La plantilla d’Inditex a Saragossa ha portat endavant una vaga amb un ampli seguiment, parant al voltant de 1.400 treballadors i treballadores durant 2 hores, amb un seguiment del 90% en cadascun dels sis torns des del dijous 18 de novembre.
Una mesura de pressió contra la multinacional que, mentre continua enriquint-se a costa del treball de la plantilla, es nega a apujar-los el seu salari. L’oferta de la patronal és d’una pujada del 7,8% en els pròxims tres anys. No obstant això aquesta pujada promet quedar-se molt per darrere d’uns preus que només al tancament de 2021 s’espera que hagi escalat al 6% interanual, segons l’IPC oficial.
Forbes valora la fortuna d’Amancio Ortega en uns 71.356 milions d’euros, només una mica per darrere dels 71.912 milions de Bill Gates. A través de les seves dues societats (Gartler i Partler) posseeix al voltant del 59,3% d’Inditex, una poderosa multinacional de fabricació, distribució i venda de roba amb marques tan famoses com Zara, Stradivarius, Massimo Dutti, Pull&Bear, Bershka o Oysho, que compta amb més de 6700 botigues distribuïdes per 88 països i una plantilla directa de 140.000 treballadors.
És més, Inditex va aconseguir en el segon trimestre d’enguany un benefici i vendes històric, guanyant 1.272 milions en el semestre i augmentant les seves vendes gairebé un 50% en el primer semestre de l’any, arribant fins als 11.936 milions de facturació. En particular l’empresa va facturar 6.993 milions entre maig i juliol, un 48% més que fa un any, i per sobre dels 6.980 milions que esperaven els analistes. Els guanys van aconseguir els 850 milions i la liquiditat es va situar per sobre dels 8.000 milions al tancament de juliol.
Això ens pot donar una idea de l’enorme facturació i guanys que tenen l’imperi de la família d’Ortega. A més, realitza la major part de la seva producció en països semicolonials a través de proveïdors i subcontractes que utilitzen a treballadores i a nens en condicions infrahumanes. Per exemple, el salari mitjà d’una obrera tèxtil a Bangladesh (un dels centres de l’activitat d’Inditex) és de 31 euros al mes, amb extenuants jornades d’entre 12 i 14 hores diàries i nul·les condicions de seguretat.
Però aquest model, que no és exclusiu d’Inditex, s’aplica també en l’Estat Espanyol. Tallers de desenes o centenars de costureres o treballadores que han de planxar les peces, algunes amb jornades nocturnes i extenuants al ritme del just in time que els exigeix la multinacional, amb contractes de temporada, diferents escales salarials o directament en una empresa amb triples tipus d’ETT.
Empleats dels centres logístics amb diferents taules salarials i assetjament psicològic contra les dependentes de les botigues d’Inditex que es queden embarassades, contractes parcials que al final es converteixen amb les hores complementàries en jornades completes per un miserable sou, externalització i penoses condicions laborals dels treballadors subcontractats que descarreguen els camions que arriben als centres logístics, i un llarg etcètera.
La contracara dels superbeneficis i privilegis de la patronal d’Inditex és la precarietat, la superexplotació i els baixos salaris que sofreixen els seus treballadors i treballadores, als qui els ofereixen engrunes d’augment salarial. La lluita empresa per la plantilla de Saragossa és doncs una baralla contra un dels homes més rics del món que condemna a desenes de milers a penoses condicions de treball.
