Política Internacional

CRISI CLIMÀTICA

La joventut precària i la vaga del clima

La vaga i mobilitzacions pel clima que arrenquen la setmana vinent mobilitzaran a un gran nombre de treballadors. Publiquem la visió d'un jove treballador del Grup Vips, un gegant de la restauració a l'Estat espanyol, sobre el paper dels sectors més precaritzats davant aquesta qüestió.

dissabte 14 de setembre| edició del dia

El pròxim 27 de setembre tindrà lloc la vaga pel clima en multitud de ciutats de tot el món. Es tracta d’una mobilització protagonitzada sobretot per joves que es plantegen plantar cara a la catàstrofe ecològica que amenaça perillosament a la vida en el planeta Terra.

Sens dubte es tracta d’un dels grans problemes al qual ens enfrontarem en els pròxims anys. No és estrany que siguin precisament les noves generacions les que de forma majoritària s’estan mobilitzant per aquesta qüestió, ja que seran ells els que hauran de pagar les conseqüències més catastròfiques si no aconseguim frenar la deterioració creixent del medi ambient. Aquest augment de la consciència ecològica no és aliè a la classe treballadora i als seus sectors més precaritzats.

Els treballem en el sector de l’hostaleria, especialment en les grans cadenes, podem observar com el règim intern en aquestes empreses està pensat per sobre de tot per obtenir els màxims beneficis. Això porta com a conseqüència ritmes i condicions de treball infernals però també pràctiques absolutament insensibles amb la cura al medi ambient. D’aquesta manera podem veure com a dia rere dia es malgasta i es tira impunement grans quantitats de menjar que serien perfectament consumibles.

Això és encara més escandalós quan segons informes de l’ONU el desaprofitament d’aliments és responsable del 10 per cent de l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Es tracta de la lògica depredadora dels grans capitalistes, que mentre condemnen a la misèria i a la fam crònica a centenars de milions de persones, contaminen el medi ambient i malgasten recursos que podrien solucionar la crisi alimentària en el món i pal·liar la degradació del medi ambient.

Però no es tracta només de com les grans cadenes de restauració desaprofiten grans quantitats de menjar, sinó de la gestió en general de tots els seus recursos. Davant una competència cada vegada més crua i l’afany d’obtenir beneficis, la planificació racional i sostenible ecològicament no és per descomptat una prioritat.

La impotència de molts treballadors que han de conviure amb aquestes pràctiques contaminants que imposen les grans empreses, és la que segurament provocarà que un gran número participi en la mobilitzacions que convoquen Fridays For Future. No obstant això, encara que els grans aparells sindicals es posicionen formalment a favor de la protesta, no han fet cap esforç per convocar una vaga laboral per al 27. Això no només limita la participació dels treballadors, sinó que desaprofita la capacitat d’impacte d’una mobilització que si entrés en escena la classe treballadora podria suposar un important avanç per al moviment.

És degut a això que des de les diferents assemblees i organitzacions que comencen a sorgir s’ha de pensar com tenir una política per a intentar sumar a la classe treballadora i a la vegada exigir als dirigents de les grans organitzacions sindicals que participin del moviment i posin tots els seus esforç a intentar convocar una vaga laboral en les pròximes mobilitzacions. La rica experiència en aquests anys del gran moviment de dones demostra que les burocràcies sindicals no estan disposades a convocar mobilitzacions i molt menys vagues si no existeix una pressió efectiva des dels carrers.

Els joves que treballem en sectors hiperprecaritzats som conscients que la lluita per a frenar el desastre ecològic està unida a la lluita contra el sistema capitalista de conjunt. Perquè són precisament les grans empreses i els Estats els que imposen un sistema de producció i consum que provoquen el canvi climàtic i la pobresa i misèria de la immensa majoria de la població. Tot això per a beneficiar a una ínfima minoria, que està disposada a sacrificar la vida en el planeta per a continuar mantenint els seus privilegis.

La reorganització profunda de la societat i l’economia que és necessària davant el problema ecològic és impossible d’aconseguir sense sortir-se dels marges del capitalisme. És degut a això que els treballadors i el conjunt d’oprimits i explotats per aquest sistema estem cridats a jugar un paper protagonista a l’hora de construir una nova societat on imperi una forma racional i sostenible de relacionar-nos amb la naturalesa i el medi ambient.




temes relacionats

Vaga pel clima   /    Canvi climàtic   /    Política Internacional

Comentaris

Comentar