FOTOS: Xavi Ariza de Fotomovimiento
Enfront de la crisi del cornavirus, les primeres mesures anunciades pel Govern del PSOE-Unides Podemos signifiquen un veritable pla de rescat milionari a les grans empreses i la banca. Dels 200.000 milions d’euros, només 17.000 milions són per a destinar en despesa directa cap a “sectors vulnerables”, mentre que 100.000 milions constituiran avals per a “atorgar liquiditat al mercat” mitjançant crèdits a les empreses, que segurament acabin en impagament, engreixant aquest deute públic que acabarà pagant-se amb més retallades neoliberals i pèrdua de drets. Entre aquests crèdits, quelcom que no podia faltar és una línia de finançament específic de milions d’euros per a les empreses del sector turístic.
Parlem de números: només a la ciutat de Barcelona, una de les ciutats turístiques per excel·lència, el turisme va rebre durant l’any 2019 la xifra rècord de 12 milions de turistes. Aquesta tendència és la del conjunt de l’Estat espanyol, tal com va informar el Govern i el Fòrum econòmic Mundial “Espanya revalida el seu lideratge com a país més competitiu en turisme.
Si féssim números, segur ens donaria un resultat de guanys d’una abundància exponencial. Però a qui no els donen els números ni tan sols per a arribar a fi de mes, és a les cambreres que treballen als hotels. Així ens ho explica Miriam de Las Kellys:
“El govern està amb els hotelers, a favor de la patronal, els empresaris, i nosaltres qué? que ens conformem amb un ERTE! En el meu cas cobrant el 70% d’un salari de mitja jornada és que no m’arriba, més que per a pagar el lloguer del pis, ni les despeses d’aigua ni de llum! No és cap ajuda el que ens està donant el Govern, ens estan enganyant. Però a mi no m’enganyaran mai! Els hotelers no haurien d’haver-nos fet ERTOs ni haver acomiadat al 95% de les cambreres de pis, amb tots els guanys que han tingut en els últims anys, com al 2019. Han tingut moltíssims beneficis com per poder pagar ells tots els salaris, sense acomiadar a les subcontractades. El que passa ara, és una suspensió de l’ocupació que l’Estat està pagant i el pitjor és que l’hotel rep subvencions perquè diuen que estan tenint pèrdues, sense clients, acostumats a guanyar a costa de totes les treballadores. Però som nosaltres les que hem de queixar-nos! I és que tampoc estan perdent res els hotelers, estan guanyant igual perquè el Govern els està pagant.”
Des dels sostres de vidre, ministres amb els hotelers. Sota els sòls enganxosos, les treballadores d’hostaleria
La Ministra d’Indústria, Comerç i Turisme en funcions, Reyes Maroto, ha valorat al comunicat del Govern que “la fortalesa d’Espanya com a destinació turística” alhora “reconeix el treball de totes les administracions públiques i, especialment, del teixit empresarial, els operadors turístics i els treballadors d’un sector clau per a l’economia espanyola”.
Però molt “especialment” per al teixit empresarial”, la realitat és que els bars, restaurants, museus i totes les meravelles de les quals gaudeixen els turistes, no podrien funcionar sense les mans i cossos d’una classe treballadora que, en el sector d’hostaleria, és majoritàriament femenina. Com els hotels, que no podrien funcional amb habitacions sense netejar, per les cambreres de pis.
Aquest és el treball que no reconeix “especialment” la ministra del PSOE, la qual cosa seria també reconèixer que són sectors que treballen en condicions laborals molt precàries des de temps. Segons un informe de Barcelona al Dia, “L’any 2019 es van signar un total de 237.796 contractes en el sector turístic, un 9,9% més que en 2018. Cal destacar, no obstant això, que l’augment s’ha produït especialment per l’augment dels contractes temporals”, i que “del total de contractes signats en el sector turístic un 12% han estat indefinits i un 88% temporals, aquesta proporció és similar a la de conjunt de sectors de l’economia.”
Efectes de la precarietat de dècades en temps de coronavirus: acomiadaments fulminants i pobresa per a les treballadores
Aquestes condicions provoquen que, actualment després de la crisi del coronavirus, estiguin “especialment” afectats per la crisi. Milers d’acomiadaments, ja ni tan sols ERTEs tal com ho explica Eulalia, advocada del sindicat de Las Kellys de Barcelona: “Pensa que els hotels on les tenien subcontractades han optat en la majoria de casos per acomiadar-les fulminantment sense més. Això no està comptabilitzat en ERTOS, perquè han estat acomiadaments massius. Aquest frau de llei, aquest encobriment de les relacions laborals fa impossible tenir les dades oficials fefaents. Per això nosaltres estem lluitant per la Llei Kelly per a acabar amb la subcontractació”.
També Miriam, a qui també li han aplicat un ERTO, ens explica com afecta avui a la majoria de les cambreres de pis:
“El 95 per cent dels hotels tenen subcontractades a les cambreres de pis, només el 5 per cent són amb contracte fix i de plantilla no externalitzada. Això vol dir que un 5% està amb un ERTO i la resta, la gran majoria no. Per què? Perquè els seus contractes són d’obra i servei i els hotelers les van acomiadar des del primer dia sota l’argument de que hi ha baixa producció, ja ni tan sols per la causa del coronavirus. La majoria a més ni tenen dret a l’atur, i moltes ja han consumit l’atur, de tots els cops que han estat acomiadades” De què viuran aquestes cambreres? Estan totalment desemparades i encara que el govern hagi dit que cap treballador es quedarà darrere, ara mateix hi ha milers de cambreres que està acomiadades, subcontractades, sense ni tant sols poder cobrar l’atur.”
Que la crisi la paguin els hotelers, la banca i les grans fortunes, no la classe treballadora
Las Kellys plantegen una solució: “Nosaltres exigim la Llei Kelly i la continuem exigint. Ara mateix és el moment que el Govern l’aprovi ja, si com diu ‘no vol que quedem darrere’, perquè beneficiaria a tots els treballadors i treballadores, perquè prohibiria la subcontractació d’una activitat pròpia, no sols a nosaltres, sinó a totes, com a les netejadores dels hospitals. Elles haurien d’estar cobrant com un sanitari i no ser pagades per una subcontracta fent jornades de dotze a catorze hores, i cobrant sous baixíssims, això és explotació. Perquè al faltar personal, aquestes treballadores estan doblegant el torn. Per aquests motius, també seria molt important derogar les reformes laborals per tal d’acabar amb tanta precarietat com hi ha ara mateix, que el govern mai va fer encara que ho va prometre, però ens ha mentit”.
La classe treballadora no pot continuar suportant que cada crisi capitalista sigui carregada novament sobre la seva esquena. Així ha estat amb la crisi del 2008 i així ho tornen a fer amb la crisi actual. La sortida a aquesta catàstrofe només pot donar-se amb una alternativa de la classe treballadora, plantant-se per la prohibició d’acomiadaments, els ERTES i que el 100% del salari sigui garantit per les empreses i amb impostos a les grans fortunes. Moratòria de lloguers.
Ja n’hi ha prou de rescats milionaris per a les empreses i bancs que novament hipoteca el nostre futur i pagarem el poble treballador. I n’hi ha prou de rescat als hotelers, que amb l’ordre de l’Estat que tanquin van aplicar ERTOs. I seran les arques públiques les que sufragaran els salaris dels seus treballadors -només el 70%, l’altre 30% ho posen ells- i les cotitzacions socials les cobrirà la Seguretat Social amb els fons de les pensions.
El sector hoteler compta amb 15.000 hotels, “Per què no es reobren els grans hotels i se’ls confisquen les seves habitacions, sense cap indemnització, perquè aquestes instal·lacions es posin a funcionar sota el control dels seus treballadors i treballadores, que ells organitzin la feina en condicions de seguretat i higiene, i al costat de les educadores, treballadors socials, integradors, sanitaris…i els convertim en centres residencials per a totes aquestes necessitats habitacionals i socials urgents?”, es preguntava un jove treballador del tercer sector, que proposava que “tots els hotels siguin llocs al servei de solucionar dignament les enormes necessitats habitacionals derivades d’aquesta crisi: persones sense llar, gent gran, persones dependents i menors i joves que viuen a centres saturats.”
La classe treballadora té la creativitat i capacitat perquè tots els sectors econòmics necessaris per a atendre la crisi sanitària i el sosteniment de la vida, tant els qualificats com essencials com uns altres que es puguin reconvertir, siguin posats sota el control dels seus treballadors i treballadores; garantint jornades reduïdes, condicions salubres i segures, serveis i subministraments a tota la població.
