CATALUNYA

Catalunya

La joventut als carrers lluita, l’Assemblea de Càrrecs Electes signa papers

Gairebé ningú es va adonar que el dimecres va haver-hi una Assemblea de Càrrecs Electes de Catalunya, però tots sabem que hi ha una Acampada estudiantil i mobilitzacions permanents de milers de joves en tota Catalunya.

Guillermo Ferrari

Barcelona | @LLegui1968

divendres 1 de novembre| edició del dia

Aquest dimecres es va reunir l’Assemblea de Càrrecs Electes en el Palau de Congressos de Barcelona. Dita Assemblea va ser creada fa tres anys per les forces independentistes per a obrar en comú i la poden integrar càrrecs elegits a Catalunya: Eurodiputats, Diputats i senadors de les corts espanyoles, Diputats del Parlament i alcaldes i regidors. Centralment són dirigents de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la CUP.

Aquesta reunió va ser convocada per l’expresident Carles Puigdemont 10 dies després d’haver-se anunciat la sentència contra els presos polítics catalans, amb la intenció de donar una resposta unitària a aquesta. Sembla mentida però és així. Una sentència que feia mesos se sabia que anava a ser dura, que es va publicar el 14 d’octubre, ha estat “contestada” per JxCat i ERC amb una “reunió” i una “declaració” 17 dies després de l’anunci.

A la mateixa va assistir el Govern en ple, al costat del President del Parlament i al voltant de 2000 càrrecs electes. Durant la reunió va succeir un fet peculiar. Es va sentir cridar sorollosament “Buch dimissió”. Cridaven Torra i Aragonés? (potser per a deixar anar llast i salvar al Govern). El document votat per unanimitat exigia “la fi de la repressió, judicial, política, social, econòmica i policial” Voldrà dir això que el Govern català pararà de reprimir amb els Mossos? La resposta és: no i no.

L’Assemblea “va passar veloç i lleugera” com deia el poeta. Van votar un paper mullat i cadascú al seu carrer que en el Palau es va acabar la festa. El Govern continuarà reprimint i queixant-se del Govern espanyol i la sentència. Esquerra continuarà tractant de contemporitzar amb el PSOE i es posarà de costat amb la repressió dels Mossos a veure si guanya les eleccions del 10N a Catalunya. Però la joventut als carrers, represaliada, els seus presos i els seus ferits continuaran estant.

Alguns mitjans qualifiquen el document acordat per l’ACE, com de mínims. No obstant això, la reunió i la mateixa Assemblea demostren ser completament impotents per a parar l’ofensiva repressiva de l’Estat espanyol. No només es posen a actuar tardíssim, sinó que la seva actuació és tan sols escriure unes paraules (horribles) en un paper. L’ACE no està en sintonia amb el que passa als carrers. Es podria dir que més aviat es posa de front.

Cert és que un petit grup de càrrecs electes va tallar l’Avinguda Diagonal quan es va acabar la reunió. I, també que un grup més reduït encara es va acostar a l’acampada de la Plaça Universitat. No obstant això, els principals dirigents de JxCat i ERC es van tornar al “Palau”, no volen sentir parlar de les “barraques” i menys encara si aquestes li declaren la guerra al “Palau”.

La veritat és que els dirigents que es diuen “independentistes” com Torra, Torrent o Aragonés van estar completament absents dels carrers, excepte una estoneta el dissabte passat quan l’ANC els va posar al capdavant de la capçalera en la manifestació del carrer Marina. Allí van poder fer el seu “bany de masses” encara que van haver-hi de suportar crits demanant la dimissió del cap dels Mossos, Buch.

Durant les primeres setmanes, han estat els joves els qui han estat lluitant. I, també els treballadors quan van ser convocats a la vaga general del 18O. Els “enviats” policials del Govern (i del Gobierno central) han reprimit durament i sense parar. És així que hi ha un Govern que mentre es queixa de la sentència i escriu paperets o crida al diàleg amb Pedro Sánchez, càrrega contra els qui lluiten contra ella.

És la reedició de la impotent política del procés versió 2.0. Ja la van assajar Carles Puigdemont i Oriol Junqueras amb la República dels 8 segons i la declaració simbòlica de la república (que ningú va exercir) del 27O. La van continuar acceptant les eleccions del 155 i votant al candidat que al Règim del 78 els va venir millor. Ara una altra vegada ens volen portar al mateix atzucac. Però hi ha una joventut que es va començar a aixecar contra aquests enganys. Què passarà?




temes relacionats

Assemblea de Càrrecs Electes (ACE)   /    Repressió Catalunya   /    Quim Torra   /    CATALUNYA   /    Política Estat espanyol   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Generalitat   /    Règim del ‘78   /    Catalunya

Comentaris

Comentar