Foto: Antonio Litov/ID.es
A una setmana exacta de les eleccions imposades del 155, sobiranistes i unionistes segueixen a "full" amb la campanya electoral, com no podia ser d’una altra forma. O sí? Mentre uns candidats poden acudir a tertúlies televisives, uns altres estan a la presó. Mentre alguna candidata es passeja pels barris populars tractant de rapinyar vots, uns altres poden ser detinguts només posar un peu a Catalunya. Vist això, el que no ha deixat d’augmentar és la campanya repressiva del Règim del ’78 contra les aspiracions democràtiques pel dret a decidir de milers de catalans. En plena campanya, sí.
Aquesta setmana es feia pública la decisió del Jutge del Tribunal Supremo, Pablo Llarena, d’ampliar la causa per rebel·lió i sedició. La mateixa que manté a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a la presó. El jutge del TS ha ordenat investigar la responsabilitat que puguin tenir dirigents del PDeCAT, ERC, ANC, Òmnium, AMI, el comitè estratègic i membres de la CUP com Anna Gabriel o Mireia Boya, en les reunions preparatòries per al referèndum, la proclamació d’independència i les lleis de desconnexió.
Però a més, el magistrat ha ordenat a la Guardia Civil que investigui l’organització i les actuacions dels Comitès de Defensa del Referèndum (de la República després), així com identificar als seus responsables i la intervenció que hagin pogut tenir en el procés independentista. Finalment, Llarena ha sol·licitat també investigar als responsables de les mobilitzacions socials del 20 i 21S, l’1-O i el 3-O.
Aquestes mesures, tanmateix, són només la "punta" de la repressió contra el poble de Catalunya durant els últims tres mesos. Conscients de que establir un mapa de la repressió en un sol article és difícil (no cap ni en el BOE), ho intentarem. Anem a pams.
Molts podran pensar que l’increment de l’ofensiva reaccionària del Règim del 78, encapçalada pel PP, juntament amb el PSOE i C’s i amb el suport de la Corona i la Judicatura, va començar el 20 de setembre, data en la que van ser detinguts 14 alts càrrecs de la Generalitat relacionats amb la preparació del referèndum de l’1-O. Tanmateix, el que aquest dia va succeir va ser l’aprofundiment d’una campanya que havia arrencat abans. Els dies 6 i 7 de setembre en els què es van aprovar les lleis de referèndum i de transitorietat van ser també claus per a l’activació de l’escalada reaccionària del Govern de Mariano Rajoy i els jutges.
L’endemà van començar les primeres recerques i registres en diferents impremtes per buscar i requisar les paperetes. En total, la Guardia Civil va aconseguir requisar més de 2,5 milions d’exemplars. Al mateix temps van començar les prohibicions d’actes de campanya pel referèndum i uns altres en defensa del dret a decidir a Madrid, Saragossa, Bilbao i altres ciutats de l’Estat espanyol. La Guàrdia Civil va clausurar i inhabilitar webs i dominis relacionats amb l’1-O. El TSJC va posar en avís als mitjans de comunicació del requeriment de no publicar anuncis institucionals sobre el referèndum sota responsabilitat penal. La Fiscalia va presentar també una querella contra la Sindicatura Electoral de Catalunya, òrgan encarregat d’assegurar el funcionament del referèndum. Les llibertats d’expressió i d’informació van quedar en la picota.
El 13 de setembre, José Manuel Maza, en aquells dies Fiscal General de l’Estat, va cridar a declarar als més de 700 alcaldes que van donar suport al referèndum per delictes de desobediència, prevaricació i malversació de fons públics. Dies després, coincidint amb l’inici de campanya van començar les primeres identificacions policials. Aquell cap de setmana quatre joves militants de la CUP van ser detinguts i van passar la nit en diferents comissaries de Catalunya.
Va arribar el 20 de setembre i amb ell un nou increment de la repressió. 14 alts càrrecs són detinguts, mentre milers de persones es congreguen davant la Conselleria d’Economia i la seu de la CUP en defensa del referèndum i contra la repressió en el que acaba sent una mobilització permanent durant hores. Els presidents d’ANC i Òmnium fan acte de presència i durant els següents dies criden a la mobilització permanent però "controlada". El moviment estudiantil i la comunitat educativa de Catalunya són els principals eixos en els quals se sustentarà la defensa del referèndum per a milers. Aquest mateix dia, tres vaixells arriben a Barcelona i Tarragona per allotjar fins a nova ordre als milers d’agents de la Policía Nacional i la Guardia Civil amb l’objectiu de reprimir a cop de porra la defensa del referèndum.
