Política Estado Español

OPINIÓ

La justícia no és cega: La Manada, Altsasu, etc

La Manada acaba de sortir de la presó tan sols abonant una fiança de 6.000 euros. Una vegada més el poder judicial (no la “justícia”) demostra no ser cec.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

Sábado 23 de junio | 13:46

L’Audiència de Navarra ha permès que els integrants de la Manada puguin sortir en llibertat provisional abonant una multa insignificant de 6.000€. Aquesta gent que es dedica a impartir “justícia” ho ha cregut correcte ja que la Manada viu a més de 500 km de la víctima i no tenen suficients diners per escapolir-se. cal preguntar-se, què pensaran les dones que viuen als mateixos barris de la Manada?

Ja la pròpia sentència d’aquest cas ha estat terrible. Negar que hi hagués violència, quan cinc persones molt més fortes que la víctima li porten a part contra la voluntat de la mateixa. Dóna la sensació de què aquests “jutges” volien sang i cops. A això li van anomenar abusos sexuals i es van negar a usar la paraula violació. I per no parlar del jutge i el seu vot particularment misògin.

Aquesta és una manifestació més, l’enèsima, d’un poder judicial que no solament té una visió patriarcal de la societat com ahir vam denunciar a Esquerra Diari , sinó que mostra al mateix temps una clara visió de classe: la dels empresaris i les grans fortunes.

Portem anys sofrint la censura judicial, la persecució als activistes socials, multes a qui lluiti o es manifesti. Una després d’una altra. Han passat els titellaires, diversos rapers com el cas de Strawberry i Valtonic, la tuitera Casandra, els presos polítics de Catalunya, els xavals de Altsasu, i el cas de la nostra companya Verónica Landa periodista de Pa i Roses i Esquerra Diari i moltes altres sentències que s’han succeït contínuament. Però, per què el poder judicial produeix aquestes sentències?

La justícia franquista d’aquesta “democràcia”

No obstant això, tots aquests casos no són un raig en cel serè. No és que hi hagi uns jutges dretans, la institució és completament reaccionària. El poder judicial d’aquesta democràcia per a rics té un enorme passat franquista. De fet ha passat pràcticament intacte. Les mateixes famílies i els mateixos cognoms d’antany. La mateixa casta. Gràcies als Pactes de la Moncloa i la Transició pactada pel PSOE, el PCE, el Rei Juan Carlos, la UCD i el búnker.
No solament ho és per les sentències que sol emetre. Sinó que la mateixa institució té greus deficiències. Els jutges són triats per les majories polítiques que es formen a les Corts i ho són per sempre, tret que els mateixos jutges decideixin deixar anar llast per un desprestigi greu que puguin provocar o perquè no respecten els límits que aquesta justícia imposa, com li ha passat al jutge Elpidio Silva i Baltasar Garzón. Un exemple clau del passatge de la dictadura a la democràcia és que 10 dels 16 jutges del Tribunal d’Ordre Públic franquista van ascendir al Tribunal Suprem o l’Audiència Nacional. L’Audiència Nacional és el nou nom que el TOP estrenava en “democràcia”.

És el cas de José de Hijas Palacios que va passar del TOP directament al Suprem. Francisco Pera Verdaguer, va passar de magistrat de l’Alt Tribunal a la dictadura franquista al Tribunal Suprem i, després, a membre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Adolfo de Miguel Garcilópez, antic membre de Fuerza Nueva, es va traslladar del Tribunal Suprem franquista a President de la Sala Segona penal del Tribunal Suprem de la monarquia. Ismael Moreno que va ser Inspector de la Policia en els últims anys del franquisme i avui dia és un jutge del jutjat central número dos de la AN.

