A pocs dies de la celebració de la jornada d’eleccions autonòmiques i municipals a l’Estat espanyol, però també a nivell d’europees, parlem amb Asun, veïna i activista social de Nou Barris i membre de l’agrupació de dones Pan y Rosas.

Asun es presenta a les llistes per a les municipals a la candidatura de la CUP Capgirem Barcelona i aprofitem un dels últims actes de campanya per a intentar abordar amb ella alguns dels temes que més sacsegen a la classe treballadora i a les dones treballadores especialment.

Com a dona treballadora, com veus en l’actualitat la situació laboral?

A les dones ens costa més accedir al mercat laboral, ho fem en pitjors condicions. La precarietat afecta a tots, però a nosaltres ens hi va la vida. Les dones copem la majoria de treballs temporals i representem el 75% de jornades a temps parcial. La gran majoria no té una jornada que els garanteixi uns ingressos dignes.

I després tenim la bretxa salarial. Les dones cobrem un 30% menys que els homes per desenvolupar el mateix tipus de treball. I el més greu és que aquesta bretxa cada vegada s’està fent més gran. Les dones també representen el 50% de la població parada.

Com afecta tot això a la vida familiar de les dones?

Si parlem de conciliació de vida laboral i familiar, des de petites rebem la consigna moral i social que hem de ser mares. No obstant, una vegada et quedes embarassada el mercat laboral t’expulsa. Un fet tan natural com és la maternitat i criança, avui dia es converteix en una gran limitació i motiu de discriminació en el mercat laboral.

La impossibilitat de conciliar els horaris laborals amb les tasques reproductives, que recauen sempre en les dones, suposa una total limitació per a poder integrar-se en el sistema laboral, ocupant així els sectors més precaritzats. D’aquí la necessitat de socialitzar el treball reproductiu i de cures i alliberar a la dona d’aquesta pesada càrrega.

En aquests quatre anys de govern municipal de Barcelona en Comú, creus que s’han posat solucions per a resoldre aquesta situació?

La precarietat no cau sola del cel, és el model laboral capitalista creat pels governs del PP i del PSOE al llarg de les dècades dels 80 i 90 i no oblidem que a Catalunya van tenir el suport dels partits de la burgesia catalana. Però és que fins i tot els mal anomenats "governs del canvi" com Barcelona en Comú han seguit aquesta senda. Hem vist com des de l’ajuntament han anat en contra de les lluites de les treballadores com és el cas de la lluita del metro o les treballadores del Servei d’Ajuda Domiciliària, les quals lluiten per la municipalització del servei.

Avui els "governs del canvi" són els que fan negoci amb l’externalització dels serveis públics, precaritzant les condicions laborals i rebaixant la qualitat dels serveis. Un exemple d’això, com dic, són les treballadores del SAD. A Barcelona són més de 4.000. Totes dones treballadores invisibilitzades, però no invisibles. Elles són les que cuinen, netegen i atenen les persones dependents. No obstant això, l’Ajuntament de Barcelona en Comú li ha concedit el contracte d’aquest servei a l’empresa Accent Social, propietat de Florentino Pérez, president del Reial Madrid i d’una de les grans constructores. Imagina els grans beneficis que genera el sector de cures perquè les grans constructores s’hi fiquin a costa de la precarietat de les seves treballadores.

Per això, jo crec que la lluita contra la precarietat femenina ha de ser una lluita conjunta amb tota la classe treballadora. Perquè som l’única classe que té el potencial per a trencar les cadenes d’opressió i explotació d’aquest sistema capitalista.

Quina sortida hi ha per a enfrontar tots aquests atacs capitalistes?

Enfront d’un règim governat pels partits capitalistes, com a dona treballadora considero que com a classe treballadora necessitem una organització que defensi els nostres interessos. Però no només per a les nostres demandes laborals o les nostres demandes feministes, anti-racistes i anticapitalistes, sinó també les nostres demandes democràtiques com és la lluita per l’autodeterminació del poble català.

Només la classe treballadora podrà trencar el Règim del 78 de forma independent dels partits capitalistes. No només el PP i el PSOE, sinó també els partits de la burgesia de Catalunya, els quals mai defensaran els interessos de la nostra classe. Per això considero que la política de “mà estesa” d’alguns sectors de l’esquerra independentista va ser un error. La república es farà efectiva independentment d’aquests partits, perquè la república serà obrera o no serà.

Et pot interessar: La batalla per Barcelona, una anàlisi de les seves “esquerres”