Foto: EFE

El ministre d’Interior, Juan Ignacio Zoido, ha comparegut aquest dijous en el Senat per explicar l’operatiu de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil desplegat a Catalunya des de les primeres setmanes de setembre. Segons les seves pròpies paraules haurien estat 6.000 els agents desplaçats i el cost d’aquesta ocupació policial del territori ascendiria als 87 milions d’euros.

Una quantitat 10 vegades major que la que el Tribunal Superior de Catalunya va estimar s’havia gastat en la consulta del 9N de 2015, per la qual van ser inhabilitats Mas, Rigau i Ortega i els seus béns embargats. La suposada despesa de diners públics per a la celebració de l’1-O és un altre dels delictes que se’ls imputa a Puigdemont i els consellers empresonats o a Brussel·les. Queda clar que en el Règim del 78 gastar milions per perseguir urnes i paperetes i copejar als qui volen votar surt molt més a compte que permetre una consulta.

La compareixença del ministre en la Comissió de Seguretat de la Cambra alta s’ha produït a petició pròpia, i és que el govern del PP sembla haver optat per aparèixer com el qui realment s’ha jugat a aixafar amb tots els mitjans a l’abast de l’Estat -com va exigir el Rei en el seu discurs del 3 d’octubre- el moviment independentista català. Pretén d’aquesta manera pal·liar el seu daltabaix electoral del 21D i la “competència” de Cs en el camp de la dreta que es vol presentar com la millor marca per combatre l’independentisme.

Zoido ha volgut reivindicar la labor dels cossos policials estatals a Catalunya per intentar evitar la celebració del referèndum de l’1-O davant l’“absoluta passivitat i poca col·laboració” dels Mossos d’Esquadra. Una reivindicació que s’oficialitzarà en les properes setmanes amb l’anunciada condecoració dels agents que han intervingut en les càrregues policials, registres -amb i sense ordre judicial- i detencions dels últims mesos. Per a això, el Ministeri d’Interior ja ha encarregat la compra de 12.000 medalles, tal com es va publicar en el BOE la setmana passada.

Les paraules del ministre en el Senat i aquestes properes condecoracions són el a por ellos oficial de l’Estat als milers de policies i guàrdies civils que van desallotjar a cop de porra, gas pebre i pilotes de goma a 113 col·legis.

Sobre els 1.066 ferits de l’1-O registrats pel servei de salut català, Zoido ha mantingut la tesi que es va tractar d’una actuació “legítima i proporcionada” i ha volgut presentar com a “prova” un informe de la Fiscalia presentat en el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona. Com si a hores d’ara algú cregués en la independència dels fiscals catalans.

A més, ha afegit que la responsabilitat pels ferits recau en els qui van intentar que les votacions poguessin portar-se a terme. Fins i tot, i malgrat els centenars d’imatges en què queda constància del caràcter totalment pacific dels qui van defensar els centres de votació, s’ha atrevit a dir que “hi havia molts ciutadans pacífics, però sí dic que entre aquestes persones pacifiques es van infiltrar molts radicals que estaven perfectament organitzats".

Les reaccions més contundents contra aquesta compareixença han vingut de les files d’ERC, PDeCAT i EH-Bildu, que les han titllat de “vergonya” i han tornat a denunciar la repressió soferta i les amenaces. En el cas dels independentistes catalans han proposat la formació d’una comissió de recerca en el Parlament català sobre la repressió de l’1-O. Des de les files dels comuns s’han sumat a aquestes condemnes, si bé sorprenen les tèbies declaracions de Pablo Iglesias qui s’ha limitat a dir que “a la vista del que ha ocorregut amb el desplegament per descomptat aquests diners dels contribuents no es va gastar de la manera més assenyada”.

El reconeixement orgullós del realitzat a Catalunya l’1-O per part del ministre és una constatació més del projecte de reconfiguració del Règim del 78 en clau repressiva i recentralitzadora que engendra l’ofensiva del bloc monàrquic sobre Catalunya. Naturalitzar i “condecorar” la violència policial per avortar qualsevol mobilització que desafiï a l’Estat i les polítiques dels diferents governs és el que s’ha proposat Zoido i el govern del PP, amb el suport del PSOE, Cs, la Corona i tota la Judicatura.

La repressió continua endavant, ho veiem a Catalunya amb els intents d’adulterar el resultat del 21D per mitjà de la presó preventiva i ordres de detenció. O en forma de les centenars de querelles imposades a professors, activistes i càrrecs públics per combatre al moviment democràtic. Però també en la resta de l’Estat, amb les condemnes a tuiters i periodistes per delictes d’opinió, l’empresonament de molts activistes socials, obrers i juvenils, i les multes i judicis per a centenars més.

La necessitat d’impulsar un gran moviment contra la repressió, per la llibertat de tots els presos polítics i el desprocessament de tots els lluitadors, és una tasca urgent que l’esquerra de tot l’Estat hauria de posar al centre de la seva agenda per evitar que es consolidi l’Estat mordassa cap al qual ens dirigim.