Potser el cas més destacat és el de Ricardo Varón Cobos. Aquest magistrat es va negar a processar al cap de seguretat de Fuerza Nueva, David Martínez Pisa, per la seva implicació en el cas de l’assassinat al 1980 de Yolanda González, tot i que Hellín va reconèixer la seva participació. També va deixar lliure a Tejero i Ynestrillas després de l’Operació Galàxia i va ser processat per les irregularitats en la recerca del cas Bardellino. Per aquest últim cas van ser absolts en un inici pel Tribunal Suprem, “casualment” presidit per l’anteriorment esmentat exjutge del TOP Hijas Palacios. Si bé va ser cessat, només dos anys després, el Tribunal Suprem permet a Varón Cobos tornar a la carrera judicial, ni més ni menys que a l’Audiència Nacional.

No volem una democràcia basada en una dictadura

Una democràcia realment generosa i radical no podria de cap manera continuar amb el mateix poder judicial procedent d’una dictadura. Menys encara d’una dictadura tan sagnant com la de Franco. Una dictadura que mentre agonitzava no va dubtar a assassinar amb el garrot vil a Salvador Puig Antich. Una dictadura que per assentar-se es va recolzar en matances massives en diverses ciutats com a Màlaga o a Badajoz.

No obstant això, la “democràcia” en la qual vivim sorgeix d’una transacció amb la dictadura per constituir-se en un Règim per a rics, el de la Constitució del 78, el de l’Ibex 35 i els grans empresaris de les privatitzades i els amics del BOE. És una democràcia que solament persegueix la defensa de la propietat privada dels rics i castigar als treballadors i els pobres. En els 10 anys de crisis ho hem sofert molt clarament.

El poder judicial d’aquesta democràcia és una pedra angular de l’entramat institucional que la sosté. Actualment, està jugant un rol destacat per acabar amb les pretensions democràtiques del poble català. És el cas del jutge Llarena, el jutjat 13 de Barcelona i la jutgessa Lamela que estan traient de la galera una rebel·lió i un delicte de sedició inexistents.

Des de la CRT creiem que serà impossible acabar amb la casta judicial i les seves injustícies sense un procés revolucionari protagonitzat per masses laborioses i castigades per les retallades socials del PP i el PSOE. No obstant això, aquestes idees no són carn encara entre la classe treballadora i el poble pobre. Les masses encara creuen que a través del vot en aquesta democràcia per a rics i els mecanismes poden canviar aquest règim corrupte.

Però amplis sectors socials veuen les nombroses injustícies que se succeeixen una després d’unes altres i estan reaccionant. Les enormes mobilitzacions contra la sentència de la Manada són exemple d’això, la vaga del 8M protagonitzades per les dones i també els pensionistes que han pres els carrers mostren que estan canviant el sentir en amplis sectors de la societat.

Per acabar amb l’antidemocràtica judicial cal començar amb l’elecció directa dels jutges. Ja n’hi ha prou de que s’ho cuinin tot a la Cort i els jutges. Ja n’hi ha prou de que siguin nomenats de manera gairebé vitalícia. És necessari que puguin ser revocats per les mobilitzacions populars. Ja n’hi ha prou de salaris milionaris i dietes obscenes, que guanyin el mateix que un treballador qualificat. Cal introduir jurats populars per decidir qui és culpable o no. Ja n’hi ha prou del monopoli de la justícia per la casta judicial.

Un canvi d’aquest tipus no podrà ser realitzat pel PSOE de Pedro Sánchez. Molt menys encara per la dreta del PP i de Ciutadans. Tampoc Podemos que està pregant entrar al govern de Sánchez. Aquest canvi ha de venir des de baix, des dels llocs de treball, des dels estudiants, les dones que lluiten i els pensionistes que pretenen pensions dignes.

Solament els treballadors i el poble pobre tenen interès en acabar amb aquesta justícia per a rics i a conquistar una democràcia més generosa. Per a això, no hi ha més alternativa que lluitar als carrers contra aquest règim corrupte i per a rics.






Temas relacionados

"La Manada"   /   En Català   /   Altsasu   /   Política Estado Español

Comentarios

DEJAR COMENTARIO