentre estàvem veient cada vegada més casos de corrupció que esquitxen a aquesta monarquia.

Cada vegada estàvem veient la cara més negra dels negocis que fa amb Aràbia Saudita mentre mana assassinar a periodistes. Estàvem veient com el rei surt a aplaudir la repressió al poble català el 3-O, i vam dir que havíem de portar aquest debat i aquest qüestionament a les universitats

Avui volíem estar aquí acompanyant aquesta iniciativa de "No Hi ha Justícia", perquè com sempre diem, volem prendre el nostre futur a les nostres mans. No estem disposades a acceptar aquest Règim imposat que pretenen que heretem i volem decidir-ho tot.

I un dels pilars que hem de qüestionar, un dels pilars fonamentals d’aquest Règim del 78, sens dubte és l’aparell judicial. Perquè estem parlant d’una "casta judicial" que, ja ningú ens enganya: no és imparcial. És una casta judicial que defensa a la seva classe i per això persegueix als tuitaires, persegueix als cantants, als activistes que ens atrevim a parlar en contra d’aquest Règim.

Per això condemna a penes escandaloses als joves d’Altsasu, mentre falla sempre, una vegada i una altra, a favor de la banca, mentre exerceix com un braç repressor que aixafa i persegueix el dret a decidir del poble català. Ara mateix, en aquest instant, no ens oblidem, tenim presos polítics. Aquesta és la casta judicial de la qual parlem.

Parlem a més d’una casta judicial tremendament patriarcal, que posa en qüestió a les dones que sofreixen agressions, mentre tracta amb guant de seda a la Manada.

I després ens portem les mans al cap quan sorgeixen monstres com VOX. Però és que hem de recordar que el 155, el delicte de sedició, la repressió al poble català, ja existien abans de l’auge de VOX.

Hem de recordar que la llei mordassa i la llei antiterrorista que utilitzen per a perseguir a activistes ja existien abans de l’auge de VOX.

Que la llei de partits amb la qual l’extrema dreta pretén il·legalitzar partits independentistes, ja existia i ja s’utilitzava abans de l’auge de VOX.

Que la inviolabilitat de la corona és part essencial de la nostra constitució, i és que tot això és part natural d’aquest règim del 78 i ho utilitza la casta judicial per a perseguir a tots els que ens sortim del seu guió.

Nosaltres pensem des de la plataforma Referèndum UAM que ha arribat l’hora que ho qüestionem tot. Perquè la joventut no li devem res a aquesta Constitució i aquest Règim més que repressió i precarietat.

Per això continuarem lluitant incansablement per a obrir processos constituents, per a decidir la forma d’Estat, perquè els pobles puguin decidir la seva relació amb l’Estat. Però també perquè s’atenguin d’una vegada les demandes del moviment de dones, perquè puguem parlar que ja és hora de tancar aquests CIEs assassins, que ja està bé que fem devolucions en calena de la gent que fuig de la guerra i de la misèria. Perparlar de si hem de continuar pagant deutes que no són nostres, per a qüestionar i acabar amb aquesta casta política i judicial que governa en favor de la banca.

I al meu entendre, tal vegada també sigui el moment que comencem a discutir sobre l’aparell judicial, sobre si els jutges han de ser electes pel poble, sobre si han de ser revocables, sobre si els judicis han de ser amb jurats populars.

I per a qüestionar-ho tot, per a decidir-ho tot, hem de lluitar juntes tots i totes les que no volem continuar sent súbdites d’aquest Règim, ni del seu rei, ni de la seva extrema dreta, ni de la seva casta judicial, ni de la seva 155, ni de la seva repressió, ni de les seves presons. Perquè juntes som més fortes! I companyes i companys, aquesta vegada no ens atura ningú!

*Lucía Nistal és investigadora de la UAM, una de les portaveus de la plataforma Referèndum UAM, i militant de la CRT.







Temas relacionados

#ReferendumUAM   /    Casta Judicial   /    En Català   /    Política Estado Español   /    Asamblea Constituyente   /    Régimen del ‘78   /    Proceso Constituyente   /    Catalunya

Comentarios

DEJAR COMENTARIO