CONTRAPUNTO

“La tendència és limitar els drets fonamentals per a conservar una situació de desigualtat evident”

Entrevista a Xavier Pellicer, jurista, portaveu d'Alerta Solidària i coordinador de la defensa del cas dels detinguts el 23 setembre, l'anomenada Operació Judes. Repassem els procediments més dubtosos portats endavant per la Fiscalia i la Guàrdia Civil en el penúltim cop repressiu contra el moviment democràtic català.

Ivan Vela

Barcelona | @Ivan_Borvba

diumenge 13 d’octubre| edició del dia

Des que es va posar en marxa l’anomenada Operació Judes, des d’Alerta Solidària heu denunciat una quantitat important d’irregularitats i fets que podrien constituir una vulneració del dret de defensa. Podries fer un repàs dels principals? Comencem per la forma en què es produeixen les detencions i registres.

Es tracta d’un procés ple de vulneracions dels drets dels detinguts i del dret de defensa. Des d’un primer moment a molts d’ells no se’ls assigna advocat i no se’ls llegeixen els seus drets fins a moltes hores després de ser detinguts. Alguns d’ells fins i tot passen fins a 30 o 36 hores sense poder contactar amb el seu advocat o advocada de confiança. De fet, hi ha dos d’ells que, encara que se’ls ha demanat advocat particular, l’advocat no pot exercir fins a dues setmanes després d’haver estat sol·licitat per les pròpies famílies

També podem observar que familiars dels detinguts són amenaçats, coaccionats, apuntats amb armes al cap, fins i tot hi ha nens i nenes menors d’edat que també sofreixen aquesta situació.

A més de totes aquestes irregularitats,hi ha l’element de les filtracions del secret de sumari, d’informacions que tan sols disposa la Guàrdia Civil i la pròpia Fiscalia, la qual cosa suposa una vulneració del dret de defensa, del dret d’imatge, de la presumpció d’innocència, un delicte contra l’Administració Pública i que ja s’ha denunciat pertinentment davant el jutge.

El secret de sumari s’ha imposat d’una forma que va en contra del propi criteri del Tribunal Constitucional. El secret de sumari serveix per a preservar la recerca i sobretot les futures gestions que s’hagin de fer en aquest procés de recerca. En canvi, ells ho utilitzen per a vulnerar el dret de defensa, en el sentit que no faciliten el motiu pel qual s’està acusant cada persona. Tan sols es facilita l’acusació en si, l’article penal en si, però no es facilita cap informació als advocats que no disposen de possibilitat de rebatre quelcom que no saben i que es basa en acusacions vetllades.

Alhora s’està filtrant constantment informació, molta d’ella falsa, d’altra que no podem contrastar, per a crear un relat determinat, per tant, és una guerra bruta mediàtica que deixa indefens als detinguts i als seus advocats.
També destacar que s’està recopilant tota la informació sobre possibles maltractaments, coaccions i amenaces que han rebut els detinguts per a poder presentar les pertinents denúncies tant jurídiques com a nivell d’òrgans internacionals com és la Comissió per la Prevenció de la Tortura, Amnistia Internacional...

Has explicat les dificultats dels advocats per a poder entrar en contacte amb els detinguts, i en particular com a dos d’ells se’ls va assignar un d’ofici d’una forma, si més no , sospitosa. Ens ho podries explicar?

S’ha produït una cadena de fets que han provocat una indefensió d’aquestes dues persones a través de coaccions, d’amenaces més o menys vetllades, una situació d’aïllament total, negació de la informació i dels seus propis drets. Per exemple, hi ha un d’ells que necessita ulleres i fins a la mateixa declaració davant el jutjat no se li faciliten aquestes ulleres. La policia afirma que ha signat documents on especifica l’assignació d’un advocat d’ofici i assegurança que ell (l’acusat) no ha pogut llegir aquests documents perquè necessita les ulleres amb les que no comptava. És a dir, una sèrie de situacions de coacció i vulneració de drets, aïllament... que serveixen per a apuntalar un relat determinat i que impossibiliten qualsevol defensa per a les persones detingudes. De fet, fins avui mateix un dels detinguts no ha pogut entrevistar-se amb el seu advocat de confiança, o ho farà en les pròximes hores. Ha trigat [l’advocat] fins a 15 dies a ser reconegut com el seu advocat de confiança i poder exercir el seu treball i això que la Guàrdia Civil, el dia després de la detenció, va interaccionar amb aquest advocat com el seu advocat pròpiament. Però poc abans de la declaració a comissaria li van dir que no podia entrar a assistir al seu client. Aquesta és la situació que respon a una amalgama de problemes usats per a desarmar a la defensa. Per exemple, hem estat una setmana gestionant que, per a poder designar advocat de confiança, el pres havia de signar que ell volia que aquest lletrat fos el seu advocat. Però l’advocat no podia entrar perquè no li deixaven entrar a veure al detingut. Aquesta és la cadena de fets absolutament fora de la legalitat i sense cap sentit jurídic.

Com deies estem davant una peça sota secret de sumari, però no hi ha hagut dia en què determinats mitjans de comunicació publiquessin des de parts del mateix fins a filtracions que no queda clar si estan o no contingudes en el procés. Com afecta això al dret de defensa?