L’1-O s’aconsegueix votar en molts col·legis malgrat la repressió estatal. Les escenes de la brutal intervenció de la Policía Nacional i la Guardia Civil contra ciutadans indefensos, ancians, dones i nens, defensant els col·legis electorals, van recórrer les portades dels diaris i les xarxes socials de tot el món. Més de mil ferits de diferent consideració en més de 50 càrregues policials repartides per tota Catalunya. A més, en els dies posteriors es produeixen nombroses detencions de persones que participen del referèndum.
Arran d’aquests fets es convoca la vaga general a Catalunya del 3-O. Aquest mateix dia Felipe VI envia un missatge de suport a una sortida autoritària per part del govern de Rajoy i el conjunt del Règim del ’78, anunciant i donant suport a un increment dels atacs contra Catalunya.
El dilluns 16 d’octubre es produeix un nou salt en l’escalada repressiva. Els presidents d’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ingressen a la presó sense fiança acusats de sedició. La jutgessa de la Audiencia Nacional, Carmen Lamela, els acusa de ser els instigadors dels actes del 20 i 21 de setembre.
El 27 d’octubre, el Parlament de Catalunya declara la República catalana. 24 hores abans Puigdemont havia considerat fer marxa enrere i convocar eleccions al Parlament, mentre milers d’estudiants en vaga i els diferents CDR repartits per tota Catalunya van pressionar per seguir endavant amb la declaració. La realitat apunta al fet que el Govern de Mariano Rajoy no assegurava cap garantia pel Govern i la Mesa del Parlament. Al mateix temps que es declara la independència, el Senat aprova l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola. L’endemà, després de la reunió del Consell de Ministres Rajoy informa dels aspectes més importants que comporta el 155. Aquests són: el cessament del Govern català, la dissolució del Parlament i la convocatòria a eleccions autonòmiques pel 21 de desembre.
Les primeres mesures després del cop institucional que suposa el 155 són l’ingrés a la presó de més de mig Govern de la Generalitat. El vicepresident Oriol Junqueras, juntament amb els consellers Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó son acusats de rebel·lió, sedició i malversació de fons. El president Carles Puigdemont i els consellers Antoni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig es desplacen a Bèlgica. La presidenta del Parlament i els altres membres de la Mesa també són cridats a declarar davant el TS per delictes de rebel·lió i sedició. Carme Forcadell passa gairebé 24 hores a la presó abans de pagar una fiança de 150.000 euros. Els altres acusats paguen fiances de 50.000 euros sense ingressar a la presó.
Amb el 155 la repressió arriba a tots els àmbits de la societat catalana. Vuit professors de la Seu d’Urgell són investigats per presumptes delictes d’incitació a l’odi pel suposat tracte que es va donar dels fets de l’1-O als seus alumnes. Sens dubte, la croada contra les escoles catalanes atén a l’intent de desprestigiar i per aquesta via acabar amb el model d’immersió lingüística duta a terme a Catalunya, un vell anhel del PP i Cs a Catalunya. Tot això, a més, sense oblidar les desenes de causes obertes contra moltes altres persones pels mateixos delictes o les primeres sancions per participar de les jornades de l’1-O i el 3-O.
Però si en alguna cosa s’ha destacat la repressió després de l’ingrés a la presó de mig Govern i "els Jordis" és en la coacció i retallades brutals de les llibertats democràtiques per a les eleccions del 21D. Unes eleccions imposades com a vernís "democràtic" al cop institucional que suposa el 155, amb el qual es pretén liquidar al moviment independentista.
Fa setmanes la junta electoral central prohibia als membres de les meses electorals portar el llaç groc en suport als presos polítics. Per la seva banda, la junta electoral provincial de Barcelona accepta un recurs presentat per C’s i ordena la retirada de qualsevol cartell o slogan que faci referència al suport als presos en edificis municipals. El mateix passa als edificis que depenen de la Generalitat. També s’ha prohibit als mitjans de comunicació l’ús de les expressions com Govern en l’exili i mantenir la condició de president, vicepresident i consellers per als membres del Govern cessats. A més, la junta electoral ha exigit a TV3 compensacions al PP per l’"excessiva cobertura" de diferents manifestacions independentistes. Unes mesures, totes elles, que suposen un atac generalitzat cap a la llibertat d’expressió i tractar de generar desmoralització en el moviment independentista.
Però per si no fos poc el mateix president del Govern espanyol ha manifestat que de no tornar als marcs constitucionals després dels comicis, el 155 tornarà a activar-se.
En definitiva, més de tres mesos que han servit per desvetllar el veritable caràcter reaccionari del Règim del 78. Rajoy i la Judicatura han deixat clar que el seu pla és seguir aplicant mesures excepcionals per imposar una restauració reaccionària i recentralitzadora de l’Estat amb l’objectiu de posar fi a les aspiracions de milions de catalans i assentar les bases per aprofundir en l’ofensiva de persecució cap a tot aquell que s’oposi al Règim espanyol i qüestioni l’ordre establert.
