Catalunya

MOBILITZACIONS SENTÈNCIA

La repressió s’estén per les ciutats catalanes mentre creix la resistència a la sentència

Els Mossos d'Esquadra al capdavant de la repressió durant les manifestacions contra la sentència. Torra i Buch es justifiquen i accepten en els fets el nou marc repressiu. Fa falta una mobilització independent del Govern i els seus partits.

Arsen Sabaté

Barcelona | @ArsenSabate

dimecres 16 d’octubre| edició del dia

Segona jornada de massives protestes en contra de la sentència als líders sobiranistes a tota Catalunya. Com ahir, el Govern de la Generalitat torna a estar al capdavant per mitjà dels Mossos d’Esquadra durant la repressió d’aquestes.

Si el dilluns vam veure a la BRIMO gasar, disparar pilotes i pegar cops de porra a centenars de joves a l’aeroport del Prat, avui aquesta repressió s’ha generalitzat contra les manifestacions de la tarda en les quatre capitals de província i altres municipis importants com Sabadell.

El Govern es justifica al·legant que de no fer-ho, suposaria un risc de què se’ls tracti d’imputar un delicte de sedició. Així ho ha confirmat el mateix conseller d’Interior, Manel Buch. D’aquesta manera el govern de Torra accepta en els fets -més enllà dels seus discursos- ser part de l’engranatge del nou marc repressiu post-sentència, en el qual el dret de manifestació, reunió i llibertat d’expressió queden aixafats després de l’amenaça de ser condemnats per sediciosos.

Les mobilitzacions durant tot el dia d’avui han continuat sent nombroses i sense incidents. Així han transcorregut fins que les convocatòries de l’ANC, Òmnium i els CDR han congregat a desenes de milers de persones en les proximitats les delegacions del govern espanyol a Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, a més d’altres manifestacions en diverses ciutats de Catalunya.

Davant les desbordants protestes -només a Barcelona han sigut 40.000 persones segons la Guàrdia Urbana-, els Mossos d’Esquadra han començat a carregar violentament. El mateix ha passat a Girona, Lleida, Tarragona o Sabadell.

Les càrregues policials han estat indiscriminades, tractant de dissoldre el gruix de les manifestacions. En ciutats com Barcelona, centenars de persones han improvisat barricades de carrer que han sostingut un enfrontament d’hores amb la policia. Les càrregues de dispersió han anat guanyant intensitat i s’han estès per carrers i avingudes allunyades de la Delegació del Govern, provocant múltiples estampides i ferits, a més de diverses detencions.

La Policia Nacional, per part seva, ha restringit els accessos a la zona situada entre els carrers Mallorca, Pau Claris, del Bruc, Roger de Llúria, el Passeig de Gràcia, i fins i tot l’Avinguda Meridiana, una de les principals artèries d’entrada a la ciutat.

La repressió que estan exercint els Mossos d’Esquadra en aquests moments i les càrregues que es van efectuar també ahir contra les massives mobilitzacions en l’aeroport de El Prat i el centre de Barcelona, en les quals va haver-hi més de cent ferits, està desbordant la indignació de milers de persones, sobretot entre la joventut. A les mobilitzacions d’avui això ha quedat clar amb les consignes de "Buch i Torra dimisió" i "els Mossos no són la nostra policia".

Els Mossos han deixat clar que estan colze a colze amb els milers de policies nacionals i guàrdia civils enviats per Pedro Sánchez. I en aquest tancament de files les direccions processistes no són un ens a part. Ni ERC ni JxCat han sortit a condemnar les càrregues. Tot el contrari. Com dèiem, el conseller d’Interior, Miquel Buch, ve justificat totes les càrregues dient que són necessàries perquè no els acusin de sedició. Tota una metàfora de quina és l’ubicació d’aquests partits: condemna en el discurs del que implica la sentència i acatament de la mateixa en els fets.

Tot això, a pocs dies de la convocatòria de vaga general convocada pels sindicats IAC i Intersindical-CSC per a divendres que ve. Malgrat que els sindicats majoritaris no estan convocant, aquesta jornada es presenta davant el Govern com el major perill de desbordament massiu. Una possibilitat, davant la qual es ve preparant també a cop de repressió durant aquests dies.

Hi ha un temor a la possibilitat que les mobilitzacions reobrin una dinàmica que va en contra dels seus intents de tornar a una certa normalitat autonomista, més enllà de discursos encesos de cara a la galeria. A més, l’Estat espanyol amenaça que si aquest gir no es consumeix sempre tindrà a mà el delicte de sedició o una nova aplicació de l’article 155 a Catalunya.

El president Torra i el Govern de la Generalitat, acaten així en els fets el nou marc posterior a la sentència. Així ho ha manifestat el mateix president a en una compareixença: "hi ha contradiccions en un Govern que ha cridat a protestar per la sentència condemnatòria als líders del procés sobiranista i que envia als Mossos d’Esquadra a aquestes manifestacions [...] l’actuació dels Mossos està regulada per una normativa espanyola i aquesta legislació és la que m’impedeix obrir les presons".

Tot això demostra que la lluita contra l’escalada repressiva, l’amnistia dels presos polítics i pel dret a l’autodeterminació i totes les llibertats democràtiques a Catalunya i la resta de l’Estat, ha de ser abordada des de la total independència política del Govern de la Generalitat i els partits que la componen.

Les protestes d’aquests dos dies estan demostrant que hi ha amplis sectors, especialment en la joventut, que volen reprendre la lluita per aquestes demandes democràtiques partint d’algunes de les lliçons de 2017. És fonamental que en els pròxims dies tota aquesta energia es transformi en auto-organització, per mitjà d’assemblees en centres d’estudi, treball i barris, per a preparar la vaga del 18 com el tret de sortida d’un pla de lluita fins a aconseguir aquests objectius.




temes relacionats

#SentenciaProces   /    Sentència   /    Repressió Catalunya   /    Catalunya   /    Repressió   /    Presos polítics   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Generalitat   /    Mossos d’Esquadra   /    Catalunya

Comentaris

Comentar