Molt relacionat amb el que hem comentat anteriorment. Remarcar que s’han filtrat documents que només disposava la Guàrdia Civil i la Fiscalia. Fins i tot des de perfils oficials de la Guàrdia Civil s’han publicat vídeos d’una recerca sota secret de sumari, i això és un delicte perquè està vulnerant el secret de sumari i a més perquè s’està faltant a la presumpció d’innocència, el dret a la imatge. La denúncia que estem preparant que t’he comentat abans apunta directament contra a la Fiscalia i a la Guàrdia Civil per aquestes filtracions que et deixen en una situació d’indefensió absoluta, perquè a més de no tenir accés a informació, tampoc pots respondre públicament en condicions perquè no saps què s’està filtrant, d’on surt, i si té base jurídica. Nosaltres no li donem validesa a cap filtració fins que vegem que hi ha per escrit i que conté la recerca, i per tant no entrem en valoracions sobre les filtracions.

Heu dit que no hi ha principi d’ “igualtat d’armes” en què consisteix aquest concepte jurídic?

Es refereix a la situació d’igualtat entre les parts que ha d’haver-hi en un procés judicial just. És a dir, tant la defensa com l’acusació han de disposar de les mateixes condicions per a poder abordar el procés. Això és impossible en una situació de secret de sumari mal usada i pervertida per a donar avantatge a l’acusació. Per tant, la Fiscalia disposa de tota la informació que requereix mentre la defensa no en disposa de cap. Tant aquesta com altres irregularitats nosaltres pensem que poden impugnar i donar nul·litat a gran part del procés, però entenent que els temps jurídics són molt llargs i no poden satisfer per descomptat les necessitats de les persones que porten ja 17 dies preses.

Tant en aquest cas, com sobretot en el Judici del Procés, es parla també de “dret penal de l’enemic”. Què és exactament i en quina mesura s’està fent servir per a la persecució de la dissidència política, en particular contra l’independentisme català?

Aquí ens referim a una situació d’aplicació del dret que no es basa en els fets jurídics sinó en qui és el protagonista d’aquests fets. Els mateixos fets realitzats des d’una determinada ideologia o una altra seran valorats de forma absolutament diferent per part de la Fiscalia. L’exemple claríssim seria el cas d’aquesta persona que volia atemptar contra Pedro Sánchez i disposava d’armament, o grups d’extrema dreta que disposaven d’armes importants, de bazookas o pistoles i en cap cas han estat acusats de terrorisme. En canvi, altres casos com el d’ Altsasu, el recent cas dels companys del 23 de setembre, com el Cas Pandora contra anarquistes, han estat acusats de terrorisme sense cap fonament jurídic i amb una base absolutament ideològica i un objectiu absolutament polític. Per això, el dret penal de l’enemic és actuar no en funció d’uns fets produïts que es podrien discutir en un terreny jurídic si ho són o no [delicte], sinó sobre la base de la ideologia o a qui acusen d’aquests fets.

Quina és la teva visió del “llarg abast” d’aquests processos judicials? Estem davant una redefinició del marc legal en clau repressiva sobre determinats drets fonamentals?

Aquest cas és alarmant, no es pot normalitzar ni hem d’entendre-ho com quelcom normal en la societat. De fet, aquests casos repressius no tenen cabuda en un Estat democràtic i de dret, per això si això succeeix és que no estem en un Estat de dret i democràtic. La tendència de l’Estat Espanyol, així com de totes les democràcies, entre cometes, avançades i capitalistes, és la de tendir a limitar els drets fonamentals sobre la base de mantenir un ordre, un relat, sobre la base d’un element de por, a una doctrina del xoc, i per tant limitar la capacitat de la població d’organitzar-se, de respondre, d’articular dissidències i moviments polítics, amb l’objectiu de poder conservar una situació de desigualtat evident. No sols l’àmbit de dret nacional, el dret fonamental d’autodeterminació dels pobles, sinó també en tots els àmbits de lluita dels moviments socials, col·lectius, entitats, associacions veïnals...

Això és una tendència que s’està accentuant en els últims 30, 40, 50 anys, encara que en el marc del conflicte nacional entre l’Estat espanyol i els Països Catalans, està adquirint una força major i s’estan aplicant mesures duríssimes que podrien respondre a plantilles d’altres escenaris molts més durs que s’han produït en altres comunicats de l’Estat en altres moments. Així i tot no hi ha hagut dubte d’intentar assimilar aquestes situacions, insisteixo en el cas de Catalunya no estem en el mateix context, però així i tot estiren i estiren el dret portant-lo al límit per a intentar aplicar-lo per a frenar la mobilització. Nosaltres pensem que a curt termini ells pensen que els pot funcionar, però alhora genera un desprestigi absolut dels cossos policials per a gran part de la societat que no els cola l’ús polititzat i partidista que estan fent del dret. Sense oblidar que el dret en un Estat com l’espanyol és classista, masclista i que en cap cas respon a les necessitats de la majoria de la població sinó a uns interessos ja determinats.




temes relacionats

Entrevista   /    Presos polítics catalans   /    Repressió   /    Règim del ’78   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Règim del ‘78   /    Catalunya

Comentaris

Comentar