Política Estat espanyol

CATALUNYA MOBILITZACIONS

Les Marxes de la Llibertat se sumen a les massives protestes

Després de dos dies de massives mobilitzacions i una dura repressió per part dels Mossos d'Esquadra, aquest dimecres han començat les Marxes de la Llibertat com a part de la resposta contra la sentència del Suprem.

dimecres 16 d’octubre| edició del dia

Aquest dimecres s’han iniciat les ‘Marxes per la llibertat’ convocades
per ANC i Òmnium Cultural en resposta també a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes.

Les marxes, que arribaran a Barcelona divendres que ve, estan formades per diferents columnes que surten de cinc ciutats catalanes com són Girona, Berga, Vic, Tarragona i Tàrrega. El mateix divendres coincidiran amb la vaga general convocada pels sindicats IAC i Intersindical-CSC i la manifestació de la tarda, la qual es preveu com una acció massiva novament.

Mentre el president Torra i el conseller d’Interior, Manel Buch, es reuneixen d’urgència per a tractar de sufocar les mobilitzacions d’aquests dies, a les quals els Mossos han reprimit durament, es posa en marxa una nova acció inspirada en la multitudinària Marxa de la Llibertat de 1976, la històrica protesta que tènia com a principals exigències l’amnistia, les llibertats i la recuperació de l’estatut d’autonomia.

Per part seva, els CDR’s van anunciar una sisena columna que sortirà des de Castelldefels el tercer dia de les marxes i confluirà també amb les altres columnes durant la vaga general.

Les massives mobilitzacions que van començar aquest dilluns en conèixer-se la sentència cap als líders independentistes, continua estenent-se per tota Catalunya, malgrat les dures càrregues i la repressió dels Mossos a ciutats com Barcelona, Girona o Sabadell, a les quals es van escoltar càntics com "Buch i Torra dimissió" i "els Mossos no són la nostra policia" o "Buch i Torra dimissió".

El Govern de Quim Torra justifica aquesta brutal repressió al·legant que de no fer-ho, suposaria un risc de què se’ls tracti d’imputar un delicte de sedició. Així ho ha confirmava el mateix conseller d’Interior, Manel Buch. D’aquesta manera el Govern, més enllà dels seus discursos contra la sentència, es presenta, mitjançant els Mossos d’Esquadra, com a part de l’engranatge del nou marc repressiu en el qual el dret de manifestació, reunió i llibertat d’expressió queden aixafats.




temes relacionats

Mobilitzacions   /    Política Estat espanyol   /    Repressió   /    Règim del ’78   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Independencia de Catalunya   /    Generalitat   /    Catalunya

Comentaris

Comentar