Pedro Sánchez ha assegurat aquest dimecres davant els mitjans que les negociacions amb ERC “van bé”. El líder socialista, que es troba a Londres participant d’una convenció de l’OTAN, no ha volgut perdre l’oportunitat enfront dels seus homòlegs internacionals de llançar un missatge d’estabilitat i tranquil·litat.
No són pocs els oients que té Sánchez, ara bé, no tots esperen el mateix missatge. D’una banda des de la Casa Reial s’espera que es puguin formar govern al més aviat possible. Tal com ha assegurat la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, després de la seva visita amb el Felip VI, aquest li ha traslladat la voluntat de “iniciar la ronda de consultes la setmana vinent”.
D’altra banda està el Cercle d’Empresaris, que a més de jugar el seu paper en l’ombra deixen titulars públics. En una carta oberta, l’organització ha reclamat que “es posin per davant els interessos del país per davant dels dels partits”.
Sembla ser que la presència a la vicepresidència econòmica de Nadia Calviño, aplaudida des de Brussel·les, la no derogació de la reforma laboral o l’alineament d’Unides Podemos, Esquerra Unida, CCOO i UGT amb les polítiques neoliberals del Sánchez (com no podia ser d’una altra forma), no els han calmat. La seva aposta passa per un pacte entre PSOE, Partit Popular i Ciutadans.
D’altra banda està part del seu partit i barons regionals del PSOE, que no veuen amb bons ulls pactar amb aquells que “volen trencar Espanya”, i que només escoltar la paraula “taula de negociació” se’ls posa la pell de gallina.
I per descomptat no podia faltar com a oient la formació de Gabriel Rufián. A ERC ha generat molt de malestar la declaració de Pedro Sánchez des de Londres i són considerades com a part de l’estratègia del “pressing ERC”.
Des de la formació catalana es defensen i adverteixen que aquesta fòrmula provocarà tot el contrari. Més que un acostament entre formacions i un acord, provocarà que ERC “es mantingui en el no, com va indicar la nostra militància”.
Els principals motius del malestar han girat entorn de dues afirmacions de Sánchez; la referent al fet que l’acord es faria públic i que aquest quedaria sempre emmarcat dins de la Constitució.
Cal no oblidar que ERC juga dos partits; el partit a Madrid amb el partit socialista, però també el partit a Catalunya en la seva disputa amb JuntsxCat per la presidència de la Generalitat. És per això que tot acord amb el PSOE ha de ser valorat fins a l’última coma, no tant en el seu contingut sinó en la seva forma.
Després de cedir sense condicions els seus vots en l’anterior investidura fallida i davant els grans moments de descrèdit d’ERC després de la sentència del procés, la formació de Rufián no pot vendre barata la seva pell davant el partit que reprimeix, mutila i empresona als que lluiten pel dret a decidir a Catalunya. En qualsevol cas, qüestió de forma, no de fons.
Davant aquesta situació des d’ERC han comunicat que estan considerant la possibilitat de cancel·lar la pròxima reunió el dia 10 de desembre, la qual cosa faria encara més complicada una investidura abans que finalitzi el 2019.
L’única certesa en data d’avui és que si bé des del PSOE i ERC han mostrat voluntat de pacte, els equilibris són tan complicats i hi ha tants interessos, moltes vegades creuats, que qualsevol relliscada pot passar factura